Bea i Diana, ambdues de 14 anys, no tenen gaires llibres a casa, però acumulen moltes, moltíssimes, hores amb el nas ficat entre pàgines. Ara bé, no parlem de pàgines físiques, de paper, sinó digitals. Elles, igual que milions de joves i adolescents de tot el món, són lectores assídues de literatura juvenil que es publica gratuïtament a plataformes o fòrums d’internet. Allà, llegeixen el que altres usuàries han penjat, ho comenten simultàniament amb altres usuàries i fins i tot escriuen les seves pròpies històries on sovint s’apropien dels seus personatges preferits extrets d’obres ja publicades, o se n’emporten les trames cap on elles volen, cap als territoris narratius que els interessa explorar.
Quan preguntem a Diana com va arribar a aquests espais d’internet ens respon que –com en tants altres casos– va ser per la recomanació d’una amiga. “Em va dir que vigilés, perquè em faria perdre la innocència”, diu entre rialles. La seva resposta s’explica pel fet que, a través d’aquestes plataformes, s’accedeix a un gruix important de trames eròtiques: el vampir protagonista de la saga Crepuscle, Edward Cullen, i el seu rival Jacob Black, es poden oblidar de la seva prototípica lluita pel cor de Bella Swan i viure un amor prohibit i luxuriós als boscos de Forks. “Et sents més identificada, part de la mateixa comunitat”, diu la Bea. Hi ha cops que les històries més consultades –algunes acumulen centenars de milions de lectures– fan el salt a les editorials i d’allà a les llibreries, on arriben amb milers de fans assegurades. D’allà, alguns supervendes també es porten al format audiovisual. És tot un fenomen que mou grans quantitats de diners, influències, i el que –potser– és més valuós en el context de caiguda en picat de la lectura: lectores.
Quan parlem de literatura en plataformes digitals ens referim, principalment, al gegant Wattpad, amb més de 90 milions de lectures compartides cada mes i un 92 % de públic majoritàriament de la generació Z (nascut entre finals de la dècada dels noranta i la del 2010). La llengua majoritària de les lectures és l’anglès i no és fàcil trobar-hi oferta en català. El gran èxit mundial que va néixer a Wattpad és la saga After, d’Anna Todd, una fanficció romàntic-eròtica que pren Harry Styles, cantant del grup One Direction, com a protagonista. L’escriptora texana ha venut més de 15 milions d’exemplars de la sèrie a tot el món, se n’ha fet una adaptació cinematogràfica i mou un exèrcit de fans allà on va. Actualment, a Wattpad també sobresurten noms com la veneçolana Ariana Godoy, amb A través de mi ventana; l’extremenya Inma Rubiales, amb Mi conquista tiene una lista o la mallorquina Joana Marcús, amb Abans de desembre. Totes elles van començar escrivint històries en aquesta plataforma on van acumular milions de lectures (380, 8, i 154 milions, respectivament) fins que les van fitxar grans editorials com Montena –segell de Penguin Random House– o Planeta. L’obra de Míriam Bonastre, nascuda a Pineda de Mar, va ser un gran èxit de la germana bessona de Wattpad pels còmics, Webtoon. La saga Hooky, amb aires de Harry Potter, té 100 milions de visites en línia. D’allà va fer el salt al format físic amb l’editorial estatunidenca Harper Collins, i ha estat best-seller a la llista dels més venuts del diari The New York Times. Hooky (Clarion Books, 2023) va ser el segon còmic més venut a Europa el 2022.
La connexió de les fans és tan gran que senten la necessitat d’ampliar el que ja existeix, sempre amb l’esperit de compartir-ho
Wattpad, que és una estructura empresarial amb versions prèmium i anuncis, és la punta de llança del fenomen, on hi ha el seguiment més massiu, però no és l’única. Pàgines com fanfiction.net o Archive of our own (AO3) són altres places públiques del contingut literari a internet. En aquests casos, però, es tracta de fòrums autogestionats amb una infraestructura tecnològica pròpia. A fanfiction.net va néixer, a través de publicacions diàries, el best-seller internacional Cinquanta ombres d’en Grey (Rosa dels Vents, 2012) una novel·la d’E. L. James que en un principi es va dir Masters of Universe. Aquesta història era en realitat una fanficció de la saga Crepuscle, de Stephenie Meyer, que manllevava les seves protagonistes per a construir la famosa trama eròtica. Actualment, en accedir a AO3 s’hi pot trobar un veritable rusc digital de fandoms (comunitats de fans), un gran arxiu categoritzat on es poden trobar històries de gairebé qualsevol temàtica: des de l’abella Maia a Vladímir Putin o el drama poliamorós de Tintín i el capità Haddock que mai arribarà a ulls de cap editora.
