Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

De westerns i altres ruralitats

De la novel·la 'Guilleries' de Ferran Garcia, se n’han dit que té elements de western, i per mitjà dels elements imprescindibles del gènere, proposem un recorregut literari al voltant de la ruralitat, el paisatge i les formes de vida lligades a la terra

Que la brutalitat i la bellesa s’aiguabarregin fins que la línia quedi del tot desdibuixada. Tant, que el que més facis durant la lectura sigui patir, però que el patiment també et generi una atracció irracional i tanquis el llibre mentre t’inunda la certesa que a la història hi brolla esperança, que és un enaltiment a la vida. Parlem de Guilleries, novel·la de Ferran Garcia, editada per Males Herbes el gener de 2022. A casa es fa bona literatura i de vegades, ni els autors ni les trames trepitgen la taca urbana. Guilleries aconsegueix, gràcies a la seva prosa, fer que els lectors trobin el que busquem en l’art: que els activi des d’una part emocional, que els faci sentir des de les entranyes, que connecti amb el jo més primari.

En un escenari boscós, a les Guilleries, al segle XIX, durant l’última guerra carlina, seguim l’aventura d’un nen, en Boi, que conviurà amb bandolers i descobrirà el passat de dolor que arrossega la seva família. De la novel·la, els seus editors n’han dit que era un western, i per mitjà dels elements imprescindibles del gènere, proposem un recorregut al voltant de la ruralitat, el paisatge i les formes de vida lligades a la terra.

A tot bon western hi pesa el paisatge: és un element viu i un artefacte més en l’estructura, per mitjà del qual els personatges s’hi vinculen estretament. Aquest vincle és una declaració d’intencions en l’assaig Ruralisme de Vanesa Freixa (Ara Llibres, 2023). En aquest cas, es parteix de la seva trajectòria com a artista, activista i directora de l’Escola de Pastors de Catalunya per formular una defensa del model de vida més vinculat al territori com a única opció per a garantir-nos la vida mateixa.

Guilleries, el paisatge més comú és el bosc, un bosc frondós, viu, més percebut com a perill que com a aliat. La natura, de còmplice a traïdora, és un binomi que els pastors sempre han tingut clar. Ho copsem llargament a La vida dels pastors de Salvador Vilarrasa, un llibre de 1935 que encara estampa la Impremta Maideu, a Ripoll. Es tracta d’un recull etnogràfic sobre com es vivia l’ofici al Ripollès que, amb un aire molt allunyat dels escrits bucòlics de l’època, pretén deixar llegat d’unes pràctiques gairebé en perill d’extinció.

Els cavalls també són imprescindibles en un western, i a Guilleries no n’hi falten. No tan sols ens hi referim com a mitjà de transport, sinó al vincle humà-cavall. En Boi i en Fugaró, el seu equí, tenen una relació molt especial i la novel·la ens ho fa palès en diverses ocasions: “Les hi vaig treure [les lleganyes] i el vaig abraçar. Em va llepar el coll. El seu alè, sortint calent dels forats del nas, em va fer pessigolles. El clatell. Sempre hi és, encara que a vegades te n’oblidis.” Pol Dunyó és un dels fundadors de l’escola de tracció animal de Catalunya. El seu llibre Estripar la terra. Contra les mentides del món rural, editat per Raig Verd l’octubre del 2021, és una reivindicació la feina a pagès com a mitjà per a la reproducció de la vida, defugint la mercantilització dels aliments. La tracció animal, malgrat estar encara vinculada a l’anacronisme, té nombrosos avantatges respecte al treball motoritzat, però per Dunyó, el vincle emocional amb els animals de tracció és una de les claus pel convenciment que les coses es poden fer d’una altra manera.

Guilleries, el dolor i la culpa també hi són molt presents. Tots els personatges tenen una cicatriu, un dolor que arrosseguen, però tot bon western ha de tenir una redempció. A la novel·la de Ferran Garcia també la trobareu. Pels prioratins, potser, la redempció és que el Molar sigui declarat oficialment Lo mig del món (Club editor, 2023), però com bé diu la seva autora, Roser Vernet, lo lloc és la gent, així que el que ens ha de redimir potser és que visquem en coherència al territori, que en fem casa, si és que hi ha cases d’algú.

Carla Escarrà i Marta Barceló són les responsables de La Lluerna llibreria, a Ripoll, on s’encarna el cercle de cultura de la cooperativa Mas La Sala. L’espai va obrir les portes l’hivern de 2022, oferint un pol de dinamització cultural al Ripollès. Mas La Sala és un projecte d’habitatge i producció que treballa per a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència i la cooperació.

Article publicat al número 576 publicación número 576 de la Directa

NARRATIVA

‘Guilleries’
Ferran Garcia
Males Herbes, 2022
182 pàgines

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU