Cada dia es consumeixen al món aproximadament dos mil milions de tasses de cafè, segons l’Organització Internacional del Cafè. El volum de negoci anual que genera aquesta beguda estimulant és de 200.000 milions de dòlars, xifra que el converteix en un dels productes més comercialitzats del món.
La indústria i el comerç del cafè exemplifiquen de forma clara les desigualtats i desequilibris que genera el sistema agroalimentari globalitzat. D’una banda, per als productors i productores: mentre que les empreses torradores i distribuïdores augmenten any rere any els beneficis, les famílies cafeïcultores obtenen remuneracions cada vegada més baixes, que les col·loquen en una situació de precarietat i pobresa cronificada. A més, es veuen obligades a endeutar-se per mantenir els seus cultius i satisfer les necessitats bàsiques. Segons un estudi elaborat per la Coordinadora de Comerç Just a França, productores i comerciants van rebre, entre 2014 i 2017, només el 16 % del valor total del cafè al mercat, mentre que vint anys enrere, aquest percentatge era del 24 %. Les grans empreses agroalimentàries aprofiten, en el cas del cafè, però també en la comercialització d’altres productes alimentaris, la feblesa dels països empobrits del Sud global, on es produeix bona part dels aliments que es consumeixen al Nord global, per perpetuar el cercle de pobresa en els productors i productores. Això els aboca a la malnutrició, malalties, analfabetisme o a la migració de les seves llars.
Les conseqüències del model comercial global són també nocives per al medi ambient. La producció intensiva de cafè i els gasos d’efecte hivernacle en tot el procés agreugen la desforestació i la contaminació. Més del 50 % de les zones intertropicals on es cultiva actualment el cafè (el Brasil, el Vietnam, Colòmbia i Indonèsia concentren el 67 % de la producció mundial) ja no seran aptes l’any 2050, a causa de l’augment de temperatures, de pluges i d’etapes àrides prolongades.
Les grans empreses agroalimentàries aprofiten la feblesa dels països del Sud global per perpetuar el cercle de pobresa en els productors i productores
L’increment de la pobresa i de les desigualtats i la destrucció del medi ambient que implica el model agroalimentari globalitzat porta, doncs, a un escenari de pèrdua de sobirania alimentària de les poblacions locals, tant al Sud com al Nord global.
Comerç just: una alternativa respectuosa amb els drets humans i ambientals
Per revertir l’impacte del sistema agroalimentari i obrir canals de comercialització en què prevalguin les necessitats de les persones i la cura dels ecosistemes, des de la productora fins a la consumidora, el comerç just es reivindica com a alternativa. Es tracta d’un moviment internacional que persegueix la justícia global i que ha desenvolupat un model comercial basat en deu principis, que poden resumir-se en el respecte dels drets humans, laborals i socials, amb l’establiment d’uns salaris dignes i condicions laborals adequades; l’establiment d’unes relacions comercials democràtiques, justes i estables i la protecció del medi ambient, mitjançant tècniques de producció ecològiques
i curoses amb l’entorn.
“Lluitem per construir una xarxa no només comercial, sinó també d’incidència i sensibilització, que vagi en favor dels petits productors i productores i de la seva sobirania alimentària. Hem de posar al centre la dignitat i la qualitat de la vida de les persones”, afirma Rubidia Escobar, membre de la Coordinadora Latinoamericana y del Caribe de Pequeños (as) Productores(as) y Trabajadores(as) de Comercio Justo (CLAC), una cooperativa que agrupa mil organitzacions a 24 països de l’Amèrica del Sud i la zona caribenya.
El comerç just aposta, a més de per uns preus coherents, per un model de democràcia participativa en què les famílies tenen veu i vot en el que cultiven. “Els productors i productores decideixen en igualtat de condicions a les assemblees què volen produir i de quina manera i a quins projectes socials destinaran la prima econòmica de les organitzacions. Per tant, també hi ha un retorn social”, afegeix Escobar. Aquest funcionament participatiu, transparent i col·lectiu, comparteix molts valors amb el moviment cooperativista. No és estrany doncs que, tal com apunta la Coordinadora Estatal de Comercio Justo, la meitat de les organitzacions productores de comerç just adoptin la forma de cooperatives.
El comerç just aposta, a més de per uns preus justos, per un model de democràcia participativa en què les famílies tenen veu i vot en el que cultiven
Les finances ètiques han tingut un paper fonamental en la contribució a la inclusió financera de les productores i entitats de comerç just. “Posem al mateix nivell la viabilitat econòmica del projecte que l’impacte positiu que pot tenir en la comunitat i en el medi ambient, i oferim també recursos no monetaris, com formació i assessoraments”, explica Sergi Salavert, d’Oikocredit Catalunya. L’any 2021, Oikocredit va destinar el 76 % de les seves inversions i microcrèdits a projectes d’inclusió financera als països del Sud global.
