“Per què les empreses catalanes han d’invertir a Israel?”, es preguntava un vídeo promocional de l’oficina que ACCIÓ, l’agència pública de la Generalitat de Catalunya per a la internacionalització de les empreses, té oberta a Tel-Aviv. A l’audiovisual, que l’agència va retirar del seu web el 17 d’abril, s’argumentava que “Israel és una economia forta, una economia resistent (…). Malgrat la situació geopolítica del país, és una de les economies més segures i fortes del món”. La retirada del vídeo, set mesos després de l’inici de l’última ofensiva d’Israel a Gaza, coincidia amb la publicació d’un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània, que posava llum sobre el rol d’ACCIÓ en les relacions econòmiques entre Catalunya i Israel.
Des de 2010, les relacions polítiques i econòmiques entre Catalunya i Israel s’han anat consolidant de forma gradual, convertint de facto a Israel en un país estratègic, a través de convenis de cooperació amb l’Agència d’innovació industrial MATIMOP en 2011, la creació d’una oficina econòmica catalana a Tel-Aviv el 2015 o les visites institucionals de la Generalitat el 2013, 2019 i 2022. Tot i que Israel ja no és considerat com a país prioritari, no queda clar en què es tradueix, ja que s’han incrementat l’activitat comercial i la presència d’empreses catalanes a Israel. L’any 2021, 2.424 empreses catalanes tenien alguna col·laboració amb Israel i el valor de les exportacions era més 500 milions d’euros.
ACCIÓ promou les relacions empresarials amb Israel, i especialment en sectors com la ciberseguretat, la construcció i la biotecnologia
ACCIÓ promou les relacions empresarials amb Israel, i especialment en sectors com la ciberseguretat, la construcció i la biotecnologia. L’argument de moltes persones davant això, podria ser: “Quin mal pot haver-hi en la promoció empresarial? És coneixement i desenvolupament econòmic”. És important saber que pràcticament tot l’ecosistema empresarial israelià està contaminat per una economia d’apartheid, tal com va documentar el relator de Nacions Unides l’any 2022, així com organitzacions d’acreditada solvència com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Al-Haq. No es pot entendre l’ecosistema econòmic israelià sense l’ocupació de territori palestí amb els assentaments industrials il·legals a Cisjordània, on es localitzen algunes de les empreses transnacionals israelianes, així com centres de recerca i desenvolupament industrial i tecnològic. És també en aquestes zones on es desenvolupen les activitats extractivistes i de manufactura dels recursos naturals palestins. Però, a més a més, en algunes indústries el vincle amb les vulneracions és molt clar. Un exemple és la ciberseguretat i la robòtica, dos sectors en els quals hi ha una estreta relació amb l’exèrcit israelià i el complex-militar industrial que lidera els atacs contra el poble palestí.
Nombrosos acadèmics han portat extenses evidències de com el govern d’Israel i les seves forces militars utilitzen el Territori Ocupat palestí com un laboratori on provar armes i tecnologia per posar-les en el mercat, sota la marca “Provada en Combat”. D’altra banda, alguns departaments de l’exèrcit israelià, com la Unitat 8200, funcionen com a una incubadora de projectes tecnològics de vigilància i control massiu de la població palestina. En finalitzar el servei militar, els joves que han passat per aquesta unitat creen les seves empreses emergents amb l’experiència guanyada. Són aquestes empreses les que elaboren els futurs algoritmes de les tecnologies d’intel·ligència artificial que determinen quines persones són una amenaça per a la societat —òbviament, des d’un marc ideològic racista i colonialista—. D’altra banda, la indústria 4.0, en expansió a Catalunya i Israel, es basa en la robotització i automatització de processos a través de tecnologies d’intel·ligència artificial, Internet de les Coses o ciberseguretat. La robòtica a Israel, l’igual que la ciberseguretat, funcionen gràcies a ecosistemes on participen empreses i empreses emergents, agències governamentals i universitats del país.
Nombrosos acadèmics han portat extenses evidències de com el govern d’Israel i les seves forces militars utilitzen el Territori Ocupat palestí com un laboratori on provar armes i tecnologia
En aquest acompanyament empresarial, ACCIÓ no només obvia oferir a les empreses dades sobre les potencials vulneracions del dret internacional per col·laborar amb un ecosistema empresarial d’apartheid i ocupació. ACCIÓ ha arribat a col·laborar en contextos molt delicats en termes de vulneració de drets humans. Explicarem un cas concret. El 27 de novembre de 2023, en ple atac d’Israel a Gaza, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, feia una visita a l’empresa catalana Pal Robotics, especialitzada en robòtica, després que l’empresa hagués captat 1,5 milions d’euros de la línia d’ajudes del fons Next Generation. Pal Robotics va beneficiar-se dels serveis especialitzats d’ACCIÓ per les empreses catalanes per aconseguir aquest finançament europeu. Però, el suport a Pal Robotics data des de 2016, quan ACCIÓ va rebre una subvenció per reforçar les seves capacitats en R+D+I. Des de llavors Pal Robotics ha guanyat nombrosos projectes europeus de les convocatòries Horizon 2020.
Pal Robotics ha desenvolupat aquests projectes europeus en consorcis amb presidències d’universitats i empreses amb vinculacions amb l’exèrcit israelià. Un exemple és el Consorci europeu Sòcrates, finançat per l’instrument de recerca Horizon 2020, amb diverses empreses i centres de recerca espanyols i internacionals, com la universitat israeliana Ben Gurion del Neguev (BGU), que col·labora amb el gegant israelià armamentístic Rafael Advanced Defense Systems. Rafael és una de les empreses que més s’ha beneficiat de l’ocupació i és còmplice dels atacs indiscriminats contra població civil palestina. BGU també col·labora amb el Ministeri de Defensa israelià en el disseny de robots que puguin participar en operacions ofensives i defensives. Pal Robotics va col·laborar també amb la Universitat israeliana Bar-Ilan que té llaços amb el sector militar israelià.
Mentre ACCIÓ anima les empreses a invertir-hi, en l’entorn internacional s’han anat desenvolupant múltiples eines que obliguen la Generalitat a vetllar pel compliment dels drets humans
Mentre ACCIÓ anima les empreses a invertir en “una de les economies més innovadores del món”, en l’entorn internacional i estatal s’han anat desenvolupant múltiples eines legals que obliguen la Generalitat a vetllar pel compliment dels drets humans i el dret internacional, tant en el que es refereix a empreses com en la situació específica de Palestina. Algunes d’aquestes eines són el Pla Nacional de Drets Humans i Empreses o la Directiva Europea sobre Diligència Deguda. La manca de deguda diligència, així com la col·laboració activa amb Israel és una negligència que deixa a les empreses catalanes en situació de riscs greus. Però a més, la situació actual d’investigació a Israel per crims internacionals contra la humanitat, crims de guerra i possible crim de genocidi, comporta un risc de complicitat amb genocidi en què poden incórrer les institucions públiques i les empreses a les quals donen suport i assisteixen.
L’economia no és una cosa neutra. Mantenir una oficina de promoció a Tel-Aviv, així com promoure relacions empresarials amb Israel, és una decisió política pagada amb els nostres diners públics. La Generalitat de Catalunya hauria de tancar l’Oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv, desincentivar les relacions econòmiques amb Israel, així com avançar en la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.
