Com haurien de ser les ciutats del futur, i també les del present? La resposta és clara: amb molt més verd. Un dels motius més evidents és la temperatura. La urbanització intensiva ha provocat que les zones urbanes esdevinguin illes de calor. En part, a causa del ciment, que n’acumula molta. Si hi sumem l’escalfament global, la situació empitjora notablement. En aquest context, la vegetació és una aliada clau, ja que proporciona ombra i refresca l’ambient per mitjà de la transpiració, i envia vapor d’aigua a l’atmosfera. De fet, segons un estudi publicat a Nature Reviews, la vegetació a terra pot reduir la temperatura de la superfície entre 2 i 9 °C, mentre que els sostres i parets verdes poden arribar a baixar-la fins a 17 °C. Aquest efecte té impactes directes sobre la salut de les persones. En aquest sentit, un estudi liderat per l’ISGlobal destaca que reverdir un de cada tres carrers de Barcelona podria evitar fins a 178 morts prematures cada any.
Però els beneficis van més enllà. Tot i que sovint passen desapercebudes, les ciutats també amaguen una àmplia gamma de biodiversitat, com ara diverses espècies d’ocells, insectes, amfibis o petits mamífers, que es beneficien dels espais naturals i també fan funcions essencials com la de pol·linitzar les flors o el control de plagues. Entre les mesures per afavorir aquesta biodiversitat –també positives per als éssers humans–, s’inclouen crear jardins de papallones, boscos diminuts, embassaments o prats florits gestionats amb segues selectives.
Una altra línia d’actuació interessant és connectar els hàbitats per facilitar el moviment de les espècies. Per fer-se’n una idea, un estudi liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) demostra que tenir parcs i jardins ben connectats –és a dir, separats per menys d’un quilòmetre i amb una baixa densitat d’edificacions entre ells– incrementa la diversitat de papallones i afavoreix la presència d’espècies més escasses dins l’entorn urbà.
A Catalunya ja existeixen iniciatives prometedores de reverdiment en marxa per portar la natura als carrers i adaptar les ciutats al canvi climàtic. Alguns exemples són el projecte GiroNat o Sant Boi Respira+ Verd.
Assessoria científica: Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i la UAB.
També han contribuït amb informació i revisió d’alguns apartats d’aquesta peça: Laura Roquer, investigadora del CREAF; Iraima Verkaik, tècnica de recerca del CREAF; Sergi Herrando, investigador del CREAF i director científic de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Pau Guzmán, coordinador tècnic i de comunicació de l’Observatori metropolità de papallones mBMS, impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i coordinat pel centre de recerca en ecologia CREAF i l’Institut Metròpoli.