Sobirania alimentària, a Nord i a Sud
La sobirania alimentària és el dret que tenen els pobles a definir i controlar els seus sistemes alimentaris i de producció d’aliments localment, de forma equitativa, sobirana i respectuosa amb el medi ambient. A Catalunya, són moltes les organitzacions que treballen per teixir xarxes de producció i de consum d’aliments agroecològics i que aposten per una transició cap a sistemes alimentaris i societats justes i sostenibles, que tinguin cura dels ecosistemes. Arran de Terra, Quèviure o La Magrana Vallesana en són una mostra, però n’hi ha d’altres iniciatives que es poden trobar al mapa col·laboratiu de l’economia solidària Pam a Pam.
Per mitjà del comerç just, aquests criteris de sobirania alimentària també poden aplicar-se a aquells productes que formen part del nostre consum, però que s’han d’importar perquè no es poden cultivar de proximitat a Catalunya, com el cacau, el sucre de canya o el cafè. “A través del comerç just ens podem assegurar que les famílies que han cultivat aquell aliment han pogut decidir lliurement la seva producció i que han treballat en condicions dignes”, defensa Hilari Cuadriello, membre de La Magrana Vallesana, una associació de 300 famílies de consumidores i productores agroecològiques de les comarques del Vallès.
Es preveu que l’any 2050 el transport marítim, que representa gairebé el 90 % del transport mundial, augmenti les seves emissions entre un 50 % i un 250 %
Per al seu col·lectiu, també és fonamental que tota la cadena sigui justa. “Un producte de comerç just que acabi a la prestatgeria d’una gran superfície, per mi, deixa de ser just, perquè, tot i que pugui ajudar a les productores del Sud, en aquestes empreses no són justos ni els sous que paguen a les treballadores ni la ‘desforestació’ que provoquen acabant amb els comerços de barri”, apunta.
Justícia ambiental i de gènere
La crisi climàtica, cada vegada amb efectes més perceptibles i extrems com onades de calor, incendis o ciclons, ha fet que es disparin encara més les desigualtats, sobretot entre les comunitats vulnerables dels països empobrits. En aquest replantejament, la cadena del comerç internacional i el seu impacte també estan sota revisió. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el transport internacional de mercaderies representa el 43 % de les emissions totals de transport, el 6 % de les emissions globals durant el 2010. Es preveu que l’any 2050 el transport marítim (que representa gairebé el 90 % del transport mundial) augmenti les seves emissions entre un 50 % i un 250 %, arribant a causar el 17 % del total d’emissions. En avió, la petjada ecològica és major: transportar aliments per aire emet 50 vegades més gasos d’efecte hivernacle que transportar la mateixa quantitat per mar.
També els monocultius de soja en països com el Brasil o l’Argentina han obligat milers d’agricultores a migrar i han desforestat àmplies zones de conreus tradicionals. Segons un informe d’Ecologistes en Acció, les multinacionals de la soja han provocat la desforestació de 230.000 hectàrees a la zona brasilera del Cerrado entre agost de 2020 i juliol de 2021.
Les organitzacions de comerç just han fet seva la lluita contra l’emergència climàtica i per la sostenibilitat. “En totes les nostres organitzacions estem realitzant formacions teòriques
i pràctiques per diversificar cultius, aprendre sobre seguretat alimentària i els efectes del canvi climàtic, i estem promovent el conreu en horts, a patis de famílies i a escoles rurals en diferents municipis”, explica Exolina Aldana, presidenta de la Cooperativa de productes de comerç just Augusto César Sandino, a Nicaragua.
L’informe de 2021 d’Oxfam Intermon “Comercio y crisis climática” apunta també que el comerç just, en garantir una estabilitat econòmica als productors i productores, permet que desenvolupin sistemes més resistents i de baixes emissions, com ara l’agricultura ecològica, la reforestació o l’economia circular. Leonor García, responsable d’Impacte de Comerç Just a l’entitat, destaca en un informe que els productes de comerç just incorporen avaluacions de l’impacte ambiental cada vegada més exigents, i apel·la també al “poder dels consumidors i consumidores per escollir aquests productes i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i les desigualtats globals”.
