“Tenir un sostre no és fàcil”, penses, mentre repasses els anuncis de les immobiliàries del barri. Darrerament, a banda dels requisits habituals de nòmines i fiances impossibles, de preus desorbitats, superfícies cada vegada més petites i, per si no fos prou, el requisit de moblar l’habitatge tu mateixa, hi ha una condició no verbalitzada: la persona ha de ser d’“aquí, del país”. No es tracta només d’haver nascut als Països Catalans, parlar la llengua, viure-hi, treballar-hi o estudiar-hi. Cal ser blanc i sense rastre d’origen estranger ni en el nom, ni el cognom ni l’aspecte físic. O aquesta, almenys, és una de les pràctiques que s’ha detectat en determinades agències de venda i lloguer de pisos, un comportament que molts col·lectius de suport a les persones migrades consideren racista i discriminatori envers persones socialment racialitzades, algunes de les quals ja s’han començat a organitzar per fer front a aquestes actituds.
“Passem a l’acció!” és la campanya que porta a terme la plataforma Stop Racisme Lloguers, amb seu a Olot (la Garrotxa), però amb incidència a diversos municipis catalans. Les encartellades per trencar estereotips amb missatges com “No llogar un habitatge a algú pel seu color de pell és il·legal” són una de les accions que han dut a terme per visibilitzar els casos de discriminació per qüestions ètniques en l’accés a l’habitatge. Les seves paraules acusen tant a ajuntaments com les propietàries privades, les agències immobiliàries i la ciutadania en general. “Davant la vulneració de drets, el silenci és complicitat”, proclama, per exemple, un altre dels seus cartells, tot incitant a visibilitzar i a denunciar aquestes actituds per aturar-les.
Segons un estudi, només una de 44 agències de lloguers de Girona i Salt es va negar a aplicar filtres racistes
“Moltes vegades, quan parlem d’aquests temes, obviem la salut mental, però hi ha moltes persones que pateixen ansietat, frustració o falta de son; aguanten en habitatges sobreocupats sense cap possibilitat de trobar pis i condicionats per les apujades de preu”, explica Mari , un dels membres actius de la plataforma olotina. “Jo mateix vaig patir una situació de racisme i vaig estar força temps sense buscar pis. Et queda la por que no puguis accedir a un habitatge pel color de pell, tot i tenir un sou que t’ho permeti”. Per això, aquest activista defensa que l’acompanyament és vital en el moment de patir aquest tipus d’actituds racistes a l’hora d’accedir a un lloguer.
“Aquí es practica racisme”
Pisos que en qüestió d’hores desapareixen de les pàgines d’anuncis, agents que canvien d’opinió en conèixer el nom i cognom de les interessades, referències a propietàries que han tingut problemes amb certs col·lectius i no volen repetir “males experiències”, són algunes de les situacions que s’identifiquen com a racisme immobiliari, malgrat la normativa existent.
Segons un estudi, a les localitats de Salt i Girona, el 80 % de les agències de lloguer contactades aplicaven discriminació racial. Aliou Diallou, autor d’aquesta recerca, donada a conèixer a través del diari Ara, va treballar conjuntament amb el Sindicat d’habitatge de Salt i el Sindicat de Llogateres de Girona, trucant a les immobiliàries i fent-se passar per propietari. “Els demanàvem que ens gestionessin el lloguer, però no a persones migrades ni a persones de color”. De les 44 agències objecte d’estudi, només una es va negar a discriminar per raó ètnica. A partir d’aquests resultats, es va engegar una campanya en la qual s’assenyalaven amb un segell les immobiliàries “discriminatòries i racistes”, a banda d’iniciar negociacions amb les regidories d’habitatge dels municipis investigats i el Col·legi d’Agències de la Propietat Immobiliària (API) de Girona.
La necessitat d’organitzar-se va propiciar la creació de la Xarxa d’Antiabusos Immobiliaris (XAI), un espai que aglutina diverses entitats de les comarques gironines, entre els quals el Sindicat de llogateres de Girona, Stop Racisme Lloguers d’Olot, a banda de SOS Racisme de Catalunya, i que compta també amb espais de suport a Banyoles (el Pla de l’Estany) i a Santa Coloma de Farners (la Selva). Aliou Diallou, qui també n’és portaveu, explica que una de les tasques principals que du a terme la xarxa actualment és preparar més campanyes i fer seguiment de casos que es puguin judicialitzar o utilitzar per mediatitzar aquesta problemàtica. També està iniciant unes converses amb el Col·legi d’Administradors de la Propietat Immobiliària de Girona: “Estem negociant un protocol de prevenció i lluita contra la discriminació racial i ètnica de les immobiliàries en el seu paper de facilitadores de l’accés a un habitatge”, declara Diallou.
Abocades a l’okupació
Els cartells que anuncien que no es disposa d’habitatges de lloguer comencen a fer-se visibles en agències immobiliàries gironines. Només es pot accedir a un habitatge si és de compra, amb tots els requisits econòmics que això comporta i totes les conseqüències socials que se’n deriven. Així doncs, no és d’estranyar que en els darrers anys no hagin augmentat només els desnonaments sinó també l’okupació d’habitatges.
