Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Deixar sense res a qui no té sostre

En plena onada de fred, agents de la Policia Local i personal de neteja de l'Ajuntament de València van tirar al fem els objectes personals d’una persona sense sostre del barri del Cabanyal, tot i que entre les seues pertinences hi havia mantes i roba abrigada. Espai Veïnal del Cabanyal i veïnes del barri denuncien que no es tracta d'un cas aïllat

Bancs ocupats per persones sense llar en un carrer de València / Lucas Guerra

“No avisen, s’ho emporten i ja està. Em van tirar les mantes, tot. És una manera d’expulsar-nos del barri”. Qui parla és Alonso, una persona sense llar que viu en el barri del Cabanyal de València. Fa gairebé un mes, en plena onada de fred, agents de la Policia Local i personal del servei de neteja van tirar-li al fem el carro on guardava les seues pertinences, entre elles mantes per refugiar-se a la intempèrie. En aquell moment, tal com assenyala a aquest mitjà, ningú el va avisar que anaven a netejar i endur-se els seus objectes de la plaça del Mercat del Cabanyal.

Aquests fets es remunten al 20 de gener, al voltant de la una del migdia; i van tindre lloc entre el carrer Martin Grajales i la plaça del Mercat del Cabanyal. Diverses veïnes i el sindicat del barri Espai Veïnal del Cabanyal van publicar, a través de les xarxes socials, les imatges on es mostrava com els agents i els treballadors de neteja tiraven les pertinences d’Alonso al fem. Sense èxit, diverses veïnes van intentar salvaguardar els objectes de l’afectat, mitjançant la protesta i el diàleg amb els responsables.

Segons els testimonis de diverses persones presents en el moment dels fets, els objectes personals d’Alonso estaven guardats en el seu carro, que es trobava al costat d’un banc. “Els vam demanar que, per favor, li deixaren la roba i ho van tirar tot. Això és el que jo vaig presenciar”, explica Maria, una veïna que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Descriu els fets de la següent manera: “Just sortia del Cabanyal, i travessant la plaça, vaig veure un policia amb moto que estava ordenant dues persones de l’equip de neteja que recolliren totes les coses d’Alonso per tirar-les al fem, malgrat que els estàvem dient que deixaren les mantes, ja que feia molt de fred, i ens van dir que no, que calia tirar-ho”.

La regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano, assegura a la ‘Directa’ que es va seguir el protocol: “l’ordre va ser de neteja, amb el vistiplau del Centre d’Atenció a Persones Sense Sostre”

En el mateix sentit, Lorena, veïna del barri que es trobava en un bar pròxim, explica: “Em vaig alçar just quan vaig veure que agafaven les seues coses del parc. Llavors, els vaig preguntar d’on ho havien tret. Els vaig dir que eren d’Alonso, que esperaren un moment, que volia cridar-li per veure si necessitava urgentment alguna cosa”. A més, subratlla que algunes veïnes es queden “sense coses per deixar-li, perquè li ho tiren tot”. Segons relata, la resposta de l’equip de neteja va consistir a argumentar que eren ordres de la policia. “Era agafar-ho tot i tirar-ho, sense preguntar-li ni res. Vaig intentar que deixaren alguna de les coses fins que ell arribés, però no va haver-hi manera”, lamenta. I afegeix: “Ells reiteraven que era el que els havia dit la policia i era el que havien de fer”.

Davant aquests fets, la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano, assegura a la Directa que es va seguir el protocol. “L’ordre va ser de neteja, amb el coneixement i vistiplau del Centre d’Atenció a Persones Sense Sostre (CAST). En tot cas, no crec que la clau siga qui ha donat l’ordre. Va ser una acció coordinada dins del protocol d’actuació establert, que, com t’he dit, la seua aplicació, en la realitat, no és matemàtica”, declara. No obstant això, reconeix que, en el cas d’Alonso, podria tractar-se d’un “error involuntari per part del servei de neteja”. Per això, segons matisa, va demanar organitzar una reunió a tres bandes per a investigar el que havia passat i estudiar novament el protocol actual. Després d’aquesta reunió, segons ha detallat, s’ha traslladat als serveis de neteja que, de manera general, “els carrets amb objectes dins es consideren pertinences d’algú i, per tant, no siguen objecte de retirada, a excepció que hi haja evidència clara del seu abandonament”.