Pulp digital, “trekkies” i fòrums de friquis
Però aquest fenomen literari no va aparèixer del no-res. Ja des dels anys cinquanta, podem trobar formats que comparteixen característiques amb el que després esdevindria la lectura en entorns digitals. Des de les revistes de relats de ciència-ficció o la literatura de quiosc –el que als Estats Units es coneix com a Pulp (polpa, pel material molt barat amb el qual es feia el paper en què s’imprimia), de caràcter serial i destinat a un públic obrer– al naixement de la cultura del fanzín (números autoeditats, impresos amb pocs recursos i repartits de mà en mà en convencions i fires). D’aquí venen moltes de les temàtiques i estils que encara perduren avui en dia a les plataformes. Tot això va anar configurant un caldo de cultiu, un ecosistema cultural paral·lel, soterrani, comunitari i molt de nínxol: relats, còmics, crítiques i il·lustracions que aprofitaven i ampliaven els mons d’altres i també en creaven de nous.
Però, sobretot, va ser el llançament, l’any 1966, de la sèrie de televisió Star Trek, el que va popularitzar i donar forma a tot plegat. Parlem d’una sèrie que va tenir un enorme seguiment entre el públic femení, cosa molt poc habitual fins al moment en el món de la ciència-ficció. Tot i que la trama ja introduïa moltes temàtiques racials i de gènere força transgressores per l’època, els filtres del sector audiovisual i la moral majoritària del moment no permetien segons quins agosaraments. Així doncs, les trekkies (com s’anomena a les fans de Star Trek) van començar a escriure i difondre les històries que no podien veure a la petita pantalla. Van apropiar-se de les trames i els protagonistes, van fabular amb relacions sentimentals i sexuals entre els personatges, van crear noves faccions, noves races i noves religions.
Parlem d’una literatura que neix en bona part de la cultura friqui, marginal, i de l’obsessió compartida per un món ficcional. Les fans tenen una connexió tan gran amb allò que segueixen que no tenen prou amb el que ja existeix, sinó que senten la necessitat d’ampliar-ho. És un gest que, gairebé sempre, neix de l’amor, el respecte i les ganes de compartir amb la comunitat. Sempre hi ha consciència d’estar afegint o inventant contingut i no substituint l’original. De fet, és habitual trobar discussions molt extenses en aquests entorns sobre el que es considera “cànon” (part de la història oficial) o el que s’ha afegit posteriorment.
Amb la popularització d’internet, durant els anys noranta, aquest sediment cultural va trobar una forma ideal de difusió. El col·lectiu d’escriptura Proyecto UNA explica que, en els primers anys de la xarxa, abans de la seva comercialització, “quan els fòrums només eren blocs de text, la gent ja compartia històries”, hi havia una mica de tot: “molts que creaven els seus relats, molts que agafaven contes populars i explicaven la seva pròpia versió”. A inicis dels 2000, van crear-se a poc a poc portals més específics per compartir fanficcions i literatura en general, el gènere es va popularitzar i es van crear les plataformes més mercantilitzades, a l’estil de Wattpad, fins a arribar als fenòmens de masses.
Wattpad, des de dins
Wattpad és una espècie de YouTube per a lectores i escriptores de la generació Z. Amb una enorme predominança de l’audiència femenina, els gèneres més demandats són el romàntic, les trames amb representació LGBTIQA+ i la fantasia. En entrar-hi, la usuària es troba amb un immens catàleg d’històries diferenciades per categories: “Mystery”, “Poetry”, “Warewolf”, “LGBTQ+”… En fer clic sobre un títol, es pot accedir als diferents capítols publicats. Alguns estan complets, mentre que d’altres es publiquen de forma periòdica i acumulen comentaris de lectores ansioses. Luz Santa María Muxica és doctoranda i investigadora associada a GRETEL, grup de recerca de literatura infantil i juvenil de la Universitat Autònoma de Barcelona. Descriu Wattpad com una plataforma digital de lectura social, en què les usuàries interactuen amb el text de forma simultània, com en una conversa. D’aquesta forma “la sensació de suspens es rep com una espera col·lectiva”. Per a aquesta investigadora, “hi ha un boom d’escriptores molt joves que estan provant amb temàtiques eròtiques i que troben a Wattpad el seu nínxol”. “Hi ha una necessitat d’atribuir a la literatura interessos i identitats pròpies”, explica.
