Els incendis forestals de Califòrnia han ocupat darrerament les capçaleres de diaris i telenotícies. Principalment, perquè han afectat cases –algunes grans mansions de gent famosa– i s’han cobrat diverses morts. Segons indiquen les expertes, el còctel conflictiu per arribar a aquest punt ha estat la suma de fort vent, sequera acusada i manca d’espais oberts, com conreus o prats, que podrien haver tallat el progrés del foc.
Malgrat que cada incendi forestal és únic, sovint no podem evitar traslladar la situació de Califòrnia a Catalunya i preguntar-nos què passaria si tinguéssim en flames els boscos del voltant de casa nostra. La resposta és complexa, perquè caldria tenir en compte molts factors, com la humitat, el vent, el combustible disponible per cremar, etcètera. A més, la ciència ha demostrat que el canvi climàtic intensifica l’aparició d’incendis que superen la capacitat d’extinció dels cossos de bombers: els coneguts com a Grans Incendis Forestals (GIF).
No obstant això, un dels punts fonamentals per evitar desastres com el de Califòrnia és allunyar el foc de les persones, prevenir-nos. Per aconseguir-ho, són essencials algunes mesures de gestió forestal, com reduir la densitat dels boscos joves i atapeïts i fer franges perimetrals de protecció al voltant de les urbanitzacions i altres nuclis de població que estan construïts en terrenys forestals.
Tot i això, el canvi climàtic ens condueix a un escenari on aquestes mesures es poden quedar curtes, sobretot en els casos d’incendis molt virulents. En aquest sentit, avui ens calen estratègies més complexes, capaces de modificar no tan sols el bosc, sinó tot el paisatge. Com a exemple, estudis recents del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) recomanen recuperar els conreus que hi havia als anys seixanta al voltant de les regions metropolitanes. Així actuarien com a cinturons de protecció que evitarien l’arribada del foc als pobles i ciutats, tot i que els incendis fossin molt intensos.
