El moviment depave s’estén per ciutats de tot el món. Originat a Portland, als Estats Units d’Amèrica, consisteix a retirar el paviment dels terrenys urbans o despavimentar-los (depave, en anglès). És a dir, actua per retirar el màxim de ciment, asfalt i altres materials de construcció dels terrenys urbans, alliberar la terra que hi ha a sota i substituir aquests materials per vegetació.
Despavimentar redueix l’efecte “illa de calor” que generen els grans espais pavimentats, reactiva la biodiversitat i evita que les pluges provoquin inundacions. Fins fa poc, l’única preocupació climàtica de Portland, ciutat d’origen del moviment depave, a l’estat nord-americà d’Oregon, eren les fortes i freqüents pluges, que lliscaven pel ciment urbà, saturaven els sistemes de drenatge i provocaven grans inundacions.
Les comunitats més pobres estan més exposades a la calor extrema per viure en àrees amb menys cobertura arbòria, més paviment i menys accés a aire condicionat
Però, en els darrers anys, Portland ha experimentat una nova preocupació climàtica: les onades de calor intensa. Enguany, almenys setze morts s’han atribuït a la calor a l’estat d’Oregon, la majoria a l’àrea metropolitana de Portland. El sociòleg Jan Voelkel va concloure en un estudi centrat en Portland que les comunitats més pobres estan més exposades a la calor extrema per viure en àrees amb menys cobertura arbòria, més paviment i menys accés a aire condicionat.
Davant d’aquesta realitat, l’any 2008, un grup de veïnes de Portland va decidir organitzar-se per posar-hi remei. Amb pales, pics i carretes van sortir al carrer per començar a aixecar i retirar el ciment a llocs que consideraven excessivament pavimentats de la ciutat i transformar-los en espais verds comunitaris. Van crear l’organització sense ànim de lucre Depave, que amb el pas del temps s’ha convertit en un exitós moviment ciutadà que ja ha retirat més de 33.000 metres quadrats de ciment a Portland, equivalents a quatre camps i mig de futbol.
En 16 anys de funcionament, Depave ha dut a terme 75 projectes i té diversos convenis per continuar implantant projectes d’ecologia urbana a l’àrea metropolitana de Portland
També, l’organització calcula que en aquests anys han aconseguit que 83 milions de litres d’aigua de pluja siguin absorbits per la nova vegetació, en comptes d’entrar al sistema de drenatge de la ciutat. En 16 anys de funcionament, Depave ha dut a terme 75 projectes a espais públics i privats i avui té diversos convenis amb escoles, comunitats religioses, organitzacions socials i petites empreses per continuar implantant projectes d’ecologia urbana per tota l’àrea metropolitana, des de la construcció d’un parc natural de grans dimensions fins a la incorporació d’escocells per arbres a patis d’escoles per tenir més ombra.
L’estiu de 2023, en una de les darreres intervencions de l’organització, més de mil veïnes van treure les llambordes de ciment de l’aparcament de l’església Morning Star. Tota aquesta feina es basa en “l’esforç comunitari i el treball en equip”, cosa que, destaca Katya Reyna, codirectora de projectes comunitaris de l’organització, “és un dels principals orgulls de l’entitat”.
Els patis de les escoles son ideals per fer aquesta mena d’intervencions, perquè representen una oportunitat per educar les alumnes sobre l’escalfament global
L’èxit de Depave a Portland ha fet que aquest moviment ecologista es comenci a estendre per tot el món. L’any 2012, a Ontario, al Canadà, va començar a funcionar Green Venture, una organització d’educació ambiental sense ànim de lucre que promou la retirada de ciment per construir espais verds accessibles a la ciutat. A Chicago (els EUA), l’organització Space to Grow ha reformat 34 patis d’escoles durant la darrera dècada. Hi ha substituït el ciment per camps esportius permeables, jardins de pluja i altres superfícies poroses.
L’organització identifica que els patis de les escoles són ideals per fer aquesta mena d’intervencions, perquè representen una oportunitat per educar les alumnes sobre l’escalfament global.
Una acció comunitària adoptada per governs municipals
També a Chicago, el consistori va retirar el paviment fa més de deu anys d’un tram de tres quilòmetres de Blue Island Avenue i Cermak Road, per crear el que van anomenar “el carrer més verd d’Amèrica”. Les dues principals ciutats d’Holanda, Amsterdam i Rotterdam, s’enfronten, des de 2021, en un curiós concurs anomenat Tegelwipen, que consisteix a retirar la quantitat més gran possible de llambordes de les vies públiques per substituir el ciment per vegetació. Els habitants d’aquestes dues ciutats assumeixen el repte amb orgull. El 2022 van treure 10.550 llambordes i el 2023 van ser 28.067. L’èxit de la competició no rau en la quantitat de verd que es guanya, sinó sobretot en la creació de consciència davant els impactes de l’escalfament global i la necessitat de canvis estructurals per frenar-lo.
