Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La fiscalia demana presó a dotze independentistes de Mallorca per una acció contra el turisme massiu

Les joves estan acusades d'un delicte de desordres públics amb agreujants i afronten una petició d'entre 2 i 4 anys de presó per desplegar pancartes, encendre bengales i pots de fum, i llençar confeti al port de Palma l'estiu de 2017

Acció al port de Palma l'estiu de 2017, per la qual fiscalia demana un total de 26 anys de presó / Arxiu

La fiscal Bárbara Montserrat Lapuente ha sol·licitat al Jutjat d’instrucció 2 de Palma l’obertura de judici oral a l’Audiència Provincial contra dotze membres d’Arran, en una causa oberta per l’acció contra el turisme massiu duta a terme el 22 de juliol de l’any 2017 al port de la capital mallorquina. En el seu escrit d’acusació, la representant del ministeri fiscal titlla el col·lectiu juvenil com a “organització independentista radical” i assegura que amb la seva protesta tenien “ànim d’alterar la tranquil·litat pública”, tot i reconèixer que “no es van produir danys materials”.

En un comunicat conjunt, Arran i Alerta Solidària denuncien que les peticions són “completament desmesurades i proporcionades” i reivindiquen el “caràcter simbòlic de l’acció”

Així i tot, Lapuente atribueix a la dotzena de joves delictes de desordres públics amb agreujants i demana que siguin condemnats a penes d’entre 2 i 4 anys de presó, que en total sumen 26 anys de privació de llibertat. En un comunicat conjunt, l’organització juvenil de l’esquerra independentista i Alerta Solidària denuncien que les peticions són “completament desmesurades i proporcionades”, al mateix temps que reivindiquen el “caràcter simbòlic de l’acció”.

Aquesta va consistir a desplegar tres pancartes, encendre dues bengales i pots de fum i llençar confeti als molls del port esportiu de Palma, tal com es pot veure en el vídeo posterior que es a publicar a les xarxes socials. Així és com Arran va voler posar el focus sobre la turistificació de les Illes i els efectes d’aquest sector econòmic en el conjunt dels Països Catalans, sota el lema “La massificació turística ens explota” i en el marc de la campanya L’organització és la clau de la victòria.


Sospites de fitxers policials il·legals

L’organització juvenil assegura que s’ha fet “ús de fitxers policials il·legals, ja que diverses persones encausades no es trobaven als llocs dels fets” i es mostra sorpresa de què s’atribueixin responsabilitats concretes d’organitzadora i portaveus a algunes de les participants de la protesta. La fiscal exposa com a succés més greu de l’acció el fet que s’hauria “llençat confeti sobre els clients del restaurant, el seu menjar i les seves begudes al temps que cridaven consignes contra el turisme provocant que alguns clients marxessin espantats”.

Sobre vuit de les joves recau una petició de 2 anys de presó, contra tres d’elles de tres anys i contra una darrera de quatre anys, perquè presumptament hauria vestit un antifaç “per dificultar la seva identificació”

Sobre vuit de les joves recau una petició de 2 anys de presó, contra tres d’elles de tres anys i contra una darrera la pena sol·licitada és de quatre anys, perquè presumptament hauria vestit un antifaç “per dificultar la seva identificació”, segons la fiscal. Lapuente demana l’interrogatori de les persones acusades i les testificals dels propietaris d’alguns establiments comercials del port, com el del restaurant anteriorment referit. Aquest és un fet anòmal, ja que ell no va voler presentar denúncia i per aquest motiu tampoc s’exigeix als acusats cap mena de responsabilitat civil. Al futur judici també declararan dos agents de la policia portuària i dos més del Cos Nacional de Policia espanyola, que s’haurien encarregat de la investigació i identificació de les acusades en la seva tasca de policies d’informació.

Arran porta tres estius duent a terme accions contra el model turístic. La mateixa temporada es va atacar un bus turístic a la ciutat de Barcelona, el que va desencadenar una polèmica mediàtica que no les ha fet desistir de les seves reivindicacions contra la precarietat laboral i pel sosteniment habitacional i mediambiental. “Aquest procés judicial és un nou cas de criminalització del jovent organitzat i de la lluita contra el model turístic a l’illa de Mallorca”, clouen.