Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cooperativisme per “no deixar ningú enrere” al nord d’Itàlia

Rete Cauto, Rimaflow o Altreconomia són tres dels grans projectes d’economia alternativa de la Llombardia que busquen donar solucions de vida enfront d’un estat que ha retallat la inversió social

Manifestants reivindiquen la recuperació de la Fàbrica Rimaflow de Milà / Arxiu

“Vam néixer per transformar els residus en recursos. Vam començar amb el menjar, després amb els residus que poden tornar a ser objectes i, finalment, hem continuat amb les persones, a les quals massa sovint s’acaba considerant també un residu”. Michele Pasinetti, de 38 anys, explica així la filosofia de Rete Cauto. Ell és el director general d’una xarxa de cooperatives socials que té com a objectiu acompanyar les persones més desfavorides en un procés d’ocupació. La primera d’aquestes cooperatives va néixer el 1991 com a associació per a la recuperació de residus alimentaris; poc després, el 1995, es va convertir en una cooperativa social. Han passat 28 anys i aquesta realitat encara existeix, més forta i estructurada, en sinergia amb cinc cooperatives més que s’ocupen de temes tan diversos com residus, medi ambient, construcció i manteniment, equipament mèdic, transport, jardineria i roba.

És el mateix cas que Spigolandia, un negoci “on no es llença res”. Aquí es venen objectes, béns i peces de roba recuperats per les cooperatives de la Rete Cauto, una manera de tornar a la vida els béns rebutjats i crear una cadena ètica que generi ocupació i redueixi els costos de l’eliminació. I ho fan donant feina a persones que es troben en dificultats: “El nostre objectiu no és tutelar les persones desfavorides sinó construir un recorregut que els permeti recuperar la seva vida”, explica Pasinetti en una conversa telefònica. Per això, Rete Cauto ha creat una estructura organitzativa formada per psicòlogues, educadores i treballadores socials. “Tothom pot trobar-se en dificultats. Si em llevo demà i tinc un vessament cerebral que redueixi les meves capacitats, necessitaré la inserció laboral. Si la meva dona es divorcia o el meu fill mor i jo començo a beure alcohol, necessitaré que algú m’ajudi a reprendre la meva vida. Això és el que fan les cooperatives socials: intervenir en les àrees més febles i no deixar ningú enrere”, afegeix el director general.

Cooperatives socials al nord d’Itàlia també significa economia, renda i inclusió. Rete Cauto compta amb 480 treballadores distribuïdes per tota la província de Brescia, la segona ciutat més gran de la Llombardia després de Milà

Cooperatives socials al nord d’Itàlia també significa economia, renda i inclusió. Rete Cauto compta amb 480 treballadores distribuïdes per tota la província de Brescia, la segona ciutat més gran de la Llombardia després de Milà. Aquesta forma d’economia contribueix a la prevenció de la degradació, la criminalitat i la solitud i cobreix els forats d’un estat del benestar centralitzat –actualment afeblit per les retallades de recursos i fons públics. “En un moment històric en què s’ha aplicat tisorada a l’estat del benestar i els serveis, l’economia social dona resposta a aquesta absència de l’estat”, explica Alberto Festa, president de la Comunità Fraternità, una cooperativa social que, durant 40 anys, ha allargat la mà
a les últimes de la fila i ofereix un refugi segur per a aquelles persones que el necessiten.

El seu primer alberg va ser fundat el 1978 per Giovanni Borghetti, els germans Antonio i Giuseppe Bergamini i Corrado Fioravanti quan encara no hi havia ni cooperatives ni serveis socials. Acollia homes i dones: drogoaddictes i presidiàries, prostitutes i persones sense sostre, alcohòliques, persones que havien rebut l’alta d’hospitals psiquiàtrics i mares solteres. Des de llavors, la Comunità Fraternità s’ha ampliat i avui hi ha onze cooperatives que en formen part. Quatre d’elles –Impronta, Comunità, Giovani i Creativa– gestionen un espai envoltat del verd de la vall del Po, la Cascina Cattafame, una estructura moderna que s’ocupa principalment de les problemàtiques juvenils i que ofereix serveis educatius, com una granja didàctica dirigida a menors d’edat en perill d’exclusió social o subjectes a processos penals. Dins de la Cascina també va néixer el restaurant pizzeria CattaFame, un laboratori professional que cerca oferir un futur laboral a adolescents de la comunitat una vegada hi acaben l’estada. “La cooperativa social és una empresa a tots els efectes. La Fraternità, per exemple, gestiona un patrimoni d’un milió d’euros”, diu Alberto Festa. “Aquest model ens permet sortir de la crisi i estructurar un altre tipus d’economia més propera a les persones i més acollidora. Les societats en crisi i que reneixen gràcies a la gent treballadora ho fan sempre en format cooperatiu. A la base hi ha el principi de la cooperació, que és el que més necessita aquest món”, conclou.


