Any 2016. Bancs, analistes, governs i mitjans de comunicació assenyalen que la crisi econòmica encetada el 2008, i que el 2011 era al seu punt àlgid, està arribant a la seva fi. La recuperació és a tocar, afirmen. Venen temps de bonança, diuen. Però la realitat, lluny dels presagis, pinta un panorama ben diferent.
Mentre el PIB, la balança econòmica o la prima de risc, entre altres indicadors macroeconòmics, milloren, Catalunya segueix instal·lada en una crisi social. La recuperació no s’ha plasmat en una millora de les condicions de vida i les desigualtats han augmentat encara més. És aleshores quan, de la mà d’Òmnium, Coop57 i la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), neix el projecte Lliures. La iniciativa té com a objectiu crear “un fons econòmic i social estable amb el qual donar suport econòmic, tècnic i comunitari a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu del territori català”.
Un projecte per a un país dividit en tres
Segons expliquen des de la mateixa iniciativa, a Catalunya hi ha un 20% de la població que viu en l’exclusió social i un 35% que es troba en situació de precarietat. Per tant, menys de la meitat de la població –un 45%– pot gaudir d’estabilitat econòmica. Les xifres parlen per si soles: 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social, 944.000 en situació de pobresa severa, 575.000 persones assalariades en risc d’exclusió, 1,8 milions en risc de pobresa o d’exclusió social, 53.118 persones en situació de sense llar o en habitatges insegurs, 439.800 infants en risc de pobresa o exclusió social.
Després d’un debat iniciat el 2014, les tres organitzacions impulsores del projecte Lliures comencen a caminar plegades el gener de 2016
Després d’un debat iniciat el 2014, les tres organitzacions impulsores del projecte Lliures comencen a caminar plegades, el gener de 2016, i fins al mes de febrer de 2017 analitzen quines són les necessitats de les entitats socials al territori. “Òmnium com a pota civicocultural, ECAS en l’acció social i Coop57 en la branca financera van decidir posar en marxa el projecte, que des del vessant social es plantejava quin és el país que realment volem”, assenyala Elena Justo, qui s’encarrega de vetllar pel desenvolupament tècnic de la iniciativa.
És aleshores quan es realitza una convocatòria a la qual accedeixen quinze iniciatives socials. Lliures es dota de diferents òrgans d’avaluació, que són els qui decideixen quins projectes seran impulsats. Es tracta d’un comitè directiu que reuneix les tres organitzacions impulsores, un grup d’avaluació social que valora la idoneïtat de les iniciatives presentades i un grup d’avaluació econòmica que avalua les candidatures pel que fa a la seva viabilitat financera.
En la primera convocatòria, els quatre projectes seleccionats van ser impulsats per les organitzacions Mujeres Pa’lante, Ateneu Coma Cros, Escudella Solidària i Lola no estás sola. En el primer cas es crea una cooperativa de treball impulsada per dones migrades a l’Hospitalet de Llobregat, en el segon es promou la participació del jovent a les institucions municipals de Salt, en el tercer es potencia un espai comú obert a la ciutadania de Santa Eugènia de Girona i en el quart es treballa en l’apoderament de les dones sense llar del districte de Nou Barris de la capital catalana. El juliol de 2017 es porta a terme una campanya de finançament que compta amb 178 mecenes i que assoleix vora 40.000 euros, que es repartiran entre les iniciatives.
“Pocs mesos més tard empresonen en Jordi Cuixart i decidim posar les nostres energies a combatre la situació de repressió política”, expliquen des del projecte. És per aquest motiu que Lliures fa una parada tècnica i reflexiva, i no serà fins al març de 2018 que es reactiva la iniciativa amb Lliures 2.0. El gener de 2020 es torna a engegar una campanya de recaptació de fons, que recull 40.000 euros més i que es destinen a les mateixes quatre iniciatives socials.
I aleshores, va arribar la pandèmia
“Quan va arribar la crisi sanitària, les desigualtats cròniques es van visibilitzar de nou i es van agreujar un cop més”, assevera Justo. “Des del projecte vam pensar que Lliures era més important que mai”, afegeix.
Sota el lema “Plou sobre mullat”, el mes de maig es realitza una campanya per finançar nous projectes. “Va ser una sorpresa, ja que vam recaptar 170.000 euros aportats per 2.930 persones”, explica la integrant del projecte. Així mateix, aquesta campanya permet crear una base de 500 donants estables, es fa un esprint de captació durant el desembre sota la màxima “No te’n rentis les mans” i tot plegat fa possible tancar l’any amb un romanent de 91.830 euros que es destinaran a iniciatives socials del 2021. Aquestes xifres entronquen amb una de les essències del projecte Lliures. Tal com diu Elena Justo, per a la iniciativa és millor “comptar amb 10.000 donants que aporten 10 euros que amb 10 donants que ens en donen 10.000”.
En la convocatòria del 2020 s’han presentat 96 iniciatives de 26 municipis de Catalunya
Coincidint amb l’arrencada de la recaptació de fons, el juny de 2020 es llança una convocatòria oberta, a la qual es presenten 96 iniciatives d’acció social de 26 municipis d’arreu de Catalunya. L’elevada participació és una prova de la situació d’emergència social que viu el país i fa evident l’afectació que la crisi sanitària té al conjunt de les comarques catalanes, més enllà de l’àrea metropolitana. “Comptar amb Òmnium dins la nostra estructura ens dona la possibilitat d’arribar arreu, ja que l’entitat té més de quaranta seus repartides a tota Catalunya”, recorda Justo, per afegir que Lliures es planteja com un projecte amb vocació de país i no només de Barcelona.
Nou són les entitats escollides en aquesta segona convocatòria: Ser Barri, Món Banyoles, Xarxa de Suport Manresa, Mujeres Migrantes Diversas, Sostre Cívic (conjuntament amb Punt de Referència), Fundació entre Tots i per al Bé de Tothom, Associació Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, La Troca i la cooperativa Mensakas.
Model innovador contra l’assistencialisme
Podria semblar que el projecte Lliures és una subvenció més. Amb tot, en la seva creació hi ha una marcada voluntat de trencar amb les dinàmiques assistencialistes i caritatives imperants a la nostra societat. “Per a nosaltres és important que els projectes escollits treballin en la transformació i l’emancipació de les usuàries”, explica Justo. Alhora, les iniciatives d’acció social que hi participen tenen una vocació de denúncia. “Volem fer veure que l’origen de la pobresa és la mala distribució i també volem donar a conèixer nous models de consum de l’economia local, social i solidària”, remarca Justo.
És per tots aquests motius que els òrgans de funcionament de la iniciativa treballen en l’acompanyament tècnic dels projectes escollits i, a diferència d’una subvenció, la relació amb ells és molt estreta. “A més del suport que oferim a les diverses organitzacions, intentem que hi hagi reunions entre elles perquè puguin explicar-se les seves metodologies i copiar-se les unes a les altres”, diuen des de Lliures. A això cal afegir la voluntat de difusió dels projectes, un signe d’identitat de la iniciativa d’acció social. “De cara enfora fem taules rodones per explicar el model”, assenyalen, i afegeixen que l’objectiu final és que les iniciatives siguin reproduïbles a altres indrets del territori.
Però, entre totes aquestes idees, probablement la que millor defineix el projecte és la llançada a tall de conclusió per Justo: “Tant de bo poguéssim arribar a desaparèixer. Qui s’ha de responsabilitzar de la pobresa és l’administració, nosaltres mirem d’ocupar-nos del mentrestant”.
PELS DRETS HUMANS
SINDICAT POPULAR DE VENEDORS AMBULANTS – LLUITA CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ
Quan el Sindicat Popular de Venedors Ambulants va crear-se l’any 2015, les persones dedicades a la venda ambulant patien una forta persecució per part de la policia i les institucions, així com l’estigmatització de molts mitjans de comunicació. Cinc anys després, la criminalització i el racisme contra el col·lectiu manter continuen, i sobre el local d’aquesta organització a Barcelona pesa una ordre de desnonament. Amb tot, la feina del sindicat ha aconseguit revertir alguns estereotips, alhora que ha pogut millorar les condicions de vida de moltes de les persones que es dediquen a la venda ambulant. En aquest temps, més de cent persones migrades han pogut obtenir contractes de treball i això els ha permès accedir a un habitatge, i onze persones han estat contractades pel sindicat. A més, durant la pandèmia –que ha afectat especialment el col·lectiu manter, ja que la seva activitat comercial està adreçada al turisme–, el sindicat va crear un banc d’aliments basat en el suport mutu i va posar el seu taller –amb el qual anteriorment produïa roba de la marca Top Manta– a disposició d’hospitals, residències i persones vulnerables produint més de 14.000 bates i mascaretes. Amb Lliures el sindicat espera poder seguir tenint un local per a la seva marca Top Manta i continuar amb la seva tasca de contractació de persones migrades.
