Fa poc més d’una setmana una seixantena de persones va participar en la col·lectivització d’un edifici modernista, la Torre Malla de Prats de Lluçanès, per crear-hi un Ateneu Popular. L’edifici modernista actualment estava en mans del BBVA, a la venda i sense ús. Veïns i veïnes del poble i del territori proper s’han fet seu un edifici que volen obrir a tots els col·lectius i associacions del Lluçanès.
L’ocupació va estar reivindicada pel col·lectiu anticapitalista i en defensa del món rural Truja Negra, pel col·lectiu feminista La Fetillera i pel CDR del Lluçanès, encara que aquests darrers van mostrar algunes discrepàncies internes una vegada fet públic el manifest conjunt.
Les tres entitats compten amb la participació de persones dels tretze municipis que conformen la comarca –no reconeguda oficialment– del Lluçanès. Un territori que forma part de les comarques d’Osona, Berguedà i Bages, on viuen unes 7.600 persones.
Autogestió popular
En el manifest conjunt, els col·lectius implicats afirmen que expropien “per dignitat i necessitat”. Volen que la Torre Malla sigui un “ateneu autogestionat i edifici d’ús popular”. Afegeixen que no volen que “aquesta joia acabi en mans de qualsevol pijo o empresa mafiosa”, i que “ara, per fi, podem construir, entre totes, un espai comú on compartir experiències, lluites, coneixements i formació”. L’acció també té un component de protesta en contra de l’especulació immobiliària que pateix la comarca i tot el país.
Després de l’ocupació i de les jornades celebrades durant el primer cap de setmana, 23 i 24 de novembre, altres col·lectius de la comarca ja han mostrat el seu suport i interès a donar ús a aquest nou espai. En són un exemple el col·lectiu ecologista Lluçanès Viu, l’entitat cultural la Casa de l’Heura, la Xarxa d’Economia del Lluçanès Autogestionada o el grup de dones no-mixt les Llunes.
En l’assemblea oberta celebrada el divendres 29 de novembre, l’Ateneu va començar a decidir aspectes clau per tirar endavant el projecte i gestionar l’espai. En aquesta trobada es van decidir, entre altres coses, l’horari d’obertura, la celebració regular de sopars a càrrec de diversos col·lectius, la implementació de taquilla inversa en tots els actes culturals i formatius que es portin a terme, la convocatòria d’assemblees mensuals, la creació de comissionats per amenitzar la gestió o la gestió d’un hort.
L’assemblea també va acordar que el consum alimentari sigui imprescindiblement ètic i de proximitat, amb la majoria d’àpats vegans, i en el cas que es mengi carn, els membres de l’Ateneu hauran de formar part explícita del procés d’elaboració. D’altra banda, també es van acordar les bases ètiques, que, de fet, ja es fan paleses al comunicat inicial: “Volem un espai lliure d’actituds masclistes, racistes i LGTBIfòbiques. Exigim que aquest nou espai esdevingui un espai segur i de desconstrucció”.
Segona residència, ajuntament, seu de bancs…
L’edifici ocupat, la Torre Malla, es va construir al centre del poble a principis del segle XX per a ser utilitzada com a segona residència. L’edificació s’emmarca en el corrent modernista, amb finestres decorades amb la tècnica del trencadís o elements de ferro forjat com el drac que hi ha a la veleta que corona l’edifici, tal com recull Jordi Plans, historiador del poble, a “Modernisme a Prats de Lluçanès” a la web cooltur.org.
El Comitè Antifeixista de Prats va confiscar l’edifici l’any 1936, juntament amb uns disset edificis més, “per a desenvolupar la tasca social que exigeixen les circumstàncies actuals per al triomf de la classe proletària”
El Comitè Antifeixista de Prats va confiscar l’edifici l’any 1936, juntament amb uns disset edificis més, “per a desenvolupar la tasca social que exigeixen les circumstàncies actuals per al triomf de la classe proletària”, tal com recull el llibre Guerra i repressió a Prats de Lluçanès, de Roser Reixach i Anna Gorchs. El mateix llibre també explica que l’edifici va ser la primera seu de l’Ajuntament franquista de Prats de Lluçanès, i que el 20 de juny del 1940 es va retornar al seu propietari original, Agustí Malla. L’any 1942 la Torre va ser venuda a una altra família, que la traspassaria al Banc Mercantil de Manresa l’any 1974. Va ser llavors quan, tot i conservar-se l’estètica exterior, es va destruir la construcció modernista interior.