Akmed, procedent de Mauritània, està a punt de perdre el pis que va comprar a Salt ara fa més de quinze anys. Tot va anar bé fins que es va quedar sense feina, no va poder pagar les mensualitats de la hipoteca i el pis va passar a ser propietat d’una entitat bancària. Reconeix que la situació ha canviat des que va arribar, quan l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer, era menys complicat. “No hi ha pisos per llogar a Salt, només se’n venen, ara. No volen que es noti que discriminen”, assegura Moussa que, a punt de jubilar-se i després de més de quaranta anys treballant a l’Estat espanyol, viu amb Akmed mentre cerca un lloc. Però tampoc té més sort en els portals immobiliaris: “Quan els truco em diuen que hi ha molta demanda per aquell pis. I l’endemà, contesten que els sap greu, però que ja està llogat”.
Per SOS Racisme, la discriminació immobiliària té a veure amb el fet que un dret bàsic com l’habitatge depengui de mans privades
El Sindicat de Llogateres de Salt, en les seves assemblees setmanals, dona l’oportunitat de presentar els seus casos a aquelles persones afectades per problemàtiques habitacionals per buscar una manera de resoldre-ho col·lectivament. Najat n’és una. La dificultat per accedir a un habitatge de lloguer la van portar a okupar de forma irregular un pis de l’Agència Catalana de l’Habitatge, després de passar-se dues setmanes al carrer. La situació es podria repetir si no troba una alternativa. “Volem viure legalment i no hi ha manera. Estem treballant per aquest país i cotitzant, però no tenim els mateixos drets. I hi ha gent que s’està aprofitant d’aquesta situació. Quan saben que el meu marit es diu Mohamed, ens comencen a dir que no poden, que no tenen pisos per llogar”, lamenta.
“La propietat no vol estrangeres”
Arreu dels Països Catalans s’han detectat pràctiques racistes a l’hora d’accedir a un habitatge. Segons SOS Racisme, “les persones interessades en el lloguer d’un habitatge es troben amb negatives tant en els anuncis d’ofertes com dels agents immobiliaris o la propietat, denegacions que poden ser més o menys explícitament racistes. L’agent immobiliari explicita que ‘el propietari no vol estrangers’; es troben el requisit essencial de disposar de ‘DNI (no NIE)’; el missatge ‘abstenir-se estrangers’; o s’endureixen a última hora els requisits per accedir al lloguer –com, per exemple, passar de demanar dues nòmines a demanar-ne quatre–, o es diu que no poden visitar el pis perquè la clau no funciona o es posen entrebancs quan es tenen fills (informació que per telèfon no havia suposat cap problema)”.
Les causes principals d’aquesta situació, segons l’entitat, són els prejudicis i l’imaginari racista als quals van lligats, atribuint insolvència econòmica o comportaments poc respectuosos amb l’immoble a les persones migrades, a banda de considerar-les generadores de problemes de convivència veïnal o que devaluaran el preu de l’immoble en el mercat. Cal tenir en compte, tal com s’explica des de SOS Racisme, que “les denegacions d’accés a un habitatge per raons discriminatòries són il·legals. Estan perseguides tant per la via penal com per la via administrativa. Per tant, és important denunciar aquestes situacions per dos motius: per visibilitzar la problemàtica, per una banda, i per sancionar els infractors de l’altra”.
Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAID) de SOS Racisme, es registren les denúncies d’aquestes situacions i s’acompanyen les persones, emparades rere la llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. El recull d’evidències és indispensable, sigui per escrit o mitjançant una gravació de vídeo o de veu, per poder verificar la discriminació i poder identificar l’autoria dels fets (ja situï la propietat o l’agent immobiliària o la immobiliària mateixa).
Tot i això, des de SOS Racisme s’afirma que “no és suficient sancionar les conductes racistes, sinó que també calen mesures públiques que acompanyin i contribueixin a la seva erradicació. La problemàtica de les denegacions racistes d’accés a l’habitatge està íntimament lligada a la problemàtica general de l’accés a l’habitatge digne i adequat en aquest país, un dret constitucionalment protegit que a la pràctica està controlat pels agents privats del mercat immobiliari”.
En aquesta línia, fundacions i cooperatives estan posant el focus en plantejar estratègies per abordar situacions d’exclusió residencial. “Moltes vegades ens trobem atenent persones que tenen feines o que tenen ingressos, però que es troben amb una situació en què les immobiliàries, les gestores o les administradores de finques no els volen llogar un pis”, constata Marc Puntunet, de la Fundació SERGI (Servei gironí de pedagogia social). “El que diria als propietaris és que fessin l’esforç de conèixer aquella persona que vol accedir a l’habitatge, perquè té vida, té somnis, té família i és una persona”, conclou Mari Drammeh.
