L’Aleix Abadia Huguet caminava tranquil pel parc que hi ha davant del Casal de Joves de Sant Just Desvern. Eren les set de la tarda d’un dilluns de maig de 2021 i segons explica a La Directa, es dirigia cap a l’autoescola. De sobte un grup de joves el va aturar i un d’ells, Pau A. P., va començar a acusar-lo d’haver enganxat adhesius a casa seva. Tal com queda recollit en la sentència del jutjat penal número 4, Pau A. P. “sense que hi hagués cap discussió o enfrontament previ” li va propinar “gratuïtament dos cops a la cara” i després d’apartar-se de la víctima va tornar a abraonar-s’hi i li va donar “diversos cops de puny al cap i a la cara que van fer que caigués a terra”. Els motius per fer-ho, diu la sentència, van ser “l’animadversió de l’acusat”, que en aquell moment formava part del grup d’animació Grada Canito del RCDE Espanyol, “a les idees independentistes” de l’Aleix.
“Va sortir disparat cap a mi amb una ràbia descontrolada”, diu l’Aleix. “Semblava que m’estaven esperant i em va increpar que havia posat adhesius a casa seva, però jo no entenia de què em parlava”, recorda. “Vaig intentar continuar el meu camí, però ell em va barrar el pas i va començar a colpejar-me amb els punys fins que em va trencar el nas i un cop estava a terra em va dir: Això és un missatge per a tots vosaltres”, afegeix. Segons l’exploració dels perits mèdics que van participar després que l’Aleix portés el seu cas a la justícia, l’Aleix va patir un “traumatisme facial” i una “fractura desplaçada dels ossos nasals”.
La sentència condemna l’agressor a pagar a l’Aleix una indemnització de 5.710 euros per un delicte de lesions amb “agreujant de discriminació per motius ideològics”
Quatre anys després, el 29 de maig passat, la justícia va dictar sentència després que Pau A. P. reconegués els fets i que l’acusació, la Fiscalia i la defensa de l’agressor arribessin a un acord. La sentència condemna l’agressor que avui té 28 anys a sis mesos de multa a raó de sis euros per dia, i a pagar a l’Aleix una indemnització de 5.710 euros per un delicte de lesions amb “agreujant de discriminació per motius ideològics” contemplat a l’article 22 del Codi Penal. Aquest article es reserva a aquells delictes per “motius racistes, antisemites, antigitanos o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima”. Així mateix, la sentència prohibeix a l’agressor a acostar-se a menys de 300 metres de la víctima i a dirigir-s’hi per qualsevol canal de comunicació durant un any.
Amb relació a la pertinença a grups ultres de Pau A.P., segons explica el periodista expert en aquesta temàtica, Carles Viñas, “diversos nuclis radicals amb vincles amb l’extrema dreta han aconseguit un major anonimat després d’integrar-se en graderies o focus d’animació al costat d’altres col·lectius no-bel·ligerants que compten amb el beneplàcit dels clubs, com és el cas de la Corba Nord 10 del València CF o la Grada Canito del RCD Espanyol”.
Un municipi en tensió
L’agressió que va patir l’Aleix va ser el punt d’inflexió després d’anys d’activitat intensa de l’extrema dreta a Sant Just Desvern, als voltants de la celebració del referèndum sobiranista de l’1 d’octubre. Segons explica el jove independentista, el seu agressor pertanyia a un grup espanyolista molt actiu entre 2017 i 2021. “Eren coneguts com els del Casal de Joves i eren un grup de nois d’extrema dreta molts dels quals s’havien conegut jugant a l’equip de futbol del poble”, explica per afegir que la majoria formava part de grups ultres tant del Barça com de l’Espanyol. Segons el seu testimoni, eren aquests mateixos nois els qui durant el referèndum de l’1-O “es passejaven amb banderes d’Espanya pels col·legis electorals provocant”.
Segons explica el jove independentista, el seu agressor pertanyia a un grup espanyolista molt actiu entre 2017 i 2021. “Eren un grup de nois d’extrema dreta molts dels quals s’havien conegut jugant a l’equip de futbol del poble”, diu
D’ençà de l’1 d’octubre del 2017, Sant Just va veure com es multiplicaven les accions de caràcter espanyolista i que en paraules de l’Aleix eren dutes a terme pel grup del qual formava part Pau. A. P. “Van realitzar diferents tipus d’accions: tirar pedres o pintar la façana de cases amb banderes indepes, pintar consignes feixistes pel poble, rebentar les rodes del cotxe al representant del Baix Llobregat d’Òmnium i tirar bengales dins de casa seva, o llançar ous als actes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)”, enumera l’Aleix. A més, afirma, el 2019 en un acte de presentació de la CUP al Casal de Joves, el grup ultra va pintar una bandera espanyola allà on s’havia de fer l’esdeveniment. “La mateixa nit de la pintada, un veí del poble els va filmar mentre la feien, i un d’ells va dirigir-s’hi cridant-li ‘maricón’”, relata l’Aleix.
