Era 8 de març de l’any 2018 i als Països Catalans, com arreu del món, es va celebrar la primera vaga feminista. Els comitès locals i tota mena de sindicats i organitzacions es mobilitzaven a pobles i ciutats, van dur a terme talls a diverses línies de transport i van protestar davant d’empreses que no facilitaven el dret a vaga a les seves treballadores. A Sant Cugat del Vallès, diverses activistes varen baixar a les vies del tren, a la bifurcació entre Barcelona, Terrassa i Sabadell, i varen aturar durant prop de dues hores la circulació de trens, a l’hora matinal punta d’un dia laborable.
Els Mossos d’Esquadra va intervenir per dissoldre el piquet i van identificar nou activistes, de les quals set van ser acusades d’uns delictes molt específics de desordres públics i sabotatge en infraestructures ferroviàries amb peticions de tres anys de presó. Dies més tard, Ferrocarrils de la Generalitat Catalana (FGC) va personar-se com a acusació amb un informe tècnic on calculava la suposada pèrdua econòmica causada per l’acció i la xifrava en 26.100,34 euros, una quantitat que la fiscalia del jutjat d’instrucció de Rubí reclama a les encausades com a responsabilitat civil.
El judici es durà a terme al Jutjat penal número 3 de Terrassa durant els pròxims dies 27, 28, 29 i 30 de maig. La sessió comença a dos quarts de deu avui dilluns, però el col·lectiu de suport a les encausades, 8 Mil Motius, ha organitzat un acte de suport davant dels jutjats a partir de les 8 h del matí. Se celebra una roda de premsa i un acte polític amb la participació de les encausades i les seves famílies, i diferents col·lectius com Hora Bruixa, el col·lectiu feminista de Sant Cugat del Vallès, el grup antirepressiu del moviment de l’habitatge Olzinelles Absolució, el grup de suport a les Detingudes 23S dels CDR, la Plataforma d’Afectades per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (PAICAM), i les organitzacions polítiques CUP Sant Cugat, Endavant OSAN Sant Cugat i Arran Sant Cugat.
Una pena desproporcionada per un delicte excepcional
Laia Serra, una de les dues advocades defensores i membre de l’associació Dones Juristes, denuncia que el jutge d’instrucció, que pertany al Jutjat d’instrucció número 5 de Rubí, va “agafar el cas amb molta malvolença”. “Va ser molt incisiu amb tota la investigació i va fer resolucions fora del que és habitual, molt bel·ligerants i absolutament desproporcionades, quan un altre jutge t’hauria arxivat el cas”.
L’advocada Laia Serra afirma que són dos articles “absolutament infrautilitzats, hi ha molt poques sentències en aquest sentit, pel que és una rara avis. Vam mirar jurisprudència i aquest tipus de delictes s’aplica en casos molt bèsties”
Els delictes dels quals les acusa la fiscalia són els descrits als articles 560 i 385 del Codi Penal. El primer parla d’un càstig amb pena de presó d’un a cinc anys “pels qui causessin danys que interrompessin, obstaculitzessin o destruïssin línies o instal·lacions de telecomunicacions, correspondència postal (…) o causin danys en vies fèrries o originin un greu dany per la circulació ferroviària.” I el 385 imposa una pena de presó de sis mesos a dos anys, o pena-multa de dotze a vint-i-quatre mesos i fins a quaranta dies de treballs comunitaris a “qui originés un greu risc per a la circulació (…) col·locant a la via obstacles imprevisibles, vessant substàncies lliscants o inflamables o mutant, sostraient o anul·lant la senyalització per qualsevol altre mitjà, o no restablint la seguretat de la via quan hi hagués obligació de fer-ho”.
Serra afirma que aquests són dos articles “absolutament infrautilitzats, hi ha molt poques sentències en aquest sentit, pel que és una rara avis”. “Vam mirar jurisprudència i aquest tipus de delictes s’aplica a casos molt bèsties: gent que havia posat bidons de gasolina a la via, o eriçons amb puntes de ferro, pedres… aquest delicte està pensat no només per una interrupció del trànsit ferroviari sinó per situacions que poden causar perill al passatge, i això és el que justifica que hi hagi una pena tan alta”, denuncia l’advocada.
En aquest sentit, l’advocada és optimista: “Els fets estan gravats, durant la investigació van declarar els guardes de seguretat, una passatgera, les encausades. Serà un judici de discussió no sobre què va passar sinó d’encaix jurídic, si aquell tall a la via mereix ser considerat delicte o no i, per tant, és un cas de judici sobre els límits dels drets a la protesta.” En cas que la sentència que dictés el penal de Terrassa no fos favorable, recorreran a l’Audiència de Barcelona.