PELS DRETS LABORALS
MÓN BANYOLES – UN RESTAURANT EMANCIPADOR
Des del 17 de desembre de 2020, Banyoles compta amb un nou establiment. És un local diferent de la resta de locals de la capital del Pla de l’Estany. Es tracta del bar restaurant La Porta del Món, impulsat pel col·lectiu Món Banyoles. I què el fa diferent? Regentat per dones migrades, ofereix cuina d’arreu i té per vocació, més enllà de la cuina, combatre el racisme. “Amb aquest projecte es vol lluitar contra la discriminació que pateixen les dones migrades apoderant-les fins al punt que siguin elles qui s’encarreguin de la gestió del restaurant”, diu Irene Nogué, membre de Món Banyoles. “Les restriccions n’han complicat l’obertura, però, en la mesura del possible i en les franges horàries imposades, el local sempre està ple”, afegeix la integrant de la iniciativa que des del 2017 ha esdevingut un espai de trobada de les dones del municipi.
MENSAKAS – L’ALTERNATIVA A LES GRANS PLATAFORMES
Són recurrents i contrastades les dades que demostren que l’èxit d’empreses com Glovo, Deliveroo, Amazon, Stuart o Shargo es basa en l’explotació de les riders. L’any 2018, de la lluita sindical de RidersxDerechos va néixer la cooperativa de repartiment i última milla Mensakas SCCL. Aquest col·lectiu vol ser una resposta del món del comerç local i l’economia social i solidària a les grans firmes de repartiment, una resposta en la qual es garanteixin els drets i la igualtat laboral. “La gent ha d’entendre que, si vol un servei de repartiment de qualitat que a més garanteixi els drets laborals de les treballadores, ha de pagar una mica més”, diu la integrant de Mensakas Nuri Soto. Amb Lliures, Mensakas adquirirà tres bicicletes de càrrega –un vehicle dissenyat específicament per al transport de mercaderies– i impulsarà una app de codi obert.
PELS DRETS SOCIALS
LA TROCA – TRENCANT ELS MARCS DE L’EDUCACIÓ
Amb freqüència se circumscriu l’educació a l’edat infantil i juvenil. El projecte La Troca, resseguint la pedagogia de Freire segons la qual s’aprèn al llarg de la vida, trenca amb aquesta idea i ofereix, des del 2018 al barri de Sants, formacions per a persones adultes. Els cursos també tenen l’objectiu de combatre el racisme i la discriminació, i suposen una eina d’apoderament de les usuàries. Amb la pandèmia, a més de les desigualtats socials i econòmiques, s’ha destapat l’escletxa digital. És per aquest motiu que sota el lema “Enfilant el futur”, a través del projecte Lliures, La Troca impartirà cursos en què les famílies –majoritàriament mares– tindran suport per realitzar tràmits en línia, orientació laboral i acompanyament per comprendre l’ecosistema digital. “Molts infants han rebut els deures per Drive i hi ha famílies que no ho saben fer funcionar”, explica Rocío Barba de La Troca.
LLARS DEL SEMINARI – APRENDRE EN LA SEGURETAT DE LA LLAR
El projecte Llars del Seminari, que gestiona la Fundació entre Tots i per al Bé de Tothom, sorgeix des del bisbat de Lleida. En concret va ser l’anterior bisbe, Joan Piris, qui després d’assistir a una assemblea de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Lleida l’any 2012 va engegar un projecte d’habitatge social que acull famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social. Va ser aleshores quan va anunciar la cessió d’una part de l’edifici de l’antic seminari perquè pogués ser rehabilitat com a habitatges socials. En total són divuit pisos que acullen les famílies durant un màxim de tres anys. En aquest temps, les tècniques del projecte fan un acompanyament personalitzat per tal que recuperin autonomia. Amb el suport del projecte Lliures es faran tallers per fomentar l’alimentació saludable, la criança positiva, trencar la bretxa digital i aconseguir la inserció laboral.