Aquests i altres fets semblants van portar diferents grups polítics de Sant Just a signar una moció per declarar el poble com a municipi antifeixista a finals de 2019. El PSC, els comuns i ERC van signar un text impulsat per la CUP en què Sant Just es declarava “contra el feixisme i totes les seves expressions com poden ser la xenofòbia o l’LGTB-fòbia”. El document afegia que l’Ajuntament denunciaria “amb contundència i fermesa qualsevol agressió feixista” que es produís a la ciutat. “L’Ajuntament donarà suport a les persones agredides, facilitarà els mitjans que tingui a l’abast per reparar els danys físics i morals causats a la persona agredida, i es valorarà en cada cas la possibilitat de personar-se com a acusació”, indicava el text signat per les forces progressistes.
Diferents respostes, una mateixa agressió
Tot i les múltiples agressions i la moció aprovada pel consistori de Sant Just, els cops que va rebre l’Aleix van ser la gota que va fer vessar el got per a moltes persones al municipi. Tres dies després de l’agressió, el 20 de maig del 2021, es va convocar una manifestació antifeixista de rebuig que va reunir centenars de persones. “Per ser un poble amb dificultats de mobilització, va ser tot un èxit”, considera l’Aleix que afegeix que la mobilització sumada a la denúncia que va interposar contra Pau A.P. va fer que “el grup de feixistes, acostumat a actuar amb impunitat i a sentir-se superiors físicament”, comencés a “experimentar el rebuig social i la por de possibles conseqüències penals”.
Per la seva banda, tot i haver signat una moció que així ho indicava, l’Ajuntament mai es va personar com acusació en el cas de l’Aleix. “La resposta del PSC i dels Comuns va ser totalment insuficient”, diu l’agredit que assegura que “més enllà d’un suport verbal en una primera reunió” el consistori “no van moure un dit”. “L’alcalde, Joan Basagañes, va afirmar que l’Ajuntament no es personaria com a acusació perquè, segons ell, no veia ideològic”, lamenta l’Aleix. En aquest sentit, la decisió del consistori entra en contradicció amb la presa per la Fiscalia quan va acusar Pau A. P. per un delicte agreujant ideològic. En tot cas, segons la moció, l’Ajuntament s’hauria d’haver personat com a acusació en aquest cas. És per aquest motiu l’ANC, en una carta feta pública el 13 de juny, es preguntava “quin sentit té que l’Ajuntament aprovi mocions que després no es compleixen”.
“L’alcalde, Joan Basagañes, va afirmar que l’Ajuntament no es personaria com a acusació perquè, segons ell, no veia delicte ideològic”, lamenta l’Aleix
Des de l’Ajuntament, aquest mes de juliol, en resposta a les preguntes d’un veí de Sant Just, justificaven la decisió de no personar-se a la causa perquè la moció estava pensada per “aquells casos en què la víctima, per por o per altres motius, no vol tirar endavant la denuncia”. “És en aquests casos, quan l’Ajuntament valora si es persona o no com acusació”, afirmava el consistori per continuar dient que “el veí Aleix Abadia va decidir denunciar el cas”. La resposta de l’Ajuntament afegia el següent: “L’alcalde es va implicar personalment en aquesta situació, mantenint trobades tant amb l’agressor com amb l’agredit. En el cas de la reunió amb l’agredit, a la reunió també hi ha participat el Cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra d’Esplugues. Cal dir que l’agressor va mostrar en tot moment una actitud de penediment i es va comprometre a què no tornaria a agredir a ningú. Per aquest motiu i d’acord amb els Mossos d’Esquadra es va decidir no emprendre més accions contra l’agressor.”
Per a l’Aleix, però, el govern municipal va “tractar el cas com si fos un enfrontament simètric entre dos bàndols, com si totes les ideologies fossin iguals, promovent mediacions amb els agressors”. Alhora, considera que si Pau A.P. va acceptar arribar a un acord va ser “per evitar una pena de presó més llarga, ja que tenia antecedents”. Certament, com queda recollit a la sentència que assenyala que l’acusat tenia “antecedents penals no computables a efecte de reincidència”.
“El govern municipal va tractar el cas com si fos un enfrontament simètric entre dos bàndols, com si totes les ideologies fossin iguals, promovent mediacions amb els agressors”, considera l’Aleix
Quatre anys després de l’agressió el jove independentista assegura que se sent “satisfet amb la sentència, tot i que algú pugui considerar que és poc càstig per haver trencat un nas”. “No buscava venjança, però sé que la impunitat només alimenta noves agressions”, diu. Malgrat tot, lamenta que alguns dels joves d’extrema dreta que hi ha al municipi no hagin aturat la seva activitat, i fins i tot “durant les festes de Sant Just han continuat assetjant i amenaçant joves independentistes”.
