Quan encara no ens hem refet del dolor per les persones desaparegudes, dels efectes psicològics del confinament, del daltabaix econòmic, laboral i educatiu fruit de la gestió de la COVID-19, ens endinsem en una nova turbulència global, ara aguditzada per la invasió russa d’Ucraïna. Enllacem una crisi rere l’altra, en un present sempre amenaçat, com diu la Marina Garcés, “per la idea imminent de ruptura, de catàstrofe, d’interrupció”. Aquesta crisi permanent és la manifestació del col·lapse socioecològic provocat pel capitalisme; un model de producció i consum que tritura les persones i el planeta, que enriqueix una minoria i reparteix empobriment, racisme, desnonaments i precarietat per a cada vegada més majories socials. Per aturar el patiment, necessitem una altra economia que garanteixi els drets i la vida de tots i totes. Necessitem deixar enrere el capitalisme i avançar cap a la democràcia econòmica i la justícia social, ambiental i feminista.
A Sants, Hostafrancs i la Bordeta, una llarga història de lluita obrera i popular ens nodreix en aquesta voluntat d’emancipació. De la vaga de 1855, iniciada per les teixidores de l’Espanya Industrial, passant pel Congrés de Sants de 1918, fins al moviment urbà de la dècada de 1970, la memòria del barri és fèrtil en la reivindicació social. També ho és en la construcció d’alternatives: ateneus i cooperatives obreres, escoles racionalistes, corals i centres republicans dotaren els nostres barris d’una personalitat i una geografia caracteritzades per un fort teixit associatiu. Avui, resistint a les noves crisis, també s’hi alcen una munió de lluites i espais a primera línia del canvi social. Casals, centres socials i equipaments comunitaris aixopluguen centenars d’iniciatives que practiquen el suport mutu, aturen les injustícies i conquereixen drets col·lectius.
Producte d’aquests vincles de barri, en els darrers anys han nascut nombroses experiències basades en l’autoorganització econòmica de les seves participants. En format cooperatiu o associatiu, practiquen la propietat col·lectiva i democràtica dels mitjans de producció i consum, i no s’orienten –a diferència de les empreses capitalistes– cap a la privatització dels beneficis, sinó a la satisfacció de les necessitats econòmiques, socials i culturals dels seus membres i comunitats. En sectors com la cultura i la comunicació, l’educació i les cures, la restauració i l’alimentació, o l’habitatge i els oficis, una trentena d’aquestes iniciatives s’articulen en l’Impuls Cooperatiu de Sants, entitat creada l’any 2015 per promoure, a través de la intercooperació de l’economia social i solidària local, un desenvolupament econòmic transformador i col·lectiu.
Davant d’un context preocupant per a les classes populars i l’estructura productiva petita i mitjana del barri, l’Impuls Cooperatiu de Sants vol ser una eina per consolidar les alternatives econòmiques emergents i vol treballar amb altres actors socials i econòmics locals per estendre la democratització, la relocalització i la transició ecosocial de l’economia. Fem barris cooperatius!