Per mitjà del comerç just, els criteris de sobirania alimentària també poden aplicar-se a productes que formen part del nostre consum, però que s’han d’importar perquè no es poden cultivar de proximitat
El comerç just també té entre els seus principis la igualtat de gènere, en un món en què les dones ho tenen difícil per accedir a les terres: segons les Nacions Unides, només el 13 % de propietàries de terres són dones. En les organitzacions de comerç just, malgrat que l’accés a la terra és un repte en què ja s’està treballant, el lideratge de les dones és ja una realitat. Segons un informe de 2019 de l’Organització Mundial de Comerç Just, a aquestes organitzacions hi ha un 51 % de dones en els Consells d’administració (12 % en les empreses convencionals) i un 52 % de dones conselleres delegades (un 9 % en el mercat globalitzat).
Per tirar endavant aquest canvi de paradigma cap a una economia transformadora, el consum conscient és una peça fonamental. Els grups de consum, els mercats de pagès, les petites botigues de comerç just o els supermercats cooperatius són els espais on trobar productes ecològics i de proximitat i de temporada de productors locals, però també cafè, cacau o sucre produït, comercialitzat i també distribuït en condicions justes.
Veus de la sobirania alimentària , a sud i a nord
Mercè Casabona Ferré, productora de Fruits del Gaià
“Necessitem que la gent valori el producte fruit de condicions de justícia”
A l’explotació de Fruits del Gaià (l’Alt Camp) hi fan créixer ametlles i olives. La família de Mercè Casabona Ferré hi ha cultivat durant generacions i, a poc a poc, han transformat les plantacions en cultius ecològics. “Bàsicament, per convicció”, especifica. “Implica més despeses, més feina i la producció baixa, però és el que ha de ser”, diu, sobre l’aposta per l’agroecologia. Lamenta que treballar el camp amb químics no es penalitzi, que aquesta altra manera de produir, continuï sent la majoritària perquè no es trobi amb barreres que la vagin “desgastant”. Per guanyar sostenibilitat, Casabona tenia en comú amb altres productores agroecològiques de la zona que els calia poder vendre productes elaborats. Feia anys que es plantejaven comptar amb un obrador i és el que han aconseguit associant-se i creant la cooperativa La Brostada. Fruits del Gaià, Menjamiques i Soca-arrel l’han impulsat per poder-hi treballar els seus productes, però al que aspiren és a facilitar que també altres petites productores agroecològiques aprofitin aquesta eina, per tenir més possibilitats de mantenir la seva activitat al territori. “Treballem per la sobirania alimentària, l’objectiu és ser autosuficients de manera col·lectiva i escala local”, exposa Casabona. Clara Martín Riu, una altra de les sòcies impulsores de La Brostada, planteja que, a més de comptar amb el reconeixement de producte ecològic, s’ha d’ampliar la mirada i identificar si la producció és en condicions de justícia. També els de proximitat. “Productes d’aquí de l’entorn són fruit de l’explotació i les males condicions de treball. Trobar contractes al camp és excepcional. Per la qual cosa, s’ha de valorar aquell producte que és fruit de condicions de justícia. I més enllà de comptar amb segells, necessitem que la gent ho valori”, defensa.
Exolina Aldana, membre de la cooperativa Augusto César Sandino
“Som la majoria, però les petites productores no tenim els recursos per competir amb les transnacionals”
En preguntar-li què és el que fa just el seu cafè, parla primer de la qualitat que garanteixen, cosa que exigeix, segons considera, que el producte estigui lliure de químics. Després, menciona la cura pel medi ambient de la seva activitat: “No només ens hem d’adaptar al canvi climàtic, també hem de mitigar-lo”, defensa Exolina Aldana, membre de la cooperativa nicaragüenca Augusto César Sandino. I, finalment, menciona el que té a veure directament amb la vida d’aquelles que posen les mans per fer créixer el cafè: “No hi ha explotació per guanyar-hi diners”, sintetitza Aldana. Ara bé, encara no aconsegueixen vendre tot el cafè que produeixen en aquestes condicions en circuits del comerç just. Explica que una part de la producció han d’acabar-la venent a grans empreses del sector. “Les consumidores són essencials per canviar-ho, perquè nosaltres produïm el total del nostre producte en condicions de comerç just, però caldria que se’n comprés més com a producte de comerç just”, remarca. Seria la manera de deixar d’haver-ne de vendre també a transnacionals, “empreses que no cultiven com nosaltres a mà per no contaminar”, en diu Aldana. “Lluitem contra les desigualtats que generen. Som la majoria. Però no hi podem competir. No tenim els recursos que tenen les transnacionals per invertir en tot el que inverteixen. Aquestes empreses estan en tot el procés, en la producció i en la comercialització, de manera que prenen decisions sobre el preu, a diferència de les petites productores, que no poden”, afegeix.
