A la cooperativa Celobert volíem ser una organització feminista i no sabíem massa com fer-ho. En quin moment et transformes en feminista i –encara més difícil– com ho fas col·lectivament sense que sigui només un eslògan? Algunes de les dones de Celobert hem militat o participat en espais feministes i tothom a la cooperativa està a favor de la igualtat, òbviament. Però, això és suficient? La majoria de les cooperatives que es reivindiquen com a feministes estan formades exclusivament per dones i han nascut amb aquest objectiu. Nosaltres havíem de trobar un camí diferent.
Vam fer algun pas formant-nos, fent recerca per poder traçar una arquitectura amb perspectiva de gènere. Vam elaborar un Pla d’Igualtat, un protocol antiassetjament –juntament amb el Grup Ecos– i vam reforçar algunes pràctiques que fa temps que duem a terme a favor de la conciliació, la democràcia interna, etcètera. De cop, el 2022, sense saber massa per què ho fèiem, vam posar en marxa un cercle de dones. Un cop al mes i en hores laborables, es trobaven totes les dones de Celobert. Aquelles tardes, acompanyades de la cooperativa Fil a l’Agulla, van crear un vincle de sororitat. Ens començàvem a creure que aquest era el camí. A la vegada, es va començar a generar un gran interrogant: que fer amb l’altra meitat, la masculina, de la cooperativa?
Els homes de Celobert també havíem apostat per fer passos en la direcció d’integrar la dimensió feminista a la cooperativa, però no sabíem gaire bé com fer-ho. Tots, cadascú des de la seva vivència personal, se senten propers al feminisme. Quan les companyes dones ens van suggerir fer un cercle d’homes va ser el detonant per començar a fer-nos preguntes. D’alguna manera, les dones ens estaven dient que, malgrat estar del tot alineats amb la visió feminista del món, no hi estàvem fent prou.
Apostem per una transició feminista en el dia a dia cooperatiu que interpel·li a tothom i, sobretot, que no es quedi en una tasca que només recaigui en aquelles organitzacions liderades per dones o persones no binàries
Vam començar a plantejar-nos seriosament què vol dir estar en una situació de privilegi, com això havia fet que la nostra actitud en la implementació de diferents mesures feministes a la cooperativa hagués estat més aviat passiva. En definitiva, ens vam adonar que ens costava fins i tot ubicar-nos. Per això vam decidir iniciar el cercle d’homes amb l’acompanyament del projecte EntreHomes, amb el qual estem aprenent i experimentant aspectes que transcendeixen l’entorn laboral i travessen tota la nostra experiència vital.
Pensem que les entitats de l’Economia Social i Solidària hauríem de ser referents i aprofitar el potencial de treballar en organitzacions que aposten per la transformació social, per implementar un entorn radicalment feminista, que esquerdi el sistema de dominació patriarcal i ens alliberi a totes, independentment del gènere.
Per això, apostem per una transició feminista en el dia a dia cooperatiu que interpel·li a tothom i, sobretot, que no es quedi en una tasca que només recaigui en aquelles organitzacions liderades per dones o persones no binàries.
A la cooperativa Celobert, tot aquest procés ens està portant a mirar-nos cap endins, a transformar-nos col·lectivament, a la feina, però també en dia a dia de cadascuna de nosaltres.