A ciutats europees com Lovaina, París, Maspalomas, els ajuntaments han decidit impulsar accions en la línia del moviment ciutadà depave
A Lovaina, a Bèlgica, el consistori de la ciutat va retirar 6.800 metres quadrats de ciment l’any 2023. Va permetre que 1,7 milions de litres d’aigua de pluja poguessin ser absorbits per la terra. A París, també el consistori ha retirat el paviment d’un antic aparcament de 45.000 metres quadrats, que s’està renaturalitzant per optimitzar-ne la capacitat d’absorció d’aigua de la pluja. A l’illa de Gran Canària, s’ha proposat fa poc una reforma de l’Oasi Palmeral, a la ciutat de Maspalomas, per guanyar espai verd.
La NASA confirma l’impacte de Depave
L’estiu de 2023, Depave es va associar amb el programa de Ciències Aplicades (Develop) de la NASA, per poder dimensionar l’impacte de la tasca feta. Les imatges de satèl·lit de sis casos analitzats, d’espais on s’ha aixecat el ciment, combinades amb un sensor infraroig tèrmic, van confirmar que la temperatura ha baixat de mitjana 1,8 graus centígrads.
La variació més gran constatada va ser la de l’escola Powell Butte, on la temperatura ha baixat 13,8 graus centígrads.
L’investigador de la NASA Keegan Kessler va concloure que les dades recollides “validen els esforços de Depave per mitigar la calor urbana”
Segons l’investigador de la NASA Keegan Kessler, les dades recollides “validen els esforços de Depave per mitigar la calor urbana”. El científic, que ha liderat la investigació, afegeix que, quan aquests nous espais verds continuïn madurant, el seu efecte refrescant “encara serà més notori” i que les dades extretes són un aval científic per “inspirar persones de tot el món a involucrar-se en esforços locals de reverdiment urbà”.
Beneficis de la despavimentació
L’escalfament global s’amplifica a les ciutats arran de les superfícies pavimentades. Això provoca el que la comunitat científica anomena “illa de calor urbana”: el ciment atrapa la calor durant el dia i l’expulsa durant la nit, augmentant així la temperatura urbana respecte a les àrees rurals circumdants.
Un altre efecte és que augmenta la contaminació de l’aire perquè, a altes temperatures, el ciment allibera compostos orgànics volàtils. Segons científiques com Mariona Ferrandiz, del CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest efecte causa mortalitat als estius, per cops de calor i deshidratació. L’Institut de Salut Global de Barcelona ha publicat fa poc una investigació a The Lancet sobre l’estreta relació entre aquest efecte i les morts prematures de nadons.
Substituir ciment per àrees verdes, a més de reduir l’efecte “illa de calor”, té altres beneficis, com ara augmentar la taxa d’infiltració d’aigua de pluja
Substituir ciment per àrees verdes, a més de rebaixar la temperatura dels espais públics urbans, en reduir l’efecte “illa de calor”, té altres beneficis, com ara l’augment de la taxa d’infiltració d’aigua de pluja. També manté l’aigua neta, per la filtració de l’escolament contaminat, alhora que afavoreix el creixement de plantes silvestres i arbres, que fan d’esponja d’absorció i de filtre d’aigua de pluja, i ajuden a restaurar el cicle hídric natural.
Altres beneficis identificats amb el fet de retirar el paviment de les àrees urbanes és que afavoreix la creació de zones d’ombra, augmenta l’hàbitat natural per a ocells, abelles i papallones, evita inundacions, perquè l’aigua de la pluja pot ser absorbida per la terra, i proporciona, a adultes i infants, més connexió amb la natura.
L’any 2022, l’escola Jaume I, al barri barceloní de Sants, va culminar el procés de renaturalització del seu pati, en el que van retirar una gran porció de ciment per convertir-lo en un gran jardí
A casa nostra encara hi trobem pocs exemples de despavimentació, on més s’ha estès aquesta pràctica és a les escoles. L’any 2022, l’escola Jaume I, al barri barceloní de Sants, va culminar el procés de renaturalització del seu pati, en el que van retirar una gran porció de ciment per convertir-lo en un gran jardí. El procés va ser engegat i gestionat per la comunitat educativa del centre, mestres, famílies i alumnes, i va ser finançat en un 85 % per la mateixa escola. No va ser la primera, l’any 2021 ja ho havia fet l’escola Molí de Finestrelles, a Sant Andreu de Palomar.
I és que la pandèmia va posar en qüestió el model de patis a les escoles catalanes, no només per la calor que genera el ciment, sinó també pels beneficis relacionals que generen els espais verd, on els infants adopten altres dinàmiques de joc i creen sinergies noves. Des d’aleshores, moltes comunitats educatives han despavimentat els seus patis. Ara caldrà veure si la despavimentació s’estén a altres entorns.
