Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cooperativisme cultural: un sector en construcció per transformar la cultura

El primer Circuit de Cultura Crítica, Cooperativa i Comunitària de Barcelona, CulturaCoop, organitzat per vuit cooperatives de les arts, la música i la literatura, engega motors per pensar en una cultura amb voluntat transformadora que capgiri la lògica de consum de les indústries culturals. Durant tot el 2020, han programat activitats en espais comunitaris de la ciutat per gaudir però també debatre un nou model de cultura per a tothom

Say it loud al Pati / Arxiu

A mitjans dels anys quaranta, els teòrics alemanys Adorno i Horkheimer van definir el concepte d’indústria cultural: un sistema en què les arts estan racionalitzades en un procés de producció, distribució i consum. Els objectes artístics i creatius són mercaderies que s’intercanvien en una lògica guiada per la transacció econòmica amb la finalitat d’entretenir un gran públic. Avui, les grans capitals del món basen bona part de la seva economia en la producció i el consum de cultura. Paradoxalment, l’homogeneïtzació aliena les identitats culturals: els creadors i treballadors culturals pateixen precarietat, manca de reconeixement i poc control sobre les seves obres; l’individualisme i la competitivitat els allunya de la societat i la cultura es converteix en un instrument de dominació de les elits.

“Vivim en una ciutat, Barcelona, on el sector de la cultura posa el benefici privat al centre. La cultura es consumeix com un producte amb vocació finalista, el protagonisme el té una negociació econòmica i s’hi reprodueixen relacions de valors capitalistes”, diagnostica Xavier Urbano, de la cooperativa Quesoni, dedicada als serveis tècnics vinculats al món de l’espectacle i a la creació d’esdeveniments propis. Quesoni i set cooperatives més de Barcelona –La Ciutat Invisible, Cultura21, La Pera, Pol·len Edicions, Trama, La Tremenda, Zumzeig Cinema Cooperatiu-, dedicades al llibre, la música, el cinema, les arts aplicades i la comunicació, entre d’altres, fa temps que fan xarxa per proposar una cultura que organitza col·lectivament la propietat dels mitjans de producció, prioritza la gestió democràtica, la vinculació amb el territori i aposta per la socialització de les expressions artístiques. El 2018, amb l’impuls de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona i el programa Cultura Viva, ja van fer una primera anàlisi de la cultura a la ciutat que es va publicar a la guia Cultura Cooperativa a Barcelona. I ara, la unió d’esforços ha cristal·litzat en la celebració del primer Circuit de cultura  crítica, cooperativa i comunitària de Barcelona, CulturaCoop. Cada mes, una activitat, organitzada entre projectes i equipaments, serà la protagonista: des d’una jornada feminista d’arts plàstiques, els reptes i les estratègies de les llibreries de proximitat, el cinecooperativisme i les ecolectures, fins a esdeveniments amb consolidades trajectòries com la Fira Literal, el Say it loud al Pati i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9 Barris.

 

 

Un bé comú: accés i participació democràtica

El pròxim dimarts 25 de febrer s’inaugura del primer CulturaCoop i al llarg de tot l’any, projectes vinculats amb l’economia solidària i espais de gestió comunitària programaran activitats culturals interdisciplinàries que posen les bases en un sector cultural en emergència que reivindica l’accés, la participació i la contribució democràtiques a l’oferta de la cultura urbana. “Pensem que la cultura és un bé comú i no un bé de consum. En els darrers anys, l’aposta cultural de Barcelona ha contribuït a la turistificació i la gentrificació de la ciutat. Des de la cultura cooperativa, en canvi, proposem un model que socialitza el coneixement amb la creació de comunitats culturals organitzades”, explica Irene Jaume, responsable de la cooperativa amb vocació de llibreteria crítica La Ciutat Invisible, amb seu a La Comunal del barri de Sants.

Fira Literal 2019, a la Fabra i Coats de Sant Andreu |Oriol Clavera

 

Enfront del model de plataforma d’editorials com Amazon, La Ciutat Invisible reivindica la funció social del llibreter: “Volem recuperar la figura del llibreter com a prescriptor de llibres que s’ajusten als gustos del lector. El vincle és familiar, té en compte la cadena de valor del llibre i no només el moment de la venda. El llibreter és molt més que un algorritme que respon a unes preferències seleccionades per ordinador”, subratlla Jaume. La proximitat és un valor que també destaca Albert Triviño, soci fundador i coordinador de la programació del cinema cooperatiu Zumzeig: “La nostra sala dona sortida a les produccions de directors petits al marge del circuit comercial, té una gestió participativa i trenca amb la fredor de la sala de cinema, a través de diàlegs i converses que continuen a l’àrea del bar. L’espectador no és un usuari que paga per veure una pel·lícula. Pot participar en la presa de decisions del projecte”.

 

Cap a l’emancipació cultural ciutadana

La cultura cooperativa, és un contramodel, una alternativa o una resistència? Per Mireia Mora, membre de la cooperaiva de comunicació cultural La Tremenda, “aquest Circuit de Cultura Cooperativa és la demostració que tenim dimensió de ciutat i som interdisciplinaris, perquè oferim contingut i profunditat, però també espais d’oci impregnats de valors”. “Valors” és el mot clau. Per a Xavier Urbano, la cultura no és neutra i té una forta càrrega ideològica: “Les cooperatives culturals venim de la contracultura dels anys setanta, del moviment llibertari i les festes majors alternatives; d’aquells ecosistemes culturals no comercialitzats que també s’inspiren en els moviments obrers de finals del segle XIX. Posem l’accent en el retorn social de la cultura i la posem al servei de les classes populars, com ja ho feien els teatres cooperatius i els ateneus”, postil·la.

Els darrers deu anys, Catalunya ha viscut el naixement de pràctiques cooperatives i comunitàries que volen trencar amb els principis mercantils, posant l’èmfasi en els processos de creació i de producció cultural i, sobretot, en el reconeixement de la cultura com un dret

L’herència dibuixa el camí d’una cultura vinculada a una societat més justa, en què la relació amb el creador és més equitativa i aquells qui fan i reben cultura tenen autonomia. Des de Quesoni, Urbano imagina un nou horitzó: “Lluitem contra la precarització del sector, que acusa una forta desregularització i aspirem a dignificar les condicions del treballador cultural”. Actualment, i malgrat que no tenen una estructura consolidada en el temps, vetllen “perquè els artistes, els tècnics, els encarregats de barra i tots els que participen al projecte tinguin contracte”. D’altra banda, afegeix Urbanos, “la gestió és oberta i el públic pot interpel·lar-nos directament per valorar la relació que ha tingut amb la proposta. La relació cultural no comença i acaba amb l’inici i la fi de l’espectacle”.

Durant els darrers deu anys, Catalunya ha viscut el naixement de pràctiques cooperatives i comunitàries que volen trencar amb els principis mercantils que regeix la cultura capitalista urbana. Ho fan posant l’èmfasi en els processos de creació i de producció de la cultura i, sobretot, en el reconeixement de la cultura com un dret. Aquest primer Circuit de Cultura Cooperativa vol funcionar com un debat d’idees amb la comunitat per donar forma a un nou sector: el de la cultura transformadora, ètica, lliure i compromesa amb el desenvolupament intel·lectual i social.