Segons Proyecto UNA, les comunitats de Wattpad i AO3 són molt àmplies: “Han sigut refugi, sobretot, de gent que no estava representada per les històries hegemòniques, que no estava dins del cànon, gent racialitzada o del col·lectiu LGTBI”. Aquests grups agafaven “les històries mainstream, que canònicament són blanques i heterosexuals, amb personatges que la gent estima, per veure com s’han utilitzat i per generar tot el relat que no s’estava veient, que no s’estava representant”.
Quan algú publica un primer capítol a l’entorn digital rep de cop comentaris i idees de lectores que poden condicionar el progrés de l’obra
La seva visió la ratifiquen Bea i Diana, que destaquen la importància dels comentaris en directe durant la lectura, on se solen afegir mems i imatges. Allà troben representativitat LGBTIQA+, que les apropa a un romanticisme menys normatiu. “A les històries romàntiques heterosexuals ja sé tot el que passarà: als pares de la noia no els agrada el nano amb què va perquè va tatuat, per com es vesteix… se separen i tornen. Quin avorriment!”. Així i tot, no renuncien als llibres físics, malgrat que el seu cost els suposa una barrera.
Alina Not, pseudònim de l’escriptora riojana Maria Pascual Alonso, és l’autora de la saga Bad Ash, publicada primer a Wattpad i que després va fer el salt al paper amb l’editorial Crossbooks. Explica que va començar a escriure les històries que volia llegir i no trobava. El 2017, amb 30 anys, va acabar la seva primera novel·la i la va publicar a Wattpad per capítols. “El que més em costava era el màrqueting, i per això tenia dificultats per arribar a nous lectors”. És cert que destacar en el mar de novel·les de les plataformes requereix un treball exhaustiu a les xarxes socials. Tot i això, actualment, aquell primer llibre té 330.000 lectures. Quan Bad Ash va passar a les llibreries, les lectores van estar encantades, però ella reconeix que ho va viure amb més pressió: “Primer, escrius un manuscrit amateur i el dones gratis. Quan el converteixes en un producte, el nivell que t’exigeixes és més gran”. Li preguntem sobre el seu públic i ens parla, principalment, de noies joves, tot i que creu que la llegeixen nois, “encara que no ho vulguin reconèixer”.
Les característiques literàries
Fixem-nos ara en els textos. Parlem, per norma general, d’una literatura amb molt de ritme, on passen moltes coses. Hi abunden els diàlegs i les escenes que fan avançar el conflicte, en detriment dels passatges reflexius i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges. També hi destaca la capacitat d’apropiar-se de trames i personatges d’altres textos, de connectar-los, referenciar-los i enredar-los. És el que dins l’àmbit de la teoria literària s’anomena intertextualitat. Una intertextualitat, en aquest cas, salvatge i desacomplexada. Les autores i lectores segresten, sense cap mena de recança ni mirament, el material dels mons que els obsessionen. No els preocupa el copyright ni els criteris acadèmics de qualitat, segurament, gràcies a l’anonimat que ofereixen els entorns digitals.
Tanmateix, és probable que la característica més destacable d’aquest tipus de narrativa sigui la relació que es manté entre escriptora i lectora. En general, en el món de la literatura impresa, hi ha un seguit de barreres entre l’autora i la lectora que produeixen un distanciament tant espacial com temporal. Algú té una idea, l’escriu, i després, aquest text (si és molt afortunat), va a una editorial que el retoca, el retalla, el corregeix, etcètera. En acabat, passa a impremta, a distribució, a llibreries i, finalment, després d’un llarg viatge, arriba a les mans del públic. En el cas de la literatura en entorns digitals, tots aquests passos desapareixen. Algú publica un text i, potser, en qüestió de minuts, pot començar a rebre comentaris, crítiques, propostes. Quan es posi a escriure el segon capítol de la història, l’autora ja està inevitablement condicionada per la recepció immediata que li ha arribat. Tal és aquesta proximitat que autores com Alina Not expliquen que intentava tenir la novel·la ja acabada, quan l’anava publicant capítol a capítol, “perquè les seguidores no em fessin canviar massa coses”. Tot i que, afegeix, el que més troba a faltar d’aquella època de Wattpad és “el feedback constant de les lectores”.