PEL DRET A L’HABITATGE
SOSTRE CÍVIC I PUNT DE REFERÈNCIA – HABITATGE COOPERATIU PER A JOVES EXTUTELATS
Amb un mercat immobiliari que apuja els preus del lloguer sense miraments i en el qual la compra de pisos és un luxe només a l’abast de qui té poder adquisitiu, les cooperatives d’habitatge són una alternativa. Malgrat això, tal com explica Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, en la majoria de casos les persones que es troben en exclusió social tampoc poden accedir a aquest tipus d’immoble perquè la inversió inicial com a cooperativista és alta. “L’any 2019 la nostra assemblea va decidir que totes les promocions de nous habitatges tindrien almenys una persona que visqués en exclusió social”, diu Ortigosa. Sostre Cívic va establir una aliança amb l’entitat Punt de Referència, que acompanya joves tutelats i extutelats. A través del projecte Lliures una o dues joves extutelades tindran la possibilitat d’accedir al futur grup d’habitants del bloc cooperatiu en construcció, La Balma, al barri del Poblenou de Barcelona.
MUJERES MIGRANTES DIVERSAS – UNA CASA ON TOTES SE SENTEN SEGURES
Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas (MMD), explica que moltes dones migrades que treballen en l’àmbit domèstic en règim intern veuen constantment laminats els seus drets. “Treballen 24 hores al dia, set dies a la setmana, i si són acomiadades, passen directament a l’exclusió social”, detalla. Des del 2017, MMD ha creat una comunitat que dona suport a les dones migrades quan tenen problemes. Un exemple clar és quan són acomiadades, ja que passen de viure en una casa a no tenir un indret on dormir. És per aquests motius que l’any passat MMD va plantejar-se obrir un refugi per a dones que treballen a l’àmbit domèstic, que va batejar com la Casa Feminista Comunitaria de las Trabajadoras del Hogar y los Cuidados. “Amb l’ajuda del projecte Lliures, el dia 11 de gener vam poder signar el contracte, ja que per racisme no ens el volien fer”, denuncia Santos.
PEL DRET A LA COMUNITAT
XARXA DE SUPORT MUTU DE MANRESA – LA CIUTAT MÉS SOLIDÀRIA
Manresa no es va quedar de braços plegats davant la crisi sanitària de la COVID-19. Allà on les administracions no van poder fer front a les necessitats veïnals va sorgir la comunitat autoorganitzada a través de la Xarxa de Suport Mutu de la ciutat. Tal com explica Zalo, integrant del col·lectiu, “no es tracta de res nou, ja que Manresa té una força social molt gran”. Així, la xarxa, davant la verticalitat de les dinàmiques marcades per relacions assistencials, contribueix a generar un marc de relacions horitzontals que funciona gràcies a les assemblees obertes de barris. “La Xarxa no ha vingut a substituir cap de les iniciatives precedents com la PAHC”, diu Zalo. La simbiosi entre la Xarxa i el projecte Lliures permetrà la recollida i el repartiment d’aliments i productes bàsics; enfortir l’acompanyament jurídic i legal, o millorar la formació i la capacitació, en col·laboració amb l’Escola de Joves.
SER BARRI – CAP PERSONA HA DE SENTIR-SE SOLA
La crisi sanitària ha posat al descobert la situació de precarietat endèmica que viu molta gent gran del país. És precisament a qui va destinada la proposta de Ser Barri, una cooperativa de nova creació que neix després de la consolidació del Projecte A-porta de la Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (Confavc). El nou projecte, que rep el nom de “Contra la soledat, un SOL a casa”, es focalitza en els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona de Barcelona, i té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones grans que viuen soles. “Moltes d’elles tenen la família fora i viuen en pisos als quals per accedir-hi s’ha de superar un fort pendent i no tenen ascensor”, explica l’integrant de Ser Barri Celso Pérez. La iniciativa, de la mà de Lliures, vol fer possible la contractació de cinc persones que facin companyia a una trentena de persones grans.
