A principis dels anys setanta, els activismes en defensa dels drets de les treballadores sexuals van començar a organitzar-se en col·lectius. Call Off Your Old Tired Ethics (COYOTE, en les seves sigles en anglès), va ser el primer, l’any 1973, a San Francisco (Califòrnia). L’organització tenia l’objectiu de despenalitzar el treball sexual, desafiar les actituds negatives cap a aquest i defensar la salut i la seguretat de les treballadores. Des d’aleshores, van començar a aparèixer grups organitzats arreu del món que, en la seva majoria, posaven al centre del debat la despenalització com a camí per acabar amb l’estigma vers les treballadores sexuals. Al llibre Trabajo sexual con derechos. Una alternativa de despenalización (Virus Editorial, 2022), Lynzi Armstrong, professora de criminologia a la Universitat Victoria de Wellington i Gillian Abel, catedràtica i directora del Departament de Salut Pública de la Universitat d’Otago recullen l’experiència en aquest camp de Nova Zelanda, el primer país del món que va aprovar, l’any 2003, una legislació que despenalitza el treball sexual, impulsada per les mateixes treballadores. D’això fa vint anys. Un fet que va marcar un punt d’inflexió en els debats feministes. I aquest llibre, com no podia ser d’una altra manera, no és neutre (si és que això, en aquest assumpte, és possible).
Armstrong i Abel parteixen del treball de camp i de la veu de treballadores sexuals, activistes i investigadores per oferir una radiografia aterrada del model jurídic pro drets, que ha suposat, segons explica Paula Sánchez Perera al pròleg, “la pedra angular del canvi”. El llibre mostra com, a diferència d’altres models jurídics, que són criminalitzadors i vulnerabilitzadors, el model de la despenalització reconeix les treballadores sexuals com a treballadores, com protagonistes de la seva realitat i sosté el seu accés integral a drets, “la millor eina per fer front als abusos i a l’explotació”, conclou Perera.
Tal com defensa l’obra, a través de veus en primera persona i una llarga investigació, el reconeixement legal del treball sexual va suposar una millora en les interaccions amb la policia, en les condicions laborals i més protecció davant les agressions i un pas endavant en la reducció dels estigmes
L’aprovació de la llei de reforma de la prostitució (LRP) neozelandesa va ser possible gràcies a un llarg camí d’incidència política, i de molta lluita, del Col·lectiu de Prostitutes de Nova Zelanda (NZPC, en les seves sigles en anglès), en aliança amb organitzacions feministes, de drets humans, espais acadèmics i personal sanitari. Tal com documenta el volum, abans del 2003, el treball sexual era il·legal al país i les treballadores del sexe vivien amb por i alts nivells de risc, amb conseqüències penals de per vida. Davant les agressions, abusos, violència i explotació, es trobaven doblement invulnerabilitzades, desprotegides i criminalitzades per la llei. Tot això emparat i reforçat per una doble moral que les penalitzava, mentre que protegia els drets dels clients.
Tal com defensa l’obra, i a través de veus en primera persona i una llarga investigació, l’aprovació de la LRP va suposar una millora en les interaccions amb la policia, en les condicions laborals i més protecció davant les agressions. També va suposar un pas endavant en la reducció dels estigmes. Malgrat els avenços, una de les qüestions més criticables de la LRP és que tant són reconegudes i emparades davant la llei com a treballadores aquelles persones amb una situació regular i l’estatus de ciutadania.
Trabajo sexual con derechos aborda i aprofundeix sobre les diferents formes d’estigma, la doble o triple discriminació que viuen les treballadores sexuals trans* i migrants. I a través d’una mirada crítica i analítica, reflexiona sobre la subjectivitat dels clients, els límits de la legalitat i les claus de l’autoorganització. Una obra imprescindible que cal tenir a mà davant els actuals debats feministes que, sovint, obliden el més important: comptar amb la veu de les treballadores sexuals i les seves experiències, desfer-se de la doble moral i atendre que es tracta d’una qüestió de drets humans.
