En Carles, un veí implicat en el teixit associatiu i cultural del barri de Sants de Barcelona, ha rebut amb sorpresa i angoixa la petició de la Fiscalia de tres anys, sis mesos i un dia de presó com a presumpte autor d’un delicte de desordres públics. Des de la popular taverna la Bauxa, que regenta fa anys al carrer Vallespir, recorda la seva detenció en mans dels Mossos el diumenge 21 de febrer de 2021 al centre de Barcelona, durant la sisena jornada de mobilitzacions per protestar contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. L’endemà, la jutgessa Maria Pilar Rovira del Canto va ordenar el seu ingrés en presó provisional amb l’argument d'”evitar la reiteració delictiva”, al·legant que estaven “previstes convocatòries successives els pròxims dies de noves manifestacions”. Tanmateix, en plena campanya per reclamar la seva llibertat, va poder sortir de Brians I després de cinc dies entre reixes.
Catorze mesos després dels fets, Fiscalia ha enviat el seu escrit d’acusació a l’Audiència de Barcelona, que serà l’òrgan on se celebrarà el judici contra en Carles, encara pendent de data. El fiscal Miquel Turon i Llena demana al jutjat d’instrucció 19 de Barcelona l’obertura de judici oral per suposadament “col·locar tanques new jersey al mig de la cruïlla formada per la plaça Universitat amb el carrer Balmes de Barcelona”. El ministeri fiscal creu que el propòsit d’aquesta acció era “formar així barricades que impedissin el trànsit de vehicles, especialment els policials” i només per això demana tres anys i mig de presó contra en Carles. A banda, també requereix que se li imposin les següents penes privatives de drets: prohibició d’anar a la Via Laietana de Barcelona i d’aproximar-s’hi a una distància inferior a dos-cents metres.
El fiscal Miquel Turon també requereix que se li imposin les següents penes privatives de drets: prohibició d’anar a la Via Laietana de Barcelona i d’aproximar-s’hi a una distància inferior a dos-cents metres
Eduardo Cáliz, advocat d’Alerta Solidària encarregat de la defensa d’en Carles, considera que “la fiscalia ataca tot el que tingui relació amb l’exercici del dret de manifestació i fa servir el ‘talla i enganxa’ d’una manera grollera, com per exemple amb la petició d’allunyament de Via Laietana, lloc que no té res a veure amb els fets jutjats”. Certament, segons la mateixa minuta policial amb les dades de la detenció a la qual ha tingut accés la Directa, aquesta es va produir a dos quarts de deu de la nit enfront del número 6 de la ronda de la Universitat. Els dos agents que la signen asseguren que “han pogut veure clarament i sense cap mena de dubte, com aquesta persona es trobava creuant les tanques”, al mateix temps que manifesten que no poden precisar si “ha fet cap tipus de llançament d’objectes contundents cap als agents de policia”.
Un relat de part
Tota aquesta descripció de fets només se sustenta sobre la base de dos testimonis, els dels mossos amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 7.828 i 14.023, que van detenir en Carles i afirmen haver-lo pogut identificar perquè portava una jaqueta vermella i es desplaçava sobre uns patins en línia. Es tracta de dos antidisturbis de la Brigada Mòbil (BRIMO), el primer dels quals té rang de sergent i és un vell conegut dels moviments socials de la capital catalana perquè ha liderat molts operatius contra accions de protesta a la via pública.
El maig de 2016, durant la tercera nit de protestes contra el Banc Expropiat, va tirar a terra una dona gran, en una imatge que va esdevenir viral. Aquell mateix dia, deu minuts més tard, un agent sota les seves ordres va colpejar un periodista de la Directa i li va trencar un dit d’una mà. Malgrat el testimoni exculpatori del sergent en seu judicial i sota jurament, va quedar provat l’origen del cop de porra com a causant de la lesió i l’autoria del policia processat, qui ha estat condemnat en ferm a dos anys de presó i d’inhabilitació.
El mateix sergent 7.828, principal valedor del procés judicial contra el veí de Sants, va ser captat per les càmeres de TV3 saludant-se efusivament amb Daniel Esteve, cabdill de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa
El mateix sergent 7.828, principal valedor del procés judicial contra el veí de Sants, va ser captat per les càmeres de TV3 saludant-se efusivament amb Daniel Esteve (minut 2:58 del vídeo), cabdill de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa. Els fets van succeir el 15 de gener de 2019 al barri barceloní de Poble-sec, quan un operatiu de Mossos comandat pel mateix sergent va irrompre en un pis sense ordre judicial. Tot seguit, el dispositiu policial va facilitar que matons de Desokupa, denunciada en múltiples ocasions per comptar entre les seves files amb individus vinculats a l’extrema dreta, desallotgessin il·legalment els joves que ja feia dies que havien entrat al pis.
Tanmateix, la col·laboració amb Desokupa no era la primera trobada amistosa del sergent amb ultres d’ideologia neonazi durant un acte de servei. El 9 d’octubre de 2014, dos joves antifeixistes van seure al banc dels acusats imputats com a presumptes autors de les ferides a un conegut feixista a les portes d’un concert neonazi a l’extinta sala The Other Place del Poblenou. Un centenar d’activistes es van concentrar a l’exterior del Palau de Justícia de Barcelona per donar suport als encausats, mentre que una vintena de neonazis es van situar a les portes del recinte i van començar a fer salutacions feixistes i a proferir insults i amenaces contra les concentrades davant la passivitat dels Mossos d’Esquadra, que els protegien amb un cordó policial dirigit pel sergent 7.828. Finalment, el grup de neonazis es va abraonar sobre les antifeixistes, les va agredir i va provocar corredisses. El cap del dispositiu policial, malgrat mantenir una interlocució prèvia amb els neonazis que va ser cordial i fluida, no va evitar l’atac.
Xarxa de solidaritat
El grup de suport Carles Llibertat i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, han fet públic un comunicat on critiquen el posicionament de la Fiscalia. “La petició de tres anys i mig de presó, acompanyada d’una absurda petició d’allunyament d’almenys dos-cents metres de la comissaria de Via Laietana, no passa inadvertida al barri de Sants, el grup de suport constituït fa un any ja treballa per encarar el judici i el que calgui”, adverteixen.
Un total de 148 persones van ser detingudes al Principat durant la setmana de protestes per la llibertat de Pablo Hasél, onze de les quals van passar per presó preventiva
Per la seva part, l’advocat Eduardo Cáliz apunta que l’escrit d’acusació és “un despropòsit, no només perquè atribueix conductes al Carles que no ha fet sinó perquè a més les conductes que se li atribueixen no són constitutives de delictes, com reiteradament ha assenyalat el TSJC”. El lletrat de la defensa també valora que la fiscalia “en lloc de rectificar un cop provada l’errada de l’empresonament provisional del Carles, decideix seguir sense frens demanant unes penes absolutament desproporcionades i, com es demostrarà al judici, sense cap mena de base probatòria”.
Durant aquella setmana de protestes per la llibertat d’expressió en plena pandèmia, el cos de Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van detenir 78 persones, una xifra que s’eleva fins a les 148 persones si tenim en compte el còmput total del Principat, onze de les quals van passar per presó preventiva. Algunes d’elles van denunciar públicament maltractaments i vexacions sota custòdia policial, de la mateixa manera que va haver-hi manifestants lesionades per actuacions desproporcionades i antireglamentàries per part dels agents. Així i tot, no es té coneixement que el Departament d’Interior hagi pres cap mesura disciplinària o sancionadora, ni tan sols hagi obert cap investigació interna, per esclarir aquests episodis.
