És un dissabte de febrer a Premià de Mar (Maresme) i al centre social Can Sanpere –ara amenaçat de desallotjament– hi ha gent fent cua amb la seua carmanyola, esperant una ració de fideuà. Les militants del col·lectiu Vatua l’Olla organitzen l’activitat amb l’objectiu de recollir diners destinats al menjador social que naixerà al centre. “Va anar molt bé: 130 racions, més les aportacions econòmiques que ha fet la gent per voluntat pròpia. Una resposta veïnal molt bonica, en farem una similar cada dos mesos”, afirma Alfonso Giner, cuiner i militant del col·lectiu. Ell portarà endavant el projecte amb altres sis cuineres i un grup de voluntàries del municipi i dels pobles del voltant. Per mitjà de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme es van adonar que el nombre de persones necessitades estava augmentant amb la pandèmia i l’estat d’alarma. “Volíem fer alguna cosa i la cuina és la nostra feina”, afegeix Giner. El projecte no rep cap subvenció i, per a poder fer front a les despeses, fan servir o l’aportació econòmica directa o la matèria primera donada per les botigues de la zona. La idea era obrir el menjador dos diumenges al mes, però estan rebent tantes aportacions econòmiques que pot ser que es faça més dies. De moment, amb la pandèmia, la gent s’haurà d’endur l’envàs, però quan es puga obrir, es farà un menjador en les dependències del centre social. L’equipament i el mobiliari els cediran una empresa de servei d’àpats que va tancar i un bar. Malgrat la data oberta de desallotjament que els ha estat notificada sense previ avís, des del col·lectiu assenyalen que resistiran i demanen la màxima solidaritat per a aconseguir frenar la intervenció dels Mossos d’Esquadra. L’immoble és propietat de la promotora immobiliària Núñez i Navarro.
Col·laboració de les botigues
Segons dades de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, les entitats socials de Catalunya van atendre unes 700.000 persones per a cobrir les seues necessitats bàsiques, sobretot, en alimentació i habitatge, durant els tres mesos que va durar el primer estat d’alarma de 2020, però la pobresa estructural ve de lluny. La Xarxa de Suport Mutu de l’Alt Urgell fa una recollida d’aliments des del 2017. “Fa anys vam engegar una xarxa que ens permetia entre tots i totes garantir-nos mútuament una vida digna”, explica Marc Sansa, militant de l’Ateneu de l’Alt Urgell. “Alimentació, habitatge, subministraments i cures són unes necessitats bàsiques a fer front i vam decidir organitzar-se i començar a fer-ho juntes”. Des de fa quatre anys han bastit una xarxa de reciclatge d’aliments. Tenen un acord amb la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, que s’ocupa de recollir el fem del mercat: cada dimarts, dia de mercat setmanal a La Seu d’Urgell, l’empresa porta les caixes a les paradistes i aquestes donen els aliments que sobren i que estiguen en bon estat. Tot es porta a l’Ateneu, on es fa el triatge, la neteja i el repartiment.
Des de fa quatre anys a l’Alt Urgell han bastit una xarxa de reciclatge d’aliments que després són redistribuïts
Tanmateix, reben el suport de botigues i supermercats de la ciutat i de la comarca, que els faciliten productes sobrants que encara són aptes per al consum. Tot el que no ix els dimarts s’utilitza els caps de setmana per a fer el menjador popular. La gent que vulga participar-hi s’involucra en les tasques de la xarxa. “Volíem que, per a la gent, fora un espai no només per a rebre menjar o fer assemblees, sinó de germanor, cures i mutu coneixement. El menjar és una excusa per a assabentar-se dels problemes i confiar l’una en l’altra”, remarca Sansa. La xarxa està formada per gent diferent, hi ha qui hi milita, qui té necessitat, qui li passen ambdues coses… Un lloc transversal on la idea siga no segmentar les lluites i on es compartisquen experiències. Saben que hi ha gent que no té llum o no té cuina, i que no poden cobrir totes les necessitats bàsiques, però és important per a promoure el suport mutu. Ara estan fent menjar per a emportar, per raó de la COVID-19, i encara així el lloc de trobada i de comunió es manté.
Menjador i hort comunitari
Després d’un any de pandèmia, d’ajudes, de tancaments, de desocupació, al País Valencià les dades són demolidores, segons un informe d’Oxfam Intermón: la desigualtat augmenta amb 117.964 persones empobrides a tot el territori en un any. Augmenta així el percentatge del 24 al 26 % de qui viu amb menys de 24 euros al dia.