A mesura que avançava la campanya de 8 Mil Motius, “la Generalitat va decidir marxar del procediment, però en cap moment no ha renunciat formalment als diners, que ara segueix reclamant la fiscalia”, critica Serra
L’advocada també denuncia el paper de la Generalitat de Catalunya en el cas. Durant la investigació primera de Mossos, els serveis jurídics de Ferrocarrils de la Generalitat Catalana es van constituir com a acusació particular i van presentar aquest informe tècnic reclamant 26.000 euros de danys i perjudicis. A mesura que avançava la campanya de 8 Mil Motius, “la Generalitat va decidir fer un pas enrere i va marxar del procediment, però en cap moment no ha renunciat formalment a aquests diners, que ara continua reclamant la fiscalia”, critica Serra.
En aquest sentit, durant el judici també han citat com a testimoni el representant legal de FGC per, en paraules de la lletrada, “veure si sosté aquesta petició exorbitada.” El comunicat de premsa del grup de suport de les encausades critica que la Generalitat “s’omple la boca de feminisme”, però alhora “fomenta que s’acusi i es condemni les militants feministes que lluiten dia a dia al carrer, posant els cossos per millorar la vida de les dones”.
Sis anys de campanya feminista
Tan bon punt van saber que s’havia iniciat un procés judicial, es va formar el grup de suport 8 Mil Motius i va arrencar una campanya antirepressiva de suport a les afectades. Anna Sala, una de les encausades, remarca que pretenien “poder explicar i denunciar aquest atac al moviment feminista i donar la volta a la repressió”.
“Vam decidir que la campanya continués explicant els motius que ens van impulsar, en primer lloc, a participar de la vaga general del 2018”, explica Sala. L’objectiu del tall de les vies corresponia a una acció dins el marc de vaga “per alterar la normalitat i perquè hi havia diverses grans empreses locals que estaven vulnerant el dret a vaga de les seves treballadores”, recorda. A més i sobretot, afegeix l’activista, “perquè el transport públic és on es perpetraven més agressions sexuals fora de l’àmbit de la parella”. Segons l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya del 2016, el 17,1%.
Durant aquests sis anys han recorregut els Països Catalans, oferint més de 200 xerrades, participant en actes i accions de protesta, i teixint una xarxa de solidaritat amb altres casos repressius feministes
Sota els lemes “jo per elles, elles per mi”, “per elles, per nosaltres, per totes” i “tenim vuit mil motius per continuar lluitant”, durant aquests sis anys han recorregut els Països Catalans, oferint més de 200 xerrades, participant en actes i accions de protesta, i teixint una xarxa de solidaritat amb altres casos repressius feministes, com el de Subversives de Castelló o l’Assemblea feminista de València, també relacionats amb les mobilitzacions durant les vagues feministes de 2018 i 2019.
“Després del camí recorregut, ens emportem moltes coses boniques, sobretot aquesta xarxa que hem construït”, remarca Sala. Han donat suport a altres grups antirepressius com Olzinelles Absolució, Adri et volem a casa o d’encausats per les manifestacions per l’empresonament de Pablo Hasél en defensa de la llibertat d’expressió. El 15 d’octubre de 2022, van organitzar unes jornades antirepressives a l’antiga Presó Model de Barcelona, ara reconvertida en espai municipal, i també van dur a terme una exitosa campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo on es van implicar més de 50 artistes i col·laboradores i amb la qual van aconseguir recaptar els diners que de moment els demana la fiscalia i pal·liar el cost del procés legal.
“Hem intentat que 8 Mil Motius reivindiqui els motius de la vaga feminista, que al final és un feminisme que mira a tot arreu, amb la idea de transformar-ho tot”, conclou Sala. De fet, la xifra d’agressions sexuals al transport públic, segons l’enquesta del 2021, ha disminuït fins al 7,7%, després que la Generalitat de Catalunya i FGC iniciessin, posteriorment als fets i a la resposta de 8 Mil Motius, una sèrie de campanyes de conscienciació i protocols d’actuació. “Fins i tot han utilitzat la Rosa Parks com a imatge en una de les campanyes, quan precisament era una persona que va desobeir les normes perquè les coses canviessin, és una rentada de cara”, critica Sala a les portes d’un judici on FGC hi serà com a testimoni.