El protocol actual, segons ha pogut comprovar la Directa, estableix que en el cas que es troben carros de supermercat amb diversos objectes, en llocs de presència habitual d’un nombre baix de persones sense llar, s’informarà el CAST abans de realitzar les tasques de neteja, les quals no s’iniciaran fins que no es reba l’informe emés pel CAST. En el document, també s’especifica que, quan es detecten carros buits o qualsevol altre objecte en estat d’abandó en la via pública, “es procedirà directament a la retirada d’aquests, a excepció, però, de mantes en època de fred”. Per tant, en el cas d’Alonso, es va incomplir el protocol, ja que, segons relata, li van retirar també les mantes i roba d’abrigar.


No són casos aïllats

En el barri del Cabanyal, existeix una xarxa veïnal molt extensa, on conviuen diferents organitzacions, com l’Espai Veïnal, la xarxa d’aliments i xarxes de suport entre diversos grups. En aquest sentit, tot i que reconeixen que les persones sense sostre no solen participar de manera directa en aquestes xarxes, moltes de les veïnes i activistes entrevistades sí que coneixien la situació d’Alonso, així com la de tantes altres persones en situació d’exclusió social.

En aquest sentit, Lorena descriu que no és la primera vegada que s’enfronta a situacions en què les persones sense llar prefereixen no formar part dels recursos que ofereixen els serveis socials municipals: “Alonso és una persona que no vol entrar en el sistema d’albergs i recursos que s’habiliten, perquè és una persona que li agrada viure al seu aire i tindre la seua llibertat”. Davant aquesta tessitura, relata que va cercant-se la vida, i quan el fan fora d’un lloc, se’n va a un altre. “Quan plou o fa molt fred, sol ficar-se en caixers, i les últimes vegades ja em comentava que, a les nits, els estaven tancant i no podia entrar-hi”, puntualitza.

Mural al carrer Sant Pere en record de Felipe, veí sense llar que va morir apunyalat la nit del 23 de desembre de 2019 |Mathías Rodríguez

 

Tal com explica un altre veí del barri i membre d’Espai Veïnal del Cabanyal, Andrés –qui prefereix preservar la seua identitat–,“no és la primera vegada que passa una situació així al barri”. I reflexiona: “Quan vaig veure la imatge, no sabia que era Alonso, i després et preocupes, perquè està passant ací, al costat. És el seu carro, són les seues coses, i aquesta persona té dret a tindre-ho”. Per a ell, en relació amb la situació de pandèmia actual, l’habitatge és una “línia de foc” contra el virus, “per a poder protegir-nos”. “Quan fas fora la gent de les seues cases és que t’importa molt poc que la gent es contagie, i si contagien els altres”, afegeix. Per últim, considera que no s’ha abordat mai què fer amb les persones sense llar que no volen acudir a un alberg temporal, el qual “no sempre és una solució, sobretot, quan són persones que s’han buscat un lloc on viure, siga pitjor o millor”. “La seua solució –continua– és netejar-ho i tapar-ho, però no donen solucions reals, en un barri on presumeixen de les obres que s’estan donant”. Les membres d’Espai Veïnal fan referència al fet que Alonso vivia just en un solar, al carrer Lluís Depuig, on es va començar a construir una nova urbanització, que el va acabar expulsant. Un veí anònim del barri descriu que, abans de Nadal, van posar-hi una porta perquè Alonso no entrés. A principis de febrer, van tornar-la a obrir i “van vindre els treballadors de neteja de l’Ajuntament per buidar-ho tot”.

Fa un any, un altre sense sostre del barri, va ser assassinat d’una ganivetada, quan prèviament havia acudit a l’Ajuntament a denunciar que havia estat desallotjat i assenyalat per un altre veí

El veïnat, en un exercici de memòria, recorda que, fa aproximadament un any, un procés similar va passar a pocs carrers d’aquesta ubicació. Felipe, una persona sense sostre del barri, fou assassinat en la matinada del 23 de gener de 2019 d’una ganivetada al cor. Segons la denúncia del veïnat, fou desallotjat i assenyalat públicament a través d’una fotografia difosa sense permís per un veí. Aleshores, va acudir l’Ajuntament. “Evidentment, ara, s’ha donat la mateixa actuació. Es dediquen a sanejar, o com vulguen dir, i això inclou la gent. Després, s’anoten el punt en la premsa, i ometen que estan tirant la gent de les seues cases i els seus habitatges. És complicat viure en un infrahabitatge, però més complicat és dormir al parc”, rebla un veí que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Les veïnes consultades, a més a més, consideren que en la mort de Felipe l’Ajuntament va ser responsable.


L’espai públic per a les persones sense sostre

Des de l’any 2007, l’associació Amics del Carrer treballa en la ciutat de València i rodalia amb les persones sense llar. Tots els diumenges, de manera voluntària, recorren la ciutat per oferir els seus serveis, alimentació bàsica i acompanyament, així com per cobrir qualsevol necessitat que puguen tenir. Durant la pandèmia, a causa del gran nombre de persones sense sostre que no podien accedir a un recurs temporal, van haver d’eixir tots dies, fent un gran sobreesforç. “Durant el temps de confinament, vam arribar a atendre fins a 450 persones. Ara atenem més de 500 persones al carrer i més de 100 famílies”, explica Carmen Allendes, una de les fundadores de l’associació. “Durant el confinament, cada dia, els vam donar aigua, una bossa amb menjar, sacs de dormir i mantes. També els preparem roba, calçat, gels, mascaretes…”, subratlla.

Carmen Allendes, d’Amics del Carrer, posa diversos exemples per a entendre la importància de l’espai públic per a les persones sense sostre: “Quan ixen d’aquest espai, temen que una altra persona el puga utilitzar”

Davant situacions com les d’Alonso, explica que les persones saben que els albergs són temporals: “Podran estar dues o tres setmanes, potser una mica més, després han de tornar al carrer”. I continua: “Ells senten que perden l’espai del carrer, el lloc on normalment se situen. També cal pensar que no totes les persones es mouen, hi ha molts que tenen un lloc fix, i consideren que eixe espai és la seua casa”. Així i tot, destaquen que cada cas és excepcional i existeixen diversos motius per no voler entrar en un alberg temporal. Cadascú té unes circumstàncies i unes causes que cal treballar a poc a poc. Amb tot, reconeixen que és complex: “Nosaltres hem arribat a rebre queixes o denúncies de gent que diu que estem malacostumant a aquesta gent, o que això és un efecte crida”.

En aquest sentit, Allendes posa diversos exemples per a entendre la importància de l’espai públic per a les persones sense sostre: “Quan ixen d’aquest espai, temen que una altra persona el puga utilitzar”. També detalla que hi ha moltes persones que saben que les seues coses acabaran al fem, i que si no tornen ràpidament, es poden quedar sense res. Per exemple, “quan venen a la festa de Nadal que organitzem, quan són les quatre de la vesprada, comencen a inquietar-se, perquè potser quan arriben al seu espai, ja no el tindran”. Des de l’associació, conclouen posant l’accent en les dificultats a l’hora de canviar la realitat de les persones sense llar, “perquè la gent en situació de carrer té una autoestima molt baixa, ha perdut l’esperança i el desig de lluitar”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU