Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un renovat moviment cooperatiu i transformador s’articula al País Basc

Durant anys, el paradigma del moviment cooperatiu del País Basc ha estat la Corporació Mondragón. No obstant això, en l’última dècada, s’ha anat gestant un nou moviment cooperatiu amb vocació de transformar les relacions econòmiques des d’un aspecte més humà

Koop Fabrika va començar a caminar l'any 2017. Una de les seves activitats són les formacions / Arxiu

El mapa de l’economia social al País Basc està en constant actualització. Des d’espais de cotreball com Iturola a Hernani, creat per l’agència pública de desenvolupament de Beterri-Buruntza, fins a associacions d’ajuda a dones emprenedores com Andere Nahia a Itsasu, s’estan formant diferents experiències en el foment de la cooperació entre projectes socioeconòmics entorn de l’economia solidària i la transformació social. Les més veteranes Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària de Navarra i Euskadi també impulsen i agrupen les iniciatives entorn de l’economia solidària. El cas d’Aiaraldea Ekintzen Faktoria és més recent: des del que era un mitjà de comunicació local han creat una comunitat entorn de l’eusquera, l’educació, el feminisme, la cultura i la sobirania tant econòmica com alimentària. Gràcies a aquestes experiències i les moltes més que podem trobar de cap a cap del territori basc, la creació d’empreses des d’un punt de vista crític i transformador és cada vegada més comuna.

Una menció a banda mereix Olatu Koop, una xarxa d’aliança d’empreses que, com afirma el seu membre Iker Eizagirre Zufiaurre, “neix de la hipòtesi principal que al País Basc, en la lluita per les sobiranies, no s’havia arribat a articular cap moviment per la sobirania econòmica, que ha estat sostreta sistemàticament pel capitalisme”. Per tant, el 2013, diferents cooperatives i associacions amb la base de l’economia social transformadora es van agrupar en aquesta xarxa anticapitalista “amb la intenció de crear un front organitzat de transformació i sobirania en l’àmbit econòmic”, explica Eizagirre. La seva organització es regeix mitjançant uns principis totalment lligats a l’economia solidària i al cooperativisme, segons els quals les treballadores són propietàries dels mitjans i de la capacitat de decisió de l’empresa sota criteris de democràcia econòmica i la màxima d’una persona, un vot. “En les preses de decisions es pren consciència perquè l’activitat productiva estigui al servei de les diferents necessitats de la societat”, manifesta Eizagirre. “Es tracta de reflexionar sobre quina societat volem crear i respondre a aquestes necessitats, sent un agent social i econòmic que està immers en la realitat social de l’entorn i que es relaciona amb els moviments socials”.

Treballen amb l’avantatge de conèixer les conseqüències que pot tenir intentar ser una cara amable del capitalisme neoliberal, d’aquí la seva obstinació a treballar des de la base, a escala local i sobre uns principis sòlids compartits

Malgrat ser una xarxa referencial al País Basc, donades les peculiaritats de cada comarca, es va detectar la necessitat de crear xarxes més sòlides a una escala territorial més local. Seguint aquesta idea, es va crear BDS Koop a la comarca del Bidasoa, impulsada per la cooperativa Hiritik At, de la qual forma part Eizagirre. Des d’aquest centre operatiu, creant vincles amb altres empreses i associacions de l’entorn, van aconseguir formar una àmplia xarxa i ser un referent discursiu per atreure més empreses en aquest front.

Les xarxes creades, no obstant això, necessiten un enfortiment constant, per al qual Eizagirre destaca tres estratègies. La primera és mantenir les empreses que les componen, finançant tant els projectes de vida de les treballadores com els recursos per a la transformació social que pretenen dur a terme les seves empreses. Així mateix, és necessari enfortir les aliances i les relacions amb les diferents empreses amb vocació transformadora que hi ha a l’entorn però que no s’han associat a un front econòmic amb perspectiva crítica. En aquest sentit, han obert una línia de recerca juntament amb Gezki, l’Institut de Dret Cooperatiu i Economia Social de la Universitat del País Basc, per crear indicadors que facilitin la identificació d’aquest tipus de projectes. Finalment, en un context en el qual es fomenta la bombolla de l’emprenedoria, cal oferir un model crític procurant que les noves empreses posin la vida al centre i el seu model econòmic sigui solidari i cooperatiu.


La creació de Koop Fabrika

Aquest últim punt és el que va portar a la creació de Koop Fabrika, un programa per al foment d’emprenedoria social i cooperativa. El programa que organitzen Olatu Koop, la Universitat Mondragón i l’Institut d’Estudis Cooperatius Lanki, amb la col·laboració de l’Institut Gezki, els ajuntaments de la comarca de Beterri-Buruntza, la cooperativa Bagara i les agències de desenvolupament d’Oarsoaldea
i Debagoiena i que compta amb el finançament de la Diputació Foral de Guipúscoa, va arrencar el 2017, i ja va per la seva tercera edició. Hi han participat més de 30 projectes, dels quals cal ressaltar la seva diversitat, i encara que la majoria siguin del sector serveis, el primer sector també hi té una forta implantació. El programa està dirigit a qualsevol tipus de projecte, i alberga des d’aquells que parteixen d’idees encara per definir fins a projectes amb activitats que volen formalitzar. Aquest últim és el cas de la cooperativa Alaiondo, un estudi de comunicació i disseny gràfic del qual forma part Ohiana Calparsoro Forcada. Els tres pilars de Koop Fabrika són el foment de projectes col·lectius que responguin als contextos i les necessitats de cada comarca, la formació que apoderi i instrueixi les persones que hi participen, i la creació de xarxes comunitàries que fomentin l’ecosistema cooperatiu de cada territori. Un altre aspecte interessant de Koop Fabrika per a Calparsoro “és l’assignació d’una persona experimentada que tutoritza el projecte, que resulta de gran ajuda”.

Començant des de l’exemple que donen les cooperatives que organitzen el programa, Koop Fabrika practica la màxima de “tot per a totes i tot entre totes, fomentant a més les relacions entre persones i cooperatives, aportant cadascuna el que pot i rebent el que necessita”, explica Calparsoro. Eizagirre reconeix que el perfil majoritari de les persones participants a Koop Fabrika “és molt polititzat, amb relació amb els moviments socials i amb un gran capital social”. Calparsoro afegeix que “encara que això sigui innegable perquè es tracta d’un programa que fomenta el cooperativisme i supedita l’economia a la vida, és un espai obert en el qual totes les aportacions són benvingudes, i es fa un gran esforç perquè sigui un espai divers”. De totes maneres, amb la intenció d’arribar a altres sectors de la societat, des d’Olatu Koop van impulsar el projecte Kooperatibak Denontzat (Cooperatives per a Totes) partint de la reflexió sobre la situació de la gent que pateix l’exclusió social i precarietat i que es va anar concretant en les dones migrants que treballen com a cuidadores. La reflexió es va centrar en si l’economia solidària pot oferir-los eines que possibilitin una acció col·lectiva en forma de cooperativa, un paraigua legal que les ajudi no només a dignificar el seu treball sinó a regularitzar la seva situació i la de les seves compatriotes.

Són experiències relativament noves i que estan emergint en una societat en la qual la cultura cooperativa ha tingut un arrelament important en dècades precedents, malgrat les derives que han anat prenent alguns dels seus màxims exponents. El nou cooperativisme basc compta amb l’avantatge de conèixer les conseqüències que pot tenir intentar ser una cara amable del capitalisme neoliberal, d’aquí la seva obstinació a treballar des de la base, a escala local i sobre uns principis sòlids compartits.

Articles relacionats