El puntal argumental emprat per Ciutadans a l’hora de justificar la retirada expeditiva de simbologia independentista o solidària amb les persones preses dels carrers de Catalunya és una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava la retirada d’una estelada hissada en una asta enmig d’una rotonda viària a Sant Cugat del Vallès. El professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Josep Ramon Barberà puntualitza que “la sentència del TSJC no cita cap article de cap llei, sinó que utilitza com a argument la idea de neutralitat durant la campanya electoral, però aleshores només es podria cenyir als períodes electorals”. Anaïs Franquesa, advocada del Centre en Defensa dels Drets Humans Irídia, afegeix que el text del TSJC només fa referència al cas concret de Sant Cugat del Vallès, no es pot extrapolar, i, a més, “topa amb nombroses sentències del Tribunal Constitucional on es diu que l’espai públic és per se un espai d’expressió i participació política, perquè hi ha una part de la població que no té cap altra via per interpel·lar els poders”.
El professor de dret administratiu Josep Ramon Barberà (UPF) desmenteix que la sentència del TSJC referida a Sant Cugat permeti retirar simbologia
Àlex Solà, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, adverteix que “els objectes deixats a l’espai públic, si no consta pel seu context que tenen propietari i el mateix no l’ha abandonat, podria interpretar-se a cosa abandonada (res derelictae), i, per tant, pot ser apropiat per qualsevol. Esdevindria susceptible d’apropiació, i sembla que també podria ser-ho de retirada”. En aquest sentit, afegeix que “la qüestió aquí no seria tant sobre l’objecte de l’actuació, sinó en la forma i les circumstàncies en què es produeixin els fets”. Solà ens fa notar l’existència de l’article 455 del Codi penal, en el qual es castiga amb penes-multa de sis mesos a un any “el qui, per realitzar un dret propi, actuant fora de les vies legals, utilitzi violència, intimidació o força en les coses, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos. S’ha d’imposar la pena superior en grau si per a la intimidació o violència es fa ús d’armes o objectes perillosos”. Aquest supòsit es podria aplicar a qui retirés pancartes, banderes o llaços d’edificis públics o de cases particulars.
El professor Barberà recalca que “qui retira elements posats per decisió d’un ple municipal va en contra de la voluntat majoritària. No es poden danyar rètols o elements que l’Ajuntament pengi; això sí que està protegit per les ordenances”. I afegeix: “Això entraria molt clarament en una infracció de desobediència administrativa. Els ajuntaments, per protegir més aquests elements, haurien de fer constar mitjançant advertiments que la pancarta o el plafó s’ha penjat per decisió del ple municipal”. I tant Solà com Franquesa consideren que “la seva retirada podria ser constitutiva, depenent de la forma de comissió, de delictes de danys (si es limiten a trencar-los sense endur-se’ls) o de furt (si se’ls enduen)”.
Àlex Solà, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, diu que la clau és en “la forma i circumstàncies” com actuen els GDR
En relació amb els espais públics, Barberà és on veu més limitacions en el cas que els elements interfereixin en la utilització de carrers, places o platges. “El fet que una platja estigui plena de creus
i després les treguin és una cosa i una altra és que les deixin indefinidament, perquè això interfereix en l’ús públic de la platja”, matisa el jurista. Malgrat tot, creu que “Ciutadans té un discurs que és hàbil i ens ha introduït el relat de la neutralitat, però si t’hi fixes no hi ha cap ajuntament que sigui neutral, tots promouen més o menys algun aspecte més afí a la seva tendència ideològica”. I contraposa el que estem vivint a l’Estat espanyol amb com es veu des d’Europa: “El Tribunal Europeu de Drets Humans, quan diu que cremar la foto del rei no és un delicte, a la sentència assenyala que els poders públics han d’estar sotmesos a la crítica, ben al contrari de com es llegeix des de l’Estat espanyol, on es pensa que com que soc un poder públic amb mi no t’hi pots posar”.
Franquesa també considera que “un espai públic eteri i neutral és propi de les dictadures, no és desitjable un espai públic així” i puntualitza que “les ordenances municipals estan dirigides als cartells que tenen com a objectiu la publicitat, però en els cartells de caràcter polític s’han arribat a retirar multes perquè s’entén que es pengen en exercici dels drets fonamentals”.
