Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sihem Ben Sedrine, presidenta de la Instància de la Veritat i la Dignitat a Tunísia

"Demanarem a França que es faci càrrec de la compensació a les víctimes dels seus abusos"

/ Ricard Gonzàlez

Al cor de l’experiència de la transició tunisiana es troba la Instància de la Veritat i la Dignitat (IVD), la comissió encarregada de facilitar la reconciliació nacional recuperant la memòria d’un dolorós passat dictatorial. La IVD ha estudiat les peticions de més de 60.000 víctimes d’un període que abasta prop de sis dècades, i que arrenca en 1955, poc abans de la independència del país.

La seva presidenta és Sihem Ben Sedrine, una periodista i antiga opositora a la dictadura de Ben Alí que va passar part del seu exili a Barcelona. Després de prop de cinc anys, la IVD està a punt de tancar les seves portes. Ben Sedrine reflexiona amb la Directa sobre la labor de la Instància, que es va complicar a partir de 2015, quan es va constituir un Govern format per alguns personatges vinculats a l’antic règim. De fet, l’actual Govern ha presentat recentment un projecte d’amnistia que posaria fi als judicis en curs instruïts per la IVD, però no serà fàcil que el Parlament l’aprovi.


Quin balanç fa de la tasca de la IVD?

Estem més aviat satisfets. Tenint en compte tots els impediments que hem afrontat, és un miracle que hàgim pogut culminar la nostra tasca. En totes les etapes, hi ha hagut intents de fer avortar el procés. La llei ens demanava escoltar les víctimes i investigar el context de les violacions de drets humans. Ho hem fet. També ens demanava definir responsabilitats i transferir a la Justícia els casos més greus per a ser jutjats. N’hem transferit 174 assenyalant 2.700 acusats, 1.100 dels quals són policies. Ens demanava elaborar un programa de reparacions per a les víctimes. Ho hem fet. Havíem de fer un informe final amb recomanacions sobre com desmantellar l’estat despòtic perquè no es pugui reconstituir. I el vam publicar el 25 de març. Ara, toca als decisors polítics aplicar les mesures.


Confia que el Govern aplicarà les seves recomanacions?

“Les forces del despotisme intenten crear clivelles entre dreta i esquerra, i entre laics i islamistes. Però la vertadera clivella és la que separa els que volen reformar l’Estat i els que no, que travessa tots els partits i famílies ideològiques”

Hi està obligat per llei. En un any ha de presentar un pla per començar a implementar-les. Tot dependrà del resultat de les pròximes eleccions [a l’octubre, legislatives; al novembre, presidencials]. Les forces del despotisme intenten crear clivelles entre dreta i esquerra, i entre laics i islamistes. Però la vertadera clivella és la que separa els que volen reformar l’Estat i els que no. I és una clivella que travessa tots els partits i famílies ideològiques. Les eleccions són una oportunitat.


Creu que podien haver fet més?

Sí, és clar, si l’Estat hagués col·laborat hauríem pogut recuperar més diners en la nostra tasca d’arbitratge en aquells casos de corrupció [en els que la IVD imposava una sanció econòmica que substituïa els processos legals]. Volíem arbitrar més de 600 casos, i només n’hem tancat set. El mateix hauria passat amb els casos més greus de violacions transferits a la justícia. En lloc de 174, podríem haver estat 500. Però el més important és que hem pogut revelar com funcionava el sistema despòtic. Ho tenim tot documentat. Com el partit únic es va emparar en l’Estat per dur a terme el pillatge dels recursos del país.


Una de les obligacions de la IVD és la reparació de les víctimes. Com es plasma aquest deure?

Hi ha sis tipus de reparació diferents inclosos a la llei: el perdó del president de la República en nom de l’Estat; la concessió d’un tractament sanitari gratuït a les víctimes que encara pateixen les conseqüències dels abusos; el dret a la reparació simbòlica, és a dir, que els carrers portin els noms d’algunes víctimes i es faci un treball de preservació de la memòria; la reestructuració de la vida professional dels que van ser acomiadats com a represàlia; i la reparació econòmica pels abusos soferts.

Per a les compensacions econòmiques, hem definit diversos tipus de reparació en funció de l’abús. Per exemple, per assassinat, és del 100% del màxim establert, xifrat en 200.000 dinars (uns 60.000 euros); la violació, valorada en un 70% del total; la tortura, un 60%; la detenció arbitrària va del 15% al 30% en funció de la durada de l’empresonament. Totes aquestes violacions de drets humans se sumen per a establir la xifra de compensació d’acord amb l’anomenat “mètode Baltasar”, de forma que mai no superin el topall del 100%.


Hi haurà prou diners a l’anomenat “fons de la dignitat” per compensar les víctimes?

És una obligació legal per l’Estat fer efectives les reparacions. El Primer Ministre ja ha signat un decret que fixa quatre fonts de finançament: el pressupost de l’Estat, que ja ha contribuït amb 10 milions de dinars; els fons provinents de l’arbitratge de la corrupció, que ascendeixen a 745 milions; les donacions privades i internacionals; i una més que es diu “altres”.

“Com que algunes de les víctimes ho són per actes de l’Estat francès just abans i després de la independència, el consell del IVD ha decidit fer un memoràndum dirigit a França que recollirà tots aquests casos”

En aquest darrer apartat s’hi inclourien els pagaments per part de França. Com que algunes de les víctimes ho són per actes de l’Estat francès just abans i després de la independència, el consell del IVD ha decidit fer un memoràndum dirigit a França que recollirà tots aquests casos. Demanarem a França que s’excusi i es faci càrrec de les compensacions corresponents. Una cosa semblant farem amb el Banc Mundial, ja que la repressió de la revolta del pa troba en el seu origen un dictat de la institució al govern tunisià.


Entre els acusats en els dossiers transferits a la justícia hi figura l’actual president Essebsi

Sí, jo no podia fer diferències. Forma part dels acusats per la seva responsabilitat quan era ministre de l’Interior als anys seixanta i es van cometre les tortures més brutals, pròpies de l’època medieval.


És per això que el govern està fent córrer un projecte de llei que atorgaria una amnistia i avortaria els judicis?

Sí [somriu].


La premsa s’ha fet ressò d’un informe del Tribunal de Comptes que cita diverses irregularitats. Què n’opina?

El seu informe s’ha manipulat. Recull vint observacions de coses que s’haurien pogut fer millor, però que no constitueixen cap delicte de corrupció. De fet, el mateix president del Tribunal així ens ho ha dit, i per això no presentarà cap denúncia a la justícia. Tot és part d’una campanya d’intoxicació.