Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Deu mesos de clam groc

Repassem totes les accions que s’han dut a terme des del passat octubre per demanar la posada en llibertat de les preses polítiques independentistes catalanes i el dret a poder tornar de les exiliades, des de grans manifestacions multitudinàries com la que s’ha convocat aquesta mateixa tarda a Barcelona, fins a accions de petit format, algunes prou imaginatives, totes al voltant del llaç i del color groc

 

Eloi Latorre | @homestatic
Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega
Fotos de Miguel López Mallach | @MallachPhoto

“Ni presó ni exili: us volem a casa.” Aquest és el lema de la manifestació que han convocat aquesta tarda a partir de les 7, a Barcelona, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació Catalana pels Drets Civils. I aquest ha estat, amb petites variacions, el leit motiv que ha inspirat desenes i desenes de convocatòries públiques –des de concentracions molt multitudinàries fins a actes de petit format a porta tancada– que han tingut lloc arreu de la geografia dels Països Catalans des que, el passat 16 d’octubre, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela dictava ordre de presó incondicional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, president i expresident d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, respectivament, en considerar-los instigadors de les protestes davant de la conselleria d’Economia, el 20 de setembre anterior. El clam per l’excarceració dels dos activistes, als quals es van afegir el mes següent vuit membres del Govern de la Generalitat destituït per l’article 155, i el març l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, així com pel dret a retorn dels membres del govern i dirigents polítiques que han marxat a l’exili, s’ha fet sentir en tota mena de formats, i amb el llaç i el color groc com a símbol nítidament identificable.

La convocatòria d’avui arriba després del cop del Tribunal Superior de l’Estat alemany de Schleswig-Holstein a les tesis del magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que descarta que el president Carles Puigdemont hagi comès un delicte de rebel·lió; i també pocs dies després que les set persones empresonades actualment vinculