Que la situació de manca d’accés a l’habitatge és insostenible, fa temps que ho sabem. La pregunta és si som capaces de construir alternatives fora de la lògica especulativa del capitalisme. No només construir-les, sinó consolidar-les i estendre-les per tot el territori.
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es reivindica en el marc de la lluita pel dret a l’habitatge com una via d’accés a aquest, basada en la propietat col·lectiva i sense ànim de lucre, per proveir habitatge digne i a un preu assequible per a les sòcies que integrin una cooperativa. Els projectes es fonamenten en l’autogestió. Són les sòcies les que lideraran el procés posant per davant les necessitats de les persones a l’hora de definir, proveir i gestionar els habitatges. Així mateix, amb la voluntat de posar la vida al centre, els projectes generen xarxes de solidaritat i suport mutu amb l’objectiu d’aconseguir la sostenibilitat econòmica, ambiental i social dels projectes mateixos i del seu entorn.
Des de les primeres experiències, Cal Cases (2010) (en l’àmbit rural) o La Borda (2015) i Princesa (2015) en l’entorn urbà, el sector ha evolucionat molt i s’ha articulat en la sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Actualment, hi ha al voltant d’una seixantena de projectes en fase de promoció o ja amb convivència, i això suposa més d’un miler d’habitatges cooperatius. A Catalunya hi ha mil habitatges en cessió d’ús promoguts i gestionats per cooperatives, exclosos del mercat capitalista. Però en necessitem més, molts més.
Hem de trobar els mecanismes necessaris que assegurin la replicabilitat del cooperativisme d’habitatge arreu del territori i que en permetin l’accés a les classes populars. En aquest sentit, des de La Dinamo, en col·laboració amb Coop57, fa temps que reflexionem sobre les estructures imprescindibles per impulsar i consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Els darrers anys, s’han explorat diverses experiències, com La Morada, La Titaranya, Can Bofill o La Diversa, algunes d’elles en el marc de la línia de sòl comunitari impulsat per Coop57. Totes elles han permès guanyar terreny a l’especulació. Però cal anar més enllà. Conjuntament amb altres cooperatives promotores d’habitatge. Estem dissenyant com hauria de ser aquesta eina de governança col·lectiva, que pren de referència les Community Land Trust (CLT), i que hauria de néixer amb un doble objectiu. Per una banda, adquirir sòl i custodiar-lo a llarg termini per evitar-ne futures mercantilitzacions. I per l’altra, accedir a finançament i generar acumulació de recursos, de manera que els projectes i el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús s’enforteixin patrimonialment.
Aquests dos objectius haurien de permetre impulsar i consolidar el model cooperatiu d’accés a l’habitatge a l’escala i el ritme que necessitem. A diferència d’altres referents europeus, el mecanisme que proposem ha de ser una eina on el teixit social i la comunitat tingui un pes important, posant en relleu la importància de l’arrelament al territori.
Volem avançar en la desmercantilització com a estratègia de cooperativització de la propietat del sòl, perquè sabem que és l’única manera de plantejar propostes transformadores, basades en processos col·lectius arrelats als territoris, i en el marc de l’economia social i solidària.
