A les darreres eleccions catalanes, els partits amb posicionaments més afins a la transició ecosocial han patit una davallada i, a les europees, l’escenari no es presenta esperançador per la protecció mediambiental. A Catalunya, l’extrema dreta ja era dins l’hemicicle, i n’ha sortit reforçada, i el mateix està succeint a Europa. La presència creixent d’aquests grups polítics pot tenir conseqüències nefastes a molts nivells, entre els quals, sobre la natura i les polítiques que vetllen per a la conservació i restauració.
I per a mostra, un botó: el 24 d’abril es van aprovar a Brussel·les modificacions al Reglament per accedir a les Polítiques Agràries Comunes, l’anomenada PAC, que ha de permetre una transició cap a una agricultura més sostenible. Aquestes modificacions han desmantellat els pocs avenços cap a la sostenibilitat i la diferenciació de l’agricultura europea que aportava la PAC, que van trigar gairebé una dècada a ser consensuats.
Aquestes rebaixes han estat promogudes per la dreta i l’extrema dreta, i fa que algunes de les bones pràctiques que promouen una agricultura més sostenible ja no siguin obligatòries per accedir a les subvencions de la PAC. Això suposa un pas enrere, ja que es tracta d’eines clau per a l’adaptació al canvi climàtic i per assegurar la rendibilitat agrària a mitjà i llarg termini.
Pràctiques que promouen una agricultura més sostenible ja no són obligatòries per accedir a les subvencions de la PAC i suposa haver perdut eines per assegurar la rendibilitat agrària a mitjà termini
El 2022 la Comissió Europea va proposar un reglament d’ús sostenible de plaguicides, pensat per fer disminuir en un 50% l’ús de fitosanitaris. Podia haver estat molt bona mesura a favor de mitigar els efectes nocius que genera sobre la biodiversitat. Finalment, però, la iniciativa ha estat rebutjada, per la pressió exercida per la indústria i el sector conservador europeu. Ursula Von der Leyen va comparèixer aquest gener per anunciar que no es tornaria a presentar aquest reglament, al·legant la polarització que estava generant en les cambres europees.
Caldria també destacar altres dades: La PAC suposa un 40% del pressupost de la Unió Europea i Espanya hi destina més de 5.000 milions d’euros anuals. Ara bé, qui s’endú les subvencions? Doncs les dades extretes dels Fons Espanyol de Garantia Agrícola mostren com aquestes ajudes no són repartides de forma justa. Aquest fet va ser un dels disparadors de les protestes dels agricultors, els quals demanaven menys burocràcia i criticaven que el 80% dels pagaments directes van destinats al 20% dels grans beneficiaris de les ajudes europees.
En altres paraules, aquestes subvencions arriben de forma minsa al petit agricultor i acaben en mans de grans terratinents que arriben a rebre fins a un milió d’euros en ajudes. Aquest fet és especialment crític, ja que es continua protegint les grans indústries, que sovint practiquen l’ecoblanqueig i, amb aquestes rebaixes, han de rendir menys comptes a l’ús de tècniques de producció respectuoses amb el medi ambient i el patrimoni natural.
Telefònica, Mercadona, Freixenet i el Pozo són només algunes de les que es veuen beneficiades amb la disminució de regulacions de la PAC, perquè podran continuar amb pràctiques que comprometen la salut del territori, la seva gent i la natura que l’engloba
Telefònica, Mercadona, Freixenet i el Pozo són només alguns dels noms d’empreses que es veuen beneficiades amb una disminució de les regulacions de la PAC. Poden continuar accedint a rebre fons públics i seguir fent ús de pràctiques que comprometen la salut del territori, la seva gent i la natura que l’engloba.
El repartiment d’aquestes ajudes continuarà essent desigual per tal com està organitzada l’estructura de la propietat, i pel fet que els pagaments estan vinculats al nombre d’hectàrees: a més terres, més diners rebuts. En aquest sentit, recomano seguir de prop la Coalició Por Otra PAC, que promou la transició agroecològica i advoca per una PAC més justa i equitativa.
L’extrema dreta ha intensificat la seva campanya per aconseguir el vot rural, i així VOX va començar a ensenyar l’orella amb les protestes dels agricultors. Que Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, vestís amb una samarreta de Revolta Pagesa per anar a votar a les catalanes, segurament tampoc va ser fruit de la casualitat. VOX ha volgut articular el seu discurs per apropar-se a les protestes i treure’n rèdit per obtenir vots, desarticular i fer virar una part del sector agrícola al seu discurs.
Que Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, vestís amb una samarreta de Revolta Pagesa per anar a votar a les eleccions catalanes, no va ser fruit de la casualitat
Un discurs populista que s’alimenta del descontentament del sector i que busca polaritzar l’opinió pública, i el que resulta encara més perillós: un discurs negacionista del canvi climàtic i que carrega la culpa a les polítiques europees en pro de la conservació i restauració de la natura, com l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu. Així ho mostra VOX en el seu programa electoral i el mateix ha succeït amb el partit d’extrema dreta Reagrupació Nacional liderat per Marine Le Pen.
Un altre punt crític pel que fa a tenir aquestes veus dins el Parlament, se situa en la Llei de Restauració de la Natura. Aprovada aquest febrer pel Parlament Europeu, es tracta d’un reglament que té com a objectiu millorar les estratègies europees en matèria de biodiversitat. Proposa restaurar la natura en el 20% de les zones terrestres i marines de la UE per a l’any 2030, i en totes les zones degradades per a l’any 2050.