Des d’aquell moment van començar uns anys de fusions i traspassos entre entitats financeres. El 1984, el Banco Mercantil de Manresa va ser absorbit per la Banca Catalana, i posteriorment aquest, pel BBVA. Els traspassos però no es van acabar aquí. La majoria consten al registre de la propietat a partir del 2009. En total hi ha dotze inscripcions més, totes fetes entre bancs i fons d’inversió estrangers. Entre els papers, hi apareixen noms com Deutsche Bank, La Caixa, la Banca March, el BAWAG P.S.K i Tree Inversiones Inmobiliaras. L’últim registre és de fa ben poc, del 23 de maig de 2019, quan aquest darrer fons d’inversions va tornar a vendre l’edifici al BBVA per 829.110 euros.
El futur de l’Ateneu
L’assemblea de l’Ateneu de moment no ha rebut cap notificació ni té constància oficial que s’hagi presentat cap denúncia, encara que el dia de l’ocupació els Mossos d’Esquadra s’hi van personar i van demanar informació als assistents. Des de llavors, no han rebut cap visita ni del BBVA ni de l’Ajuntament del municipi, i han continuat duent a terme les activitats previstes amb normalitat, rebent cada vegada la implicació de més col·lectius i entitats.
Àngia Julià, responsable de comunicació de BBVA Catalunya explica que el banc seguirà el mateix procediment que en totes les ocupacions, “ja hem posat la denúncia i ara estem a l’espera de les decisions judicials”. Preguntada pel futur de l’espai afirma que “no som una immobiliària i no està dins la nostra voluntat mantenir aquesta propietat allà tancada”.
Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès (Junts per Prats), s’ha mostrat obert a reunir-se amb els col·lectius implicats si així ho proposen, ja que creu que “qualsevol Ajuntament democràtic ha de ser-hi en tot allò que aposti per la cultura i per la gent del poble”, com és el cas d’un Ateneu Popular. Ara bé, Bruch recalca la “doble vessant” del cas: la creació d’un Ateneu i l’ocupació d’una propietat privada. L’alcalde pradenc creu que l’Ajuntament no pot intervenir en la segona part de l’equació.
D’altra banda, la iniciativa ha rebut força suport veïnal. De fet, el mateix Jordi Bruch assegura que l’Ajuntament no ha rebut ni una sola queixa. Moltes persones veuen amb bons ulls l’ocupació “perquè igualment era un edifici del banc on no s’hi feia res”, com comenta un comerciant proper a l’edifici. Altres posen el focus en els diners que l’Estat espanyol va deixar als bancs “i que encara no han tornat”, com dos clients del mateix banc que encuriosits entren a l’edifici el primer matí de l’ocupació.
El Lluçanès, territori “ocupador”?
Aquest és el segon edifici ocupat al Lluçanès. Durant el setembre membres de la Truja Negra van ocupar el Puig dels Eixuts, una masia del terme municipal de Lluçà que era en poder del fons voltor Blackstone i que feia gairebé deu anys que estava deshabitada. Ara s’hi està iniciant un projecte comunitari d’habitatge autogestionat.
Al Lluçanès, en només 15 anys s’ha doblat el nombre de porcs fins a arribar als 300.000, però en canvi, ara estan concentrats en 170 granges, enfront de les 260 que hi havia fa 15 anys
En els darrers vint anys el Lluçanès ha perdut un 9% de la població. Entre altres raons, hi ha les poques expectatives laborals, les dificultats de trobar habitatge de lloguer o el menysteniment de la vida rural. La petita i mitjana pagesia s’ha afeblit, i ha deixat pas a grans indústries ramaderes. En només 15 anys s’ha doblat el nombre de porcs fins a arribar als 300.000, però en canvi, ara estan concentrats en 170 granges, enfront de les 260 que hi havia fa 15 anys. El territori, en bona part, ja no és de la gent que hi viu, i una de les úniques expectatives laborals del jovent lluçanès és buscar feina a les fàbriques de Casa Tarradellas o a les seves granges, que acumulen un terç del total de porcs.
Mentrestant, el turisme s’ha presentat com una alternativa econòmica. Actualment hi ha 58 cases de turisme rural, set apartaments turístics i 30 habitatges d’ús turístic, aquests darrers creats en els últims anys. Així mateix, s’han establert moltes segones residències en pobles del Lluçanès, fet que també redueix el parc d’habitatges i n’augmenta el cost.
Malgrat tot, el Lluçanès continua farcit de petites activitats econòmiques que retroalimenten el territori; són moltes les autònomes i petites ramaderes que viuen i treballen a la terra, molts d’elles persones nouvingudes o neorurals. Així mateix, el teixit associatiu i cultural del territori continua molt viu, amb desenes d’associacions de tots els tipus. Aquests factors expliquen, en part, la bona acollida, sobretot del jovent, a les iniciatives d’okupació, tant del Puig dels Eixuts com de la Torre Malla.
