Per quart any consecutiu, Azadî –Plataforma en Solidaritat amb el Kurdistan– i Ivardia Produccions organitzen la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona (MCKB) un certamen que programa durant el cap de setmana del 13 al 15 de desembre cinema provinent de Kurdistan. La voluntat d’aquesta edició se centra molt especialment els conflictes que es viuen a Bakur, la regió situada al nord de Kurdistan que es troba dins les fronteres turques. La mostra es repartirà entre el Cinema Zumzeig i el Centre Cívic Pati Llimona. Aquest segon espai, paral·lelament i durant tot el mes, acollirà una exposició de la Fundació de Dones lliures de Rojava i el Nord de Síria (WJAR): “Confederalisme Democràtic a Rojava: alliberament de la dona, ecologisme i municipalisme’.
La mostra arriba després que el passat 10 de novembre es convoqués a escala internacional una mobilització com a resposta a l’operació d’ocupació per part de l’estat turc sobre els territoris del nord-est de Síria. La Mostra de Cinema Kurd de Barcelona pretén facilitar l’accés a les narratives generades per directores kurdes sobre els pobles que habiten al Kurdistan i les històries de les seva gent. Històries que, segons les organitzadores del festival, “vénen impregnades de resistències”. La Mostra, que inclou ficció i documental, pretén apropar aquestes veus i aquestes històries a Barcelona.
Una de les directores de ‘Xwêbun’, la internacionalista alemanya Sarah Dorsin, va ser assassinada el passat 7 d’abril a les muntanyes del Kurdistan i el col·lectiu Azadî Jin li farà un homenatge després de la pel·lícula
La MCKB s’inaugurarà amb una pel·lícula rodada íntegrament per un equip de dones durant la guerra urbana de l’any 2016 al sud-est de Turquia: Xwêbun, la resistència de les dones a Turquia. Les autores defineixen Xwêbun com un concepte kurd que parla de l’autoconeixement, de la importància de trobar una naturalesa pròpia, lliure d’influència i d’assimilació patriarcal, estatal i capitalista. Així, com la majoria dels films projectats, aquest documental és un testimoni de l’organització de les dones al territori per fer front a la repressió del govern turc de Recep Tayyip Erdogan. Una de les seves directores, la militant internacionalista alemanya Sarah Dorsin, va ser assassinada el passat 7 d’abril a les muntanyes del Kurdistan i el col·lectiu Azadî Jin li farà un homenatge després de la pel·lícula.
Tant l’organització de les dones com parlar de la seva lluita contra la repressió és essencial per entendre la resistència actual. No només a la regió kurda del país, sinó que a tota Turquia les dones lideren el rebuig als atacs d’Erdogan. Sense anar més lluny, el passat 8 de desembre la fiscalia turca acusava d'”ofenses a l’Estat” a set feministes detingudes a Istanbul per interpretar la cançó xilena “Un violador en tu camino” durant una manifestació. Segons declarava la seva advocada, Tuba Torual, les acusaven de vulnerar la llei de manifestació per “insults al president”. En aplicació de l’article 301 del Codi Penal turc, es castiga amb penes d’entre sis mesos i dos anys de presó “l’ofensa pública a la nació turca, l’estat, el Parlament, el Govern i els cossos judicials”.
El divendres dia 13, totes les activitats del certamen tindran lloc al Pati Llimona. S’hi s podrà visionar Sûr: ax û welat (Sûr: la terra i el poble), que narra la destrucció del barri més antic de la capital del Kurdistan, Amed (Diyarbakir en turc).
Més enllà dels documentals i les pel·lícules, en aquesta edició s’ha volgut dedicar un espai també a altres formats. Així, durant el matí de dissabte, també al Pati Llimona, es presentarà el llibre Make Rojava Green Again i s’inaugurarà una exposició impulsada per la Fundació de Dones lliures de Rojava i el Nord de Síria (WJAR)
Més enllà dels documentals i les pel·lícules, en aquesta edició s’ha volgut dedicar un espai també a altres formats. Així, durant el matí de dissabte, també al Pati Llimona, es presentarà el llibre Make Rojava Green Again i s’inaugurarà l’exposició impulsada per la Fundació de Dones lliures de Rojava i el Nord de Síria (WJAR) Confederalisme Democràtic a Rojava: alliberament de la dona, ecologisme i municipalisme. Al migdia, el Comitè de jineologia d’Europa oferirà un taller sobre la jineologia, la ciència desenvolupada per les dones kurdes i el moviment democràtic de dones al Kurdistan.
La tarda de dissabte canviarà l’escenari i es traslladarà el Cinema Zumzeig qui acollirà dues històries intimistes que ens aproparan a la cultura kurda a través de la mirada d’un nen (Rauf, de Soner Caner i Baris Kaya) i de tres germans que tornen a les seves arrels després de créixer com a migrants kurdes a Europa. Aquesta pel·lícula ens presentarà la vida al Kurdistan iraquià (Bashur en kurd). Haus Ohne Dach (Casa sense sostre), de la directora Soleen Yusef, ens apropa subtilment a la realitat de tres germans que tornen al seu país d’origen, un territori que està dirigint-se cap a un conflicte inimaginable.
Finalment, diumenge 15 a la tarda es tancarà aquesta IV edició de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona amb dues ficcions que ens parlaran de resistència: 14 Tirmeh (14 de Juliol) i Her Mal Dibistanek (Cada casa és una escola) fan entendre que generar respostes col·lectives és l’única manera possible de viure en repressió, ja sigui a la presó de Diyarbakir, on s’hi han denunciat crims contra la humanitat, o al pati d’una escola clausurada per l’Estat. Els col·lectius que treballen per explicar la identitat del poble kurd sempre la lliguen a la resistència. Amb el seu cinema podem copsar-ho.