Indústria autogestionada a Milà

L’exemple més virtuós i valent de cooperativisme i recuperació de fàbriques és la història de RiMaflow, a Trezzano sul Naviglio, a la perifèria sud-oest de Milà. Després del tancament de la fàbrica Maflow Spa, com a conseqüència de les especulacions financeres que havien conduït a la seva fallida, el 2013, una quinzena d’antics empleats va decidir ocupar el recinte i reconvertir-lo. D’una empresa d’automòbils i sistemes de climatització ha passat a ser un espai de reciclatge i reutilització d’equips elèctrics i electrònics. I no només això. Al llarg dels anys, RiMaflow s’ha convertit en una autèntica ciutadella de l’economia alternativa.


“Quan vam ocupar la fàbrica, vam trobar amiant

a les teulades i aqüífers contaminats. La propietat, és a dir Unicredit, no tenia cap interès a rehabilitar les naus industrials perquè formaven part del seu balanç, fins i tot si estaven abandonades”, explica Luca P., un treballador de RiMaflow. “En canvi, a nosaltres, que hem fet una acció en defensa del treball, ens han acusat d’il·legalitat. Quin tipus d’estat és un que protegeix la propietat privada d’un banc que només pensa en els beneficis i que s’oblida de respondre a les necessitats d’un territori?”. Malgrat els obstacles, les denúncies i fins i tot l’arrest del president de la cooperativa, Massimo Lettieri, acusat de tràfic il·legal de residus –i alliberat el febrer–, avui RiMaflow és una realitat que dona feina a una trentena de persones i acull dins la seva nau 35 tallers artesanals, desnonats per la crisi o per uns preus de lloguer massa elevats. La reutilització, el reciclatge, la reapropiació i la renda són algunes de les paraules clau del projecte RiMaflow, al qual s’afegeixen legalitat i protecció del medi ambient.

“Formem part de la xarxa Fuori Mercato, que uneix petits productors, distribuïdors i consumidors perquè volem crear un model que satisfaci les nostres necessitats. Què mengem i consumim? Com ho transportem? Hem de desenvolupar una alternativa al sistema. La nostra ocupació neix de la necessitat de respondre a les necessitats d’ingressos dels treballadors expulsats del món laboral, però té per objectiu crear un nou moviment obrer pels drets de les persones explotades. Hem fet una cooperativa perquè la nostra referència són les societats de solidaritat obrera de finals del segle XIX. No volem democràcia només quan votem, sinó que la volem cada dia als nostres llocs de treball. Volem que la fàbrica es converteixi en un lloc obert, un bé comú al servei dels territoris”, explica Luca P.

Un lloc obert a la discussió i al debat és el principi sobre el qual també es funda la cooperativa editorial Altreconomia, que publica una revista mensual en paper amb el mateix nom, un lloc web i també llibres. Les persones que forment part de la cooperativa –ciutadanes o associacions– són les qui ostenten la propietat, i sovint també són protagonistes dels reportatges de la revista. Amb elles, l’equip editorial debat temes i lluites, si bé “la línia editorial la decideix la redacció i no hi ha cap grup que exerceixi pressió”, afirma amb orgull Duccio Facchini, director del mensual d’Altreconomia. Certament, no estan exemptes de dificultats, i és per això que la cooperativa ha desenvolupat altres línies de negoci, com ara projectes d’educació econòmica, financera i mediambiental a les escoles. Però, diu Facchini: “En un món editorial on tants subjectes desapareixen, nosaltres seguim en peu. No utilitzem la revista per obtenir plusvàlues. Per a nosaltres, la cooperativa és una manera de pagar la feina de les col·laboradores i de les assalariades, és a dir, una eina per protegir la dignitat del treball”.

Articles relacionats