“Treballem en el Departament de Seguretat Nacional i ens dediquem a buscar col·laboradors, gent que ens doni un cop de mà en distintes temàtiques. A Catalunya, evidentment, ens dediquem a l’independentisme”. Així es va presentar un dels dos agents policials que, entre l’abril i el juny de 2022, van intentar captar com a confident un jove independentista per obtenir informació de les joventuts d’Esquerra Republicana i el col·lectiu Batec. No va ser un cas aïllat. Des del referèndum de l’1-O hi ha constància de dos casos més.
Si anem més enrere, l’any 2016 el comissari Jorge Ignacio Moreno –antic inspector de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona del Cos Nacional de Policia espanyola– també es va presentar com a membre de “Seguretat Nacional” quan pretenia captar Quim Gimeno –militant anarquista de Barcelona– per aconseguir informació dels casals del Poble-sec.
La cerca de confidents és una de les estratègies de monitoratge d’espais i organitzacions polítiques i socials desenvolupades pel Departament de Seguretat Nacional (DSN), un òrgan creat per assessorar el president del Govern espanyol en matèria de seguretat. Les gratificacions a les persones captades poden ser retribucions econòmiques provinents dels fons reservats o la promesa de reducció de peticions de pena per causes judicials pendents mitjançant pactes discrets amb la fiscalia.
El DSN depèn del Gabinet de la Presidència del Govern espanyol i està sota les ordres de la general especialitzada en enginyeria aeronàutica i armament Loreto Gutiérrez Hurtado, que n’és la directora, i el coronel Alfredo Ortega Bolado, en funcions de director operatiu. Cal recordar que durant el mandat de Mariano Rajoy (PP) va ser dirigit per Jorge Moragas, dirigent del partit involucrat en l’operació Catalunya destinada difamar alts càrrecs independentistes.
Talps rere la pantalla
Els Mossos d’Esquadra, seguint l’assessorament de la intel·ligència israeliana, destinen gran quantitat de recursos humans i materials a controlar la informació que circula pels telèfons mòbils. “No tenim Pegasus, però és clar que ens agradaria tenir eines legals que, sota autorització judicial, ens permetessin obtenir proves sobre la culpabilitat o la responsabilitat de determinades persones en fets delictius greus”, deixava anar el comissari Josep Maria Estela l’1 de desembre de 2023 en el marc de la comissió d’investigació del cas Catalangate al Parlament de Catalunya. Dit i fet. Després d’un informe favorable elaborat el 17 de juny de 2024 per Miquel Àngel Garcia, cap de la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la policia catalana, la nova consellera d’Interior, Núria Parlon (PSC), va adjudicar a Excem Grupo 1971 SA, per un import de 5.006.326 euros, un contracte per proveir “serveis integrats d’intercepció i monitoratge de les comunicacions”. Entre altres dependències, els farà servir la Comissaria General d’Informació i incorporen una actualització del programari Reliant, valorat en 533.882 euros.
És el mateix software que utilitzen la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola i amb el qual l’any 2020, per posar-ne un exemple, es van interceptar converses de Telegram i WhatsApp de l’expresident de la Generalitat Quim Torra en el marc de la causa judicial del Tsunami Democràtic que impulsava el jutge Manuel Garcia-Castellón. Reliant, una eina dissenyada a Tel-Aviv, té capacitats tècniques similars a les de Pegasus: un cop infectat un dispositiu, pot accedir a aplicacions de missatgeria mòbil encriptada i a l’agenda de contactes de l’aparell o prendre el control de la càmera i el micròfon. Amb aquest mateix programari també es van espiar els telèfons d’una quarantena de membres de l’esquerra independentista i dels Comitès de Defensa de la República (CDR) durant els anys 2018 i 2019.
La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra ha desenvolupat al llarg dels últims anys altres eines de captació d’informació fora de la llei. És el cas de la suplantació digital d’organitzacions i d’identitats personals, com per exemple de periodistes, per tal d’accedir a documents interns i dades d’espais polítics dissidents. La infraestructura tècnica per fer-ho es va instal·lar a l’edifici Egara de Sabadell, i, malgrat haver-se negat des de l’Oficina del Portaveu del cos policial, l’exconseller Miquel Sàmper va ordenar desmantellar-la un cop es va destapar la conxorxa l’any 2020. Un únic agent va ser expedientat i la Prefectura del cos li va atribuir ser l’autor intel·lectual i material de la creació d’identitats digitals falses amb l’objectiu d’espiar les organitzacions juvenils La Forja i Arran, col·lectius llibertaris i el Sindicat de Llogateres.