Debats i reptes pendents
Ara bé, la rebuda que té la literatura en entorns digitals per a les lectores no es correspon amb la perspectiva de l’acadèmia. “En el món literari no es valora; aquesta literatura gairebé no s’estudia”, diu Santa María Muxica. La investigadora veu l’interès d’aquest fenomen en la recepció de les lectores, en com han entès les obres clàssiques i en la forma en què es van transformant les històries. “Sempre vaig amb compte amb entendre la qualitat literària d’alguna cosa i separar-la de la recepció. Té molt més a veure amb l’experiència que tenen els lectors. Si actualment hi ha certa literatura que està tenint un impacte molt massiu, hem de parar-hi atenció, perquè això parla d’una qualitat que va més enllà de l’aspecte tècnic”. Per altra banda, des de Proyecto UNA també es veu en la crítica a aquest gènere un component de gènere: “Tot el que sigui fet per nenes
i adolescents sempre és vilipendiat, menyspreat”.
El desinterès del món literari tradicional contrasta amb l’actitud dels circuits editorials, que hi han vist una oportunitat que no podien desaprofitar: un gran nombre de lectores que poden convertir-se en potencials compradores. Aquí, els gegants editorials Penguin Random House i Planeta publiquen en paper obres de les joves autores de la plataforma des del 2018, tot i que en el món anglosaxó ja ho van iniciar el 2014, amb la publicació de la sèrie After en el segell Gallery Books. Ara bé, com sol passar en aquests casos, el pas dels circuits perifèrics als convencionals fa que es produeixi un procés de selecció, de tria i de canonització. Les editorials no s’arrisquen amb obres que puguin ser massa específiques, per això acaben triant aquelles que no trenquen amb el que és previsible. De tota la complexitat i diversitat que es pot trobar a internet, el que acaba arribant a impremta solen ser les històries romàntiques heterosexuals i amb personatges blancs que ens venen al cap si pensem en un best-seller juvenil. Per això, quan preguntem a les estudiants sobre si és fàcil trobar en paper els llibres que més els han agradat en format digital, no dubten a respondre: “No, només els llibres heteros. La típica història tio-rebel-tia-innocent, aquesta és fàcil de trobar”.
Aquest darrer any, dos esdeveniments han alertat del mal estat en què es troba la salut lectora del jovent (i per extensió, de tota la societat). Per una banda, els resultats de Catalunya a les competències bàsiques de l’any 2023, que van patir una forta davallada fins a situar-se gairebé al final de la llista de l’Estat espanyol, juntament amb Ceuta i Melilla. Per altra banda, les conclusions de l’Informe PISA del desembre de 2023, que van corroborar aquestes dades i van evidenciar que aquesta patacada lectora no era només una qüestió territorial, sinó que a tota la Unió Europea es pot detectar un empitjorament en les competències lectores de la gent jove de manera generalitzada. Paradoxalment, però, el baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a l’Estat espanyol indica que, en els darrers deu anys, hi ha hagut un creixement significatiu, especialment entre adolescents.
Parlant-ne amb les llibreteres de Genet Blau, establiment de Lleida especialitzat en narrativa infantil i juvenil, apunten que a les lectores joves cada vegada els costa més fer el salt a lectures més complexes. N’hi ha de molt habituals entre els 8 i 10 anys, que devoren les col·leccions de moda, però que no arriben a fer el salt a obres més llargues. Les llibreteres creuen que les pantalles hi tenen alguna cosa a veure, perquè la literatura infantil cada vegada és més mixta, té més dibuixos i icones, és més interactiva, i quan els infants no reben aquests inputs, s’avorreixen. El mateix podem observar amb aquests entorns digitals i comunitaris de lectura. Milions d’adolescents dediquen hores i hores a remenar entre línies, són lectores apassionades, vocacionals, però tot això no sembla reflectir-se en una millora en la comprensió. Potser llegir més no vol dir llegir millor? Santa María Muxica, però, és optimista i considera positiu que la lectura, al final, acabi recollint la necessitat d’expressar-nos i sentir-nos representades: “Valoro que això es faci per mitjà de la literatura, que ens comuniquem des de la paraula escrita, que no ha perdut la capacitat de transmetre”.