En el context de pandèmia, els menjadors socials són una eina per a mitigar els efectes de l’aïllament social
En el desembre del 2020, al Centre Social Ca Saforaui de Gandia (Safor), es va iniciar un micromecenatge via Verkami amb l’objectiu de crear un menjador popular a dues passes del centre social. “Existim d’uns quatre anys ençà al barri de les 500, a Gandia, un barri molt precari amb classe treballadora i amb poc poder adquisitiu. Ens vam adonar que donar aliments amb el banc no era suficient, perquè hi havia gent que no podia cuinar-se’ls. Havíem de fer alguna cosa i vam decidir obrir el menjador”, detalla Ausiàs Galbis, militant de Ca Saforaui. Havien d’aconseguir 6.000 euros i al final en van sumar 11.935. Amb aquests diners es pagarà el lloguer, l’equipament (electrodomèstics, mobiliari, parament) i les despeses d’energia i aigua dels primers mesos. Un menjador preparat perquè totes les persones puguen rebre el seu plat a un espai habilitat per a les diferents jornades gastronòmiques i culturals, i una terrassa en un carrer per als vianants. A l’espai participaran voluntàries, sòcies i col·laboradores, perquè l’objectiu és que tothom que rebrà un àpat calent s’involucre en el projecte. La cuina farà servir les verdures de l’hort comunitari del centre social. Aquest nou espai és una pota més del projecte per a poder conjugar una xarxa social capaç de ser autosuficient i cobrir les necessitats mitjançant un cercle de suport: centre social-menjador popular. Les militants intentaran que el menjador engegue els primers dies d’abril i que siga en ple funcionament a l’estiu.
Espais fraternals
Le Miam és un col·lectiu que gestiona un menjador associatiu, solidari i ecològic i que intenta aportar un poc de diversitat social a través de la gastronomia. En francés, l’expressió onomatopeica miam-miam indica que alguna cosa és apetitosa. Des del 21 de gener de 2020, el restaurant està obert a la plaça Rigaud de Perpinyà (Catalunya Nord), al local del bar Atmosphere, durant el migdia. Estan convençudes que la cuina és la millor manera de crear vincles, i per això ofereixen un menjador associatiu, participatiu, vegà, antiresidus i solidari. Diverses vegades a la setmana arrepleguen fruites i verdures no venudes de botigues, majoristes i productors ecològics. Serveixen dinars cuinats amb productes ecològics reciclats per un preu recomanat de set euros, però que les comensals poden pagar a la voluntat. Al final, van decidir romandre obertes per a acollir les persones més vulnerables. En l’època anterior a la pandèmia, cada migdia es feien entre trenta i quaranta àpats, dues terceres parts dels quals es pagaven per a finançar els dinars solidaris de les més precàries. Veïnes, transeünts, empleades… es reunien al voltant de les taules. Però, des del tancament, tot ha canviat. “Vam passar de cinc a més de quinze àpats gratuïts al dia”, diu Camille Rose, una de les fundadores.
Persones amb una gran dificultat financera que troben al Miam molt més que un simple menjar: comoditat i una mica de calor humana enmig del confinament i, sobretot, de la crisi econòmica. A Perpinyà, la taxa de pobresa és del 30%, dues vegades la mitjana de l’Estat francés, segons una enquesta de Le Monde. El restaurant no només és una manera d’alimentar-se de manera saludable, sinó sobretot de socialitzar i compartir. Camille és cuinera professional com altres dues sòcies. Les tres reben el suport d’una quarantena de voluntàries. El restaurant va estar obert de dimarts a dissabte de l’any passat, però ara mateix, a causa de les restriccions obren només tres dies a la setmana. En aquest context de pandèmia, els menjadors socials són una eina per a mitigar els efectes de l’aïllament social i per a donar un exemple de col·laboració recíproca.
Menjadors socials enmig de la revolució del 36
Quan les condicions materials empitjoren, els menjadors socials i comunitaris han aparegut sempre com una ferramenta per a donar suport a les classes populars. “Té a veure amb el buit deixat pels governs. Si els governs no es fan càrrec de les necessitats de la població, els moviments socials intenten organitzar-se”, explica Pablo Lafuente, investigador anarquista que estudia la vida quotidiana de l’Ateneu Llibertari Guindalera-Prosperidad, a Madrid. Els menjadors populars no són un fenomen nou a l’Estat espanyol. En el 1936, quan es va perpetrar el colp d’estat, les organitzacions sindicals com la CNT i altres començaren a organitzar la vida diària de la gent i entre altres coses, van obrir els menjadors socials. En un primer moment eren més abastadors que llocs de trobada i, en el cas de la CNT, es feien servir els ateneus llibertaris. Aquests van deixar de tindre la seua funció única d’escolarització i d’educació, i van començar a ser llocs de referència per al barri. Els menjadors populars eren per a ajudar a qui es quedava sense treball, a qui tenia una economia precària, i a qui fugia de les zones ocupades pel franquisme. “Tenim poca informació sobre l’organització, però sabem que hi havia persones responsables d’àrees. Una responsable d’abastos, una altra de treure menjar al centre, una altra que s’ocupava de les col·lectes per a fer funcionar el menjador, una altra que tenia els contactes amb gent del camp”, recalca Lafuente. Els aliments arribaven directament de les col·lectivitats agràries i es portaven en vehicles de transport també col·lectivitzats pels ateneus.
