Fa temps que acull activitats educatives, ecologistes i socials per a les veïnes, amb el focus posat en l’autosuficiència de les necessitats bàsiques i partint dels principis de l’agricultura regenerativa i la permacultura. El veïnat va recuperar l’espai conegut com La Selva, situat a una antiga finca del segle XIX del barri de la Font d’en Fargues, limítrof amb el Guinardó de Barcelona, després d’anys sense ús i, ara, pot perdre’l.
“És un refugi climàtic natural que, en l’actual context de crisi ecosocial, resulta imprescindible”, comenta Carlos Gazquez, membre de Salvem La Selva. És el col·lectiu veïnal que neix per mantenir el projecte, a partir de l’amenaça de desallotjament, que se’ls va comunicar fa mig any.
“És un refugi climàtic natural que, en l’actual context de crisi ecosocial, resulta imprescindible”, comenta Carlos Gazquez, membre del col·lectiu Salvem La Selva
El procés penal per recuperar l’immoble ha condemnat com a autor d’un delicte lleu d’usurpació un membre del col·lectiu, que ha presentat diversos recursos. Al·leguen que la persona condemnada no hi viu, requisit que ha de ser provat en el delicte que se li atribueix. “Estan intentant fer fora tot el col·lectiu a través d’un procés penal que no té validesa”, exposen des de Salvem La Selva, que consideren que s’hauria d’absoldre el condemnat i obligar la propietat de l’immoble a obrir un nou procés per recuperar-lo.
L’objectiu de l’empresa, Caversa SL, és edificar una residència geriàtrica de luxe en aquest espai. El grup veïnal que s’hi oposa denuncia que suposaria la destrucció de la massa forestal i l’expulsió del projecte que s’hi desenvolupa, “privatitzant l’ús del lloc sense tenir en compte les necessitats col·lectives”. En els últims anys, s’han construït diverses residències a la zona i, de fet, a la vorera del davant de la finca mateix, n’hi ha una.
Elitisme vestit d’assistencialisme
L’empresa que gestionarà la residència és Clece, que compta amb residències arreu de l’Estat Espanyol, Regne Unit i Portugal, amb una facturació superior als dos milions i mig d’euros anuals. L’empresa proposa un projecte basat en el model nòrdic de residències per a gent gran, de tipus sanitari i assistencial. Preveu tenir capacitat per a 192 persones, en 12 unitats de convivència distribuïdes en gairebé 9.000 m² de superfície construïda.
Segons apunta el despatx d’arquitectes BTA, contractat per la propietat, al Pla Especial Urbanístic (PEU) presentat a l’Ajuntament de Barcelona, la finca és “un jardí força gran amb un nombre d’individus vegetals important, però d’escàs valor patrimonial” i una casa “molt degradada”. “No té cap valor patrimonial i ha quedat oberta des de la seva ocupació fa uns anys, per la qual cosa no es té en consideració com un element que mereixi cap mena de protecció”, consta al document.
Per Salvem La Selva, el projecte de Caversa SL, amb l’autorització del govern municipal, suposa “imposar un cop més un model elitista d’assistència a la gent gran” i, en aquesta ocasió, acabar amb la biodiversitat de la zona i tancar l’accés del veïnat a l’espai natural
Actualment, el projecte plantejat per Caversa SL està acceptat per l’Ajuntament i la propietat compta fins a final de mes per tramitar-lo de forma definitiva. La justificació del projecte apuntada al PEU és l’“increment de l’esperança de vida i el progressiu envelliment de la població” i la creixent “necessitat de crear places residencials per a persones grans amb certes dependències”. Al document, l’empresa assegura que Barcelona té un dèficit de més de 4.000 places assistides i la viabilitat econòmica de l’equipament “està fora de tot dubte”.
Pel col·lectiu Salvem La Selva, el projecte de Caversa SL, amb l’autorització del govern municipal, suposa “imposar un cop més un model elitista d’assistència a la gent gran” i, en aquesta ocasió, acabar amb la biodiversitat de la zona i tancar l’accés del veïnat a aquest espai natural.
Part del negoci d’una societat inversora
Administrada per Gloria Traveria, que compta amb un extens currículum en empreses del sector immobiliari, Caversa SL es dedica a la compravenda de béns immobles per compte propi i disposa d’un capital social de més de 35 milions d’euros. La facturació anual es mou entre el mig i el milió d’euros.
A més, té gairebé totes les accions de Vertra Inversiones, una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). Una forma empresarial que redueix la tributació a l’1%, equivalent a la tributació que tenen els fons d’inversió, i que permet franquejar l’impost de societats, que és un 30% dels beneficis.
Les SICAV són una forma empresarial dirigida a facilitar que un grup d’inversors pugui invertir grans quantitats de diners amb la finalitat de maximitzar el benefici. El capital mínim per engegar-les és de 2,4 milions d’euros.
Caversa SL té gairebé totes les accions de la SICAV Vertra Inversiones, una forma empresarial que permet només tributar un 1% i franquejar l’impost de societats
Legalment, una SICAV ha de tenir cent socis o més, condició que existeix perquè es garanteixi que realment són societats d’inversió col·lectiva i no s’utilitzen com a simples vehicles d’inversió de grans fortunes per diferir impostos i pagar-ne menys. Però no sempre es garanteix, com és el cas de Vertra Inversiones, amb només té 14 accionistes. Bankia i Caixabank en són les gestores.
“Per poder continuar el projecte de La Selva necessitem paralitzar el pla de residència de Caversa SL i preservar aquest espai veïnal, evitar la desforestació i les obres, que perjudicarien el veïnat enormement, alterant la vida del barri”, apunta Gazquez. El col·lectiu veïnal, amb una lluita similar a la d’altres grups de la ciutat com ara Salvem l’Alzina de Gràcia, Can Raventós, a Sarrià, o Recuperem Can Capellanets, a les Corts, manifesta la intenció “d’unir esforços” i crear un espai de col·laboració a escala barcelonina, per fer un front comú davant “l’amenaça continuada al verd urbà”.
