Encara que actualment el model ressoni amb més força, les primeres cooperatives d’habitatge de l’Estat espanyol daten de principis del segle XX. En aquell moment es va començar a utilitzar la fórmula del cooperativisme per tal d’estalviar costos durant la promoció d’habitatges. Un cop acabat aquest procés, els habitatges eren transmesos en propietat individual i la cooperativa quedava dissolta en la gran majoria de casos. No va ser fins al segle XXI que es va començar a aprofitar la fórmula de les cooperatives d’habitatge amb tot el seu potencial. La gran diferència amb les que hi havia hagut fins llavors era el fet que l’organització no desapareixia després de la promoció, sinó que es mantenia com a propietària de l’habitatge. D’aquesta manera, la propietat passa a ser col·lectiva i les cooperativistes –o unitats de convivència– paguen a l’organització per la cessió d’ús de l’habitatge.
Aquesta evolució històrica queda recollida en el llibre Habitar en comunidad: La vivienda cooperativa en cesión de uso (Catarata, 2018), un treball conjunt entre la Lacol i la Ciutat Invisible. En la publicació, s’esmenta com el model de cessió d’ús té la voluntat “d’abandonar l’aproximació individualista a l’accés a l’habitatge” i “afrontar reptes i necessitats socials que són comunes a través d’una iniciativa col·lectiva”. D’aquesta manera, no només es pretén fer que l’habitatge sigui més accessible per a la gent sense recursos, sinó que també es busca plantar cara a la falta d’habitatge públic i al poder dels mercats que regulen el preu dels immobles, ja que els habitatges cooperatius són immunes als cicles propis de l’especulació immobiliària.
Un sistema d’habitatge global
Les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús que han aparegut a Catalunya i l’Estat espanyol s’emmirallen en països amb una llarga tradició cooperativista com l’Uruguai, que ja té més de 30.000 habitatges cooperatius. Un dels grans èxits del model uruguaià és el sistema d’ajudes mútues articulat a través de la Federació Uruguaiana de Cooperatives d’Habitatge per Ajuda Mútua, que ha permès que les cooperatives d’habitatge siguin una alternativa real per les classes populars del país. En aquest sentit, el suport de l’administració pública ha estat clau i s’ha traduït en cessió de solars, subvencions, ajudes i un marc jurídic propi.
Dinamarca és un altre referent. El model danès té els seus inicis a finals del segle XIX i s’anomena Andel. Durant la segona meitat del segle XX, l’administració va afavorir l’aflorament de noves cooperatives, però les polítiques liberalitzadores dels últims quinze anys han acabat per pervertir el model esborrant-ne el caràcter social. Actualment, el desemborsament necessari per entrar a formar part d’una cooperativa d’aquest tipus és inassumible per les persones amb rendes més baixes.
Si posem el focus a l’Estat espanyol, el naixement de la primera cooperativa d’habitatge de cessió d’ús data de 2002. Es tracta de Trabensol, un centre social de convivència, assistència i serveis per a gent gran situat a Torremocha de Jarama, Madrid. En aquest cas, el principal objectiu de la cooperativa era “buscar en comú una forma satisfactòria de passar els últims anys de la vida”. L’èxit de Trabensol ha donat peu a altres projectes de cooperatives d’habitatge sènior similars. Alguns dels casos més rellevants són la Muralleta (Baix Penedès), la iniciativa mallorquina Kanostra o el projecte que la cooperativa Sostre Cívic està impulsant en un antic complex industrial al Catllar (Tarragonès).
Tot i això, qui té l’honor de ser la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya és Cal Cases (Moianès). El projecte va començar a caminar l’any 2007 i actualment hi viuen unes 30 persones. Des dels seus inicis s’han anat succeint, encara amb comptagotes, altres projectes similars arreu dels Països Catalans.
Dissenyar un espai de futur en comunitat
Contràriament al model tradicional de les claus en mà, les unitats de convivència configuren l’espai segons les necessitats de les sòcies del grup. També prenen decisions relatives al proveïment dels materials o serveis que requereix l’obra. Això permet reduir els costos d’intermediaris i, a la vegada, teixir vincles amb iniciatives d’economia social i solidària.
A més de la voluntat de superar el concepte de propietat privada individual, aquest tipus de cooperativa també planteja una manera diferent d’habitar en comunitat. Des de la fase de promoció dels habitatges es treballa per teixir una vida comunitària basada en la col·laboració i la solidaritat. La cara més visible d’aquesta manera d’habitar és l’existència d’espais comunitaris o la centralització de les despeses.
La necessària implicació de l’administració
A diferència de Cal Cases, les cooperatives d’habitatge que han aparegut recentment han pogut començar a comptar amb el suport de l’administració pública. Una de les propostes més visibles sota aquest marc és el programa Cohabita, que va posar en marxa el juliol passat el Govern de les Illes Balears a través de l’Institut Balear d’Habitatge (IBAVI).
Valent-se de la primera llei d’habitatge de les Illes, Cohabita ha posat 117 habitatges a disposició de nous projectes en cessió d’ús
Valent-se de la primera llei d’habitatge de les Illes, aprovada el maig d’aquest any, Cohabita ha posat 117 habitatges a disposició de nous projectes cooperatius en cessió d’ús. El concurs públic d’adjudicació es resoldrà el gener i les cinc cooperatives escollides podran tirar endavant els seus plans comptant amb una ajuda de l’IBAVI corresponent al 10% de les despeses de la promoció.