Laura López, cooperativa Manduvirá
“El comerç just trenca un sistema que enfonsa persones desprotegides”
El “desarrelament rural” és, per a Laura López, una tendència que cal frenar. Diu que moltes persones joves com ella migren cap a ciutats, i fins i tot travessen fronteres, per buscar una qualitat de vida que no troben al seu voltant. La seva aposta és contribuir a cultivar condicions de vida dignes per a qui treballa la terra, per mitjà de la cooperativa Manduvirá, que aplega un miler de productores de sucre orgànic al Paraguai. “El comerç just és el tipus de comerç que trenca un sistema que enfonsa les comunitats i persones desprotegides, en situació de pobresa, i els dona esperança, perquè respecta els drets laborals, unes relacions comercials justes i estables, la democràcia en la presa de decisions i la protecció del medi ambient”, planteja. Remarca que dins de la cooperativa promouen alhora el comerç just i la sobirania alimentària, que, considera, “es complementen i suposen dos reptes que van junts enfront dels impactes socials i mediambientals de l’agroextractivisme”. Diu López que “la indiferència” a l’hora de consumir és una amenaça: “De la falta de consciència, qui se n’aprofita és la indústria que promou tot el que nosaltres lluitem per erradicar, en l’extrem oposat de la justícia social i climàtica que perseguim”.
Hilari Cuadriello, membre de La Magrana Vallesana
“En productes que es cultiven aquí al costat també hi ha explotació”
Fa més d’una dècada que La Magrana Vallesana va començar a posar en contacte productores amb consumidores que volien comprar el que creix als camps més propers a casa. “Trobàvem que al Vallès Oriental hi havia molt poc consum de producte agroecològic i les productores agroecològiques ens deien que havien d’anar a vendre a Barcelona, que no hi havia un lloc des del qual distribuir tot el que s’estava produint a la comarca”, recorda Hilari Cuadriello, membre de l’associació. La necessitat que el producte que s’estava cultivant a la comarca es pogués consumir a la comarca mateixa, sumada, diu Cuadriello, a la “necessitat de consumir producte agroecològic, per la nostra salut i per la salut del planeta”, va fer que persones que s’havien trobat en l’entorn dels moviments socials comencessin a pensar la fórmula per aconseguir-ho. Dels 2.000 articles de La Magrana, amb 400 famílies sòcies, el 80% es comercialitza en circuit curt. “Sense iniciatives com aquesta, la pagesia amb qui treballem estaria en una situació de precarietat total. Per elles és una ajuda que hi hagi projectes d’autoconsum. Moltes haurien optat per buscar-se la vida d’una altra manera, si no poguessin vendre el seu producte amb un preu just i en condicions estables”, planteja Cuadriello. Considera que iniciatives com aquesta han de llegir-se com a part del moviment pel comerç just, a més de ser projectes que contribueixen, amb el consum de proximitat, a la sobirania alimentària.
Rosa Olivia Rizo Úbeda, presidenta de la junta directiva d’Aldea Global
“Aportem un gra de sorra perquè a les petites productores se les tracti amb justícia”
Un producte que es cultivi amb pràctiques curoses amb l’entorn natural i la garantia per qui l’ha cultivat d’un preu digne per la seva feina és el contracte de mínims que diferencia el cafè venut pels circuits de comerç just de la resta de cafè. De la majoria, de fet. “Estar organitzades és el que ens permet poder desenvolupar-nos i tenir accés a productes de primera necessitat”, remarca Rosa Olivia Rizo Úbeda, productora i presidenta de la junta directiva d’Aldea Global. L’organització ofereix serveis i busca nous mercats per a l’exportació del cafè de més de 13.000 petites productores agroecològiques a Nicaragua. Una problemàtica amb què topen és no aconseguir que tot el cafè produït en condicions de comerç just es vengui amb aquesta consideració. “És un repte comptar amb més persones consumidores sensibilitzades sobre els beneficis col·lectius que genera la compra de productes de comerç just, que siguin conscients del suport que suposa aquest consum per a milers de famílies, per a les quals l’arrelament a la terra és vital”, afegeix María Mercedes Alemán Meneses, responsable de comunicació d’Aldea Global. Tot i les barreres pendents de superar, no hi ha dubtes sobre la via: agroecologia i treball decent. “Aportem cada una de nosaltres un gra de sorra perquè les productores no estiguin desprotegides; perquè tinguin un lloc des del qual se les tracti amb justícia”, defensa Rizo.