El 2021, l’Agència Europea de Medi Ambient va identificar que el 81% dels ecosistemes protegits de la UE es trobaven compromesos, pel que és necessari actuar. El quid de la qüestió, però, és que aquesta llei s’havia d’aprovar al març per la Comissió Europea, però el camí sembla ser ple de pedres.
L’extrema dreta i la dreta bloquequen els processos de transició ecosocial i es tradueix en una amenaça a tots els avenços assolits en la Unió Europea en conservació de la natura i medi ambient
L’aprovació final ha estat posposada pel juny, quan les eleccions al Parlament ja s’hagin produït i es constitueixi una nova Comissió Europea. Seria especialment delicat si l’extrema dreta irromp amb encara més força després d’aquests comicis, perquè segurament continuarà actuant com aturadora del procediment.
Finalment, aquesta llei només serà aplicable quan els seus estats membres de la UE hagin redactat els seus plans nacionals, els quals tindran un termini de dos anys per presentar-los. Aquesta circumstància ens situa prop del 2028 i fa que la restauració del 20% de la natura pel 2030 sigui una fita molt difícil d’assolir. Ens trobem, doncs, davant una situació política i social on l’extrema dreta i la dreta bloquegen els processos de transició ecosocial i això es tradueix en una clara amenaça amb tots els avenços assolits en la Unió Europea en matèria de conservació i de medi ambient.
Vestiran el seu discurs i faran ús de la demagògia i la desinformació per agradar a una part del camp, conscients del pes del vot rural a les Eleccions Europees. Amb el seu discurs populista, venen falses esperances als agricultors i ramaders i ataquen les polítiques al Pacte Verd, que situen com l’origen de la problemàtica. Ens trobem davant d’un sector especialment tocat i desgastat. La pagesia ha perdut poder i rellevància socioeconòmica, i que l’extrema dreta estigui volent situar-se com la seva protectora, ens fa retornar a altres moviments històrics amb conseqüències que han resultat més aviat nefastes.
L’elevada competitivitat de la indústria agroalimentària catalana es fonamenta en nivells molt elevats d’exportacions, que han incrementat un 285% entre el 1995 i el 2015
També s’ha de tenir en compte que la reducció d’explotacions agràries, conduïda per l’abandonament de pastures i conreus i per la incapacitat de subsistir en aquest sector, ha acabat generant processos de concentració tant de poder com de terres. Aquest fet ha tornat a ofegar de retruc els agricultors que veuen com acaben venent els seus productes a molt baix cost a distribuïdores que s’emporten un gran benefici de tot el seu esforç i hores dedicades a la terra.
A més, l’elevada competitivitat de la indústria agroalimentària catalana es fonamenta en nivells molt elevats d’exportacions, amb un increment del 285% entre el 1995 i el 2015. Aquest dilluns, en la recta final de la campanya electoral europea, Revolta Pagesa ha reactivat les mobilitzacions, tot reclamant la priorització dels productes locals.
Ara bé, s’ha de tenir en compte que els actuals models de producció, consum i comerç agroalimentari tenen un alt impacte sobre el clima, els sòls i la natura. Per altra banda, ja és sabut que anem tard en temes de conservació i Europa encara vol fer un pas més: ja mira cap a la restauració dels ecosistemes degradats. És hora de fer mans i mànigues per dissenyar i implementar solucions que vertaderament ajudin a petits i mitjans agricultors a no quedar-se enrere a la vegada que es promouen tècniques i mètodes més sostenibles amb la vida i la natura.
És hora de fer mans i mànigues per implementar solucions que ajudin a petits i mitjans agricultors a no quedar-se enrere, a la vegada que es promouen tècniques més sostenibles
Ara més que mai és necessari estendre una mà forta a la pagesia i acompanyar-la en tot el que sigui possible, tot assegurant una bona governança en els estats membres. Cal una burocràcia més accessible, especialment per aquells qui treballen la terra amb les seves pròpies mans. Ara bé, és important que la natura no en surti perjudicada. El canvi de paradigma, l’aposta per altres models més respectuosos és possible amb recursos, voluntat i consensos. Actualment, l’opinió pública està tensada entre pols, i l’extrema dreta ha sabut generar aquests escenaris a la perfecció, des de les xarxes, a peu de carrer, arribant al Parlament Europeu.
És clau el reclam d’uns bons representants que siguin uns excel·lents coneixedors en matèria de medi ambient i ruralitat, amb predisposició a treballar de forma ferma i efectiva per la natura, la biodiversitat i les persones que tenen cura del territori. Vista l’eficàcia dels cordons sanitaris, Europa necessita més que mai eurodiputats amb fort compromís i amb habilitats de generar aliances amb tots els que vulguin unir forces per a treballar per a una transició ecosocial acord amb els sistemes naturals i la salut de les persones. I davant l’extrema dreta, ja ho deia en Llach: “Mireu-los com van, senyorets des de sempre”.
Lluny d’observar-los, però, caldrà que el ciutadà es cregui que aquest diumenge el seu vot, pot ser molt valuós per capgirar els extremismes presents a les cambres i aconseguir posar la natura al centre de les polítiques europees.
Si vols saber què votes en termes de protecció mediambiental, cinc organitzacions han generat una eina per consultar què varen votar els eurodiputats, en matèria ambiental, a l’última legislatura: consulta-la aquí. També et convido a consultar abans d’anar a votar l’enquesta d’avaluació als partits polítics de qüestions crítiques sobre natura i clima aquí.