Una altra de les institucions que està fent més esforços en el camp del cooperativisme habitacional és l’Ajuntament de Barcelona. Prova d’això és que l’any 2014 es va convertir en el primer ajuntament de l’Estat espanyol que cedia sòl públic a un projecte d’aquestes característiques. Sostre Cívic va ser la cooperativa beneficiària i a mitjans d’aquest any les primeres unitats de convivència van entrar a viure a l’immoble situat al carrer de la Princesa 49.
La Borda és un altre dels grans referents pel que fa a aquest tipus de col·laboracions amb l’ens públic. L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va constituir un dret de superfície d’una parcel·la en favor d’aquesta cooperativa. Des de llavors, el projecte ha superat tots els obstacles que se li han presentat i el passat 11 d’octubre es va celebrar l’acte de final d’obra. Ara s’espera que al desembre les 52 sòcies habitants entrin a viure a l’edifici.
El model de Barcelona està servint d’exemple a altres ciutats com Manresa, que ja ha aprovat treure a concurs un solar en règim de dret a superfície per a cooperatives que apostin per la cessió d’ús, o el municipi empordanès de Calonge i Sant Antoni, que ha col·laborat amb Sostre Cívic per recuperar un edifici en desús amb l’objectiu de tirar endavant una iniciativa d’habitatge cooperatiu per a joves.
Qui també ha començat a teixir vincles amb ajuntaments és la cooperativa Omplim els Buits, impulsada per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). En aquest cas, l’objectiu és que petites propietats, entitats socials o ajuntaments s’avinguin a llogar les seves propietats a la cooperativa en règim de lloguer social. El projecte encara està a les beceroles i, tal com diu Lucas Vidal, portaveu de la iniciativa, “la implicació dels nuclis locals serà molt important perquè hi ha molts criteris a decidir”.
La Dinamo dona suport a projectes relacionats amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i fomenta una xarxa intercooperativa
Més enllà de les diferències entre aquests projectes i les seves metes particulars, tots comparteixen un objectiu: configurar un model habitacional alternatiu a partir de la solidaritat enxarxada i la implicació local. Un clar exemple d’aquesta manera de fer és el naixement de La Dinamo l’any 2016. El propòsit d’aquesta fundació gestada al voltant de La Borda és donar suport a projectes relacionats amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i fomentar la consolidació d’una xarxa intercooperativa. Tal com explica Elba Mansilla, membre de La Borda, és “una eina imprescindible per a promocionar la replicabilitat del model” i augura que “la potència d’aquesta fundació s’anirà veient al llarg dels anys”.
El camí que queda per fer
Les cooperatives i entitats vinculades al món de l’habitatge cooperatiu coincideixen a identificar dos grans camps d’actuació per tal d’implementar el model d’habitatges en cessió d’ús de manera eficaç a llarg termini.
Lluiten perquè l’administració pública cregui en la fórmula de les cooperatives de cessió d’ús tant com en el lloguer o la compra
D’una banda, aconseguir que els diferents nivells de l’administració pública creguin en la fórmula de les cooperatives en cessió d’ús com una alternativa habitacional situada al mateix nivell que el lloguer o la compra. Tal com explica Helena Trias, tècnica de Sostre Cívic, “no hi ha un marc legal específic d’habitatges en cooperatives en cessió d’ús, sinó que ens agafem a la diferent estructura legal que hi ha d’habitatge de cooperatives” i que per això es busca que “el model pugui ser reconegut en les lleis estatals d’habitatge i en les ajudes”. En aquest sentit, fa falta que ajuntaments i governs engeguin programes d’ajudes directes o subvencions indirectes. Si agafem el cas de Dinamarca, els municipis financen fins a un 14% de la inversió inicial en els casos d’obra nova. A més, les cooperatives estan exemptes de pagar l’IBI. A l’Uruguai, un dels mecanismes que funciona millor són els subsidis directes a les unitats de convivència en cas que la quota mensual de la cessió superi el 25% dels ingressos.
L’altra gran tasca pendent del cooperativisme habitacional és la de construir una xarxa d’ajuda mútua. El valor d’aquesta circumstància s’ha fet palès en projectes com La Borda. Mansilla subratlla que “els vincles amb el moviment cooperatiu, veïnal, feminista i altres moviments socials de tipus transformador ha sigut una de les grans fortaleses de La Borda”. En aquesta línia, l’estudi “El foment públic del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a Dinamarca i Uruguai”, realitzat per l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Lorenzo Vidal i publicat per La Dinamo, remarca la “importància de bastir una institucionalitat pròpia autònoma i robusta que blindi el seu caràcter col·lectiu i desmercantilitzat”.
Amb aquest propòsit, en el marc de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), Sostre Cívic està desenvolupant la taula sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. Aquest nou ens, que ha començat a caminar en els últims mesos, agrupa totes les entitats del sector i es va presentar a la Fira d’Economia Social i Solidària. Aquesta iniciativa emana del principi que el problema de l’especulació immobiliària exigeix una resposta conjunta i contundent. Un cop cooperatiu.
