Salt (el Gironès) és un dels municipis més densament poblats de Catalunya i té una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana catalana. Els dos últims dies ocupa espai als mitjans de comunicació perquè el desnonament de la família d’un imam amb quatre menors d’edat ha desembocat en dos dies de protestes. Arran dels enfrontaments d’aquesta nit entre manifestants i Mossos d’Esquadra s’han dut a terme sis detencions. La Directa entrevista Judit Font, del Sindicat d’Habitatge de Salt, que ha convocat una roda de premsa aquesta tarda a l’Ateneu Popular de Salt per exigir solucions immediates a l’emergència habitacional i la fi de la violència policial.
Als mitjans i a les xarxes socials s’està parlant bàsicament de violència dels manifestants, però vosaltres denuncieu que hi va haver violència durant el desnonament exprés. Què va passar?
Ens vam assabentar de tot el dilluns a la nit. Tres persones havien estat hospitalitzades a l’Hospital de Santa Caterina de Girona per lesions dels Mossos durant un desnonament. La situació va tenir lloc el dilluns, quan la família intentava tornar a accedir a l’habitatge d’on havia estat desnonada el divendres. Hi havia una persona de 70 anys i tres altres van ser lesionades. Això va comportar que es concentrés gent davant la comissaria.
De seguida s’ha destacat que una de les persones afectades és imam.
S’ha fet un ús absolutament racista d’aquesta informació i una lectura comunitarista, com si la gent s’agrupés només per comunitats religioses. És molt simple. Evidentment, si és imam, té un entorn o una xarxa més consolidada que altres persones, perquè juga una posició en una determinada població. Si fos mestre d’escola, podria passar el mateix.
Les actuacions policials en desnonaments a Salt s’han endurit?
“Alguns matins hi ha carrers amb set furgonetes de Brimo amb ambulància, com en un operatiu antidroga, per desnonar dos adults i dos menors. No és el primer cop que hi ha ferits”
Fa molt temps que advertim de desnonaments amb violència per part dels cossos antiavalots, amb operatius desmesurats. Les decisions judicials cada cop són menys garantistes i no protegeixen ni en condicions de vulnerabilitat acreditades, els jutges fan una interpretació molt restrictiva. Abans es podien aturar desnonaments, si bé és cert que s’utilitzava la mesura de la data oberta per executar-los. Des que no hi ha data oberta, en el primer intent de desnonament ve la comitiva i en el segon intervenen els Mossos per efectuar-lo. Alguns matins hi ha carrers amb set furgonetes de Brimo amb ambulància, similar a un operatiu contra la droga, per desnonar una família de dos adults i dos menors. No és la primera vegada que hi ha ferits.
Quins passos previs fallen perquè es donin respostes policials a problemes socials?
El Tribunal Constitucional va eliminar l’obligació d’oferir un lloguer social als ocupants sense títol habilitant en habitatges de grans tenidors a Catalunya. Des de la tardor estem advertint que anem cap al col·lapse, que la gent es quedarà al carrer i no hi ha res pensat. Això ha fet que a Salt naixés la plataforma de docents que s’està replicant a altres llocs de Catalunya. Patim una inacció absoluta. El 20219, la diagnosi del pla local de l’habitatge ja assenyalava que el 60% de la població de Salt no pot pagar un lloguer de 700 euros. Però a més, no hi ha oferta de lloguer al municipi, i quan n’hi ha, és superior a aquest preu. Hi ha centenars de persones inscrites com a demandants d’habitatge social o protegit. Sabem de gent que fa sis o set anys que n’espera. La gent ja intenta accedir-hi. Des del 2019 hi ha més de 1.800 habitatges que són propietat de grans tenidors i la gent està mesos en llista d’espera per accedir a la mesa d’emergència, que exigeix que tota la família es trobi en situació administrativa regular. Una persona desnonada el novembre encara no té pis assignat.
L’Ajuntament critica els desallotjaments “reiterats” en el municipi de pisos de grans propietaris i denuncia que no negocien lloguers socials. Què fa davant aquesta situació?
“Hi ha famílies que viuen a un garatge, habitatges amb nou persones i famílies senceres vivint en una habitació. A més, els reallotjaments de Serveis Socials són de, com a màxim, tres nits a un hotel”
L’Ajuntament fa més de tres anys que està en la mateixa posició i no es mou. Intenta aturar desnonament abans, però ara, normativament, no tenim eines i, per tant, no s’aturen. No hi ha hagut cap reacció davant aquest canvi d’escenari. Ara també insisteix a ampliar el parc públic d’habitatge. Està molt bé, però, per una banda, el reglament d’accés estableix quotes amb percentatges, i a les situacions de vulnerabilitat s’hi destina el 15% amb un màxim de vint pisos. Per l’altra banda, no podem cenyir-nos només a solucions a cinc o deu anys vista quan tenim una hemorràgia. Hi ha famílies que viuen a un garatge, habitatges amb nou persones i famílies senceres vivint en una habitació. A més, els reallotjaments que estan oferint els Serveis Socials són de, com a màxim, tres nits a un hotel. L’hotel on allotgen les famílies desnonades està a Medinyà, a deu quilòmetres de Salt, en un polígon industrial, i és la casa dels horrors. Com han d’anar des d’allà les criatures a l’escola?
Precisament, la família desallotjada va passar tres nits en un hotel i després es va quedar al carrer.
Aquesta família és una més que okupava l’habitatge d’una entitat bancària que va passar a un fons voltor. No poden accedir a la mesa d’emergència perquè tenen ingressos, però tampoc no poden accedir al mercat de lloguer ordinari perquè no hi ha pisos i, si n’hi ha, tampoc els hi lloguen per motius racistes. Què han de fer?
Heu denunciat sempre el racisme immobiliari que pateixen moltes persones del municipi. Quines situacions trobeu?
Hi ha persones que, tot i tenir nòmina, no aconsegueixen que els lloguin un habitatge. Quan s’adrecen per telèfon als portals immobiliaris, com que no hi ha rastre del seu aspecte, perquè parlen català perfectament, tot va bé, però quan visiten el pis o donen el seu nom se’ls talla aquesta possibilitat. Es va fer una recerca fa anys en què es va comprovar que hi havia immobiliàries de Salt i Girona que utilitzaven aquests criteris racistes.
Aquest desnonament, doncs, és el detonant d’un malestar social acumulat?
Nosaltres entenem que sí, perquè ha sigut espontani. Hi ha qui vol llegir que és perquè la figura de l’imam té ascendència cap a un determinat col·lectiu, però el fet és que hi ha tres persones agredides pels Mossos. Quan una situació és cada vegada més crítica, el dia que menys t’ho esperes, pot esclatar.
Quines demandes feu?
“La situació està arribant al límit, hi ha menors sense llar a Salt, no s’està ni tan sols garantint la protecció a la infància. Hem de forçar les administracions a actuar urgentment”
La situació està arribant al límit, hi ha menors sense llar a Salt, no s’està ni tan sols garantint la protecció a la infància… Hem de forçar les administracions a actuar urgentment amb solucions habitacionals, no policials. Cal mobilitzar habitatge de l’Ajuntament i posar-lo a disposició de la població, ampliar la resposta de reallotjament d’urgència amb recursos econòmics o habitatges provisionals i alhora afavorir un millor accés al mercat de lloguer, canviar els requisits a l’accés de lloguer social… L’Escola La Fraga està fent de magatzem de pertinences de la gent sense casa. La comunitat no pot contenir aquesta situació ni assumir-la.
L’extrema dreta ho està aprofitant per desfermar una campanya racista per xarxes. Com avalueu aquesta reacció i quina és la millor manera de reaccionar-hi?
L’extrema dreta no aporta solucions més enllà del que se’n vagin. Estem parlant de veïns de Salt que fa anys i anys que hi són, que tenen fills nascuts aquí. És població que està en una situació de manca d’accés a drets bàsics. En la mesura que la garantia material de vida sigui digna, tota la situació social de tot un municipi serà millor. No podem afrontar aquestes necessitats socials des d’una lectura d’“ells i nosaltres”, perquè la vida col·lectiva implica que tothom millori les seves condicions materials. El desig de qualsevol persona és accedir a un lloguer, no hi ha cap voluntat de tenir en una vida marginal. Sembla que alguns sistemàticament vulguin associar aquestes situacions a quelcom desitjat, de gent que s’aprofita dels recursos. La qüestió de l’habitatge ens toca a totes, és un bé de primera necessitat.
