Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Del TTIP al TCE: Una altra victòria ecologista que ens afecta més del que sembla

Les autores, membres de la Campanya estatal No als Tractats de Comerç i Inversió (TCI), consideren que el fet que l'Estat espanyol abandone el Tractat de la Carta de l'Energia (TCE), comportarà, sense cap dubte, més capacitat i flexibilitat legisladora en un moment extremadament crític pel que fa al canvi climàtic

/ David Fernàndez Sabadell

Els moviments socials no lluiten en va i avui ho podem demostrar. Després de molts anys de mobilitzacions, estudis i investigacions, i feina de campanya, finalment el Govern espanyol va anunciar, el passat dimecres 12 d’octubre, que abandonarà el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE). I només sis dies més tard, Països Baixos —el bressol que va veure néixer aquest tractat— va declarar que seguirà el mateix camí cap a la sortida.

El camí no ha estat fàcil, però finalment ho hem aconseguit. Avui, els moviments socials, les organitzacions ambientals i la campanya estatal No als Tractats de Comerç i Inversió (No als TCI) que han lluitat durant anys per un altre tipus de relacions comercials, en què els drets de les persones i el planeta estiguin per sobre dels interessos de les empreses transnacionals; estem de celebració. Hem assolit una victòria: pel clima, pel medi ambient i pel benestar social.

I hem de començar dient que aquesta batalla ha estat fruit de les llavors sembrades el 2015, quan milers de persones vam sortir als carrers a tot Europa i vam aconseguir impedir que el Tractat Transatlàntic entre la Unió Europea i els Estats Units (conegut com a TTIP, per les seves sigles en anglès) veiés la llum. Aquesta va ser una victòria conjunta d’organitzacions i col·lectius de tot Europa, en què la campanya No als TCI va jugar un paper fonamental a tot l’estat, i va marcar un moment històric per a la lluita contra la globalització neoliberal.

“Aquesta batalla ha estat fruit de les llavors sembrades el 2015, quan milers de persones vam sortir als carrers a tot Europa i vam aconseguir impedir que el Tractat Transatlàntic entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) veiés la llum”

Tanmateix, la lluita contra el TCE ha tingut trets particulars: en aquest cas, no es tractava d’aturar la firma d’un nou acord, sinó la retirada d’un de vell —quelcom que fins ara no havia ocorregut a l’Estat Espanyol. Aquest tractat es va signar als anys 90, en el context de postguerra després de la caiguda del Teló d’Acer, amb l’objectiu de protegir les inversions al sector energètic. Amb 53 països signataris —des d’Europa a l’Àsia central, i la mateixa Unió Europea en conjunt—, el TCE representa una assegurança a tot risc per als inversors estrangers. El mecanisme ISDS que conté el Tractat permet a les empreses posar demandes als països quan consideren que els seus beneficis existents i futurs han estat afectats negativament per noves mesures governamentals. I a sobre, aquestes demandes es resolen davant d’un sistema paral·lel de justícia en què no hi ha jutges. En poques paraules, el TCE protegeix els interessos del capital per sobre de les necessitats de la població i la urgència d’actuar davant del canvi climàtic.

Les crítiques a aquest acord i els intents de la Comissió Europea per modernitzar-lo s’han intensificat en els últims anys. Més d’un milió de persones a tot Europa i més de 400 organitzacions a tot el món han demanat la sortida del Tractat. S’han publicat tribunes de representants polítics nacionals i del Parlament Europeu de colors diversos. Fins i tot la comunitat científica s’ha pronunciat unes quantes vegades: més de 500 persones acadèmiques van alertar sobre els perills que comporta continuar protegint les inversions en combustibles fòssils per a l’augment de la temperatura global, i el mateix IPCC ho va descriure, el mes d’abril passat, al seu sisè informe com un greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic.

“Més de 500 persones acadèmiques van alertar sobre els perills que comporta continuar protegint les inversions en combustibles fòssils per a l’augment de la temperatura global”

De fet, quan a finals de 2020 Laurence Tubiana —una de les arquitectes de l’Acord de París— va començar a alçar la veu a xarxes socials per visibilitzar que el TCE bloqueja l’acció climàtica, la mateixa Teresa Ribera va deixar entreveure un pas indispensable que tindria lloc dos anys més tard, en un tuit que deia: “És això. O bé ens assegurem que el Tractat és compatible amb l’Acord de París o haurem d’abandonar-lo”. I estava justificadíssim: la broma del tractat ja li ha costat a l’Estat espanyol més de 1.200 de milions d’euros de diners públics en indemnitzacions pels casos perduts. Ni més ni menys que una quantitat equivalent a set vegades la que es va destinar al bo social tèrmic el 2022.

Sens dubte, la pandèmia va suposar una aturada a aquestes reivindicacions i va ser un cop baix pels moviments, però no els va silenciar. L’activisme en xarxes va seguir, i tan aviat com fou possible, vam tornar als carrers per denunciar aquest tractat terrible. Una prova d’això va ser el tour del TCE-Rex la passada primavera: un dinosaure inflable gegant va visitar diverses capitals europees per denunciar el gran elefant a la sala amb relació al poder fòssil: la protecció dels combustibles fòssils que ofereix el TCE.

A l’Estat espanyol, activistes d’Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Attac, Fridays for Future, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la Justícia Climàtica i altres col·lectius, vam rebre el dinosaure davant del Congrés dels Diputats a Madrid, i davant de la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona —ja que tots dos llocs representen el poder polític des d’on s’hauria de decidir el rumb de polítiques climàtiques i energètiques encertades— per exigir la sortida del Tractat.

“Sortir del TCE no implica automàticament fer una transició energètica justa, però és sense dubte un pas necessari per aclarir el camí per abandonar l’economia fòssil i impulsar canvis legislatius en el sector energètic”

Ara l’anunci de Teresa Ribera és el principi de la fi d’un tractat que mai no hauria d’haver-hi existit. La sortida de l’Estat espanyol ens portarà, sens dubte, més capacitat i flexibilitat legisladora en un moment extremadament crític. Recordem que estem a la dècada decisiva en què ens ho juguem tot. I quan diem tot, és literalment tot. O un planeta habitable o un planeta en flames.

Sortir del TCE no implica automàticament fer una transició energètica justa, però és sense dubte un pas necessari per aclarir el camí per abandonar l’economia fòssil i per impulsar canvis legislatius i estructurals en el sector energètic, sense haver de pagar indemnitzacions multimilionàries a empreses que es nodreixen de generar més i més emissions.

I sortir-ne també significa desencadenar un possible efecte domino a tota Europa. Països Baixos ha sigut el següent país a atrevir-se a replicar els passos de l’Estat espanyol. Ara pot ser que França, Alemanya o Bèlgica, entre d’altres, deixin les mitges tintes i facin un pas endavant cap a la sortida del TCE. I si això passa, com sembla que passarà, llavors la Comissió Europea tindria problemes seriosos a l’hora de seguir amb els seus intents de redreçar aquest tractat. Per tot plegat, ara, toca seguir batallant.

Aquesta victòria és dels moviments socials. Però, és per a tothom. Perquè trencar amb el dogma dels tractats de comerç i inversió, aquest teló de fons que sembla invisible, però que determina el transcurs de les coses més mundanes de la vida —com el preu de la factura de la llum o la procedència dels nostres aliments—, és indispensable pel benestar de totes les persones.

 

*Article publicat originalment a El Salto Diario.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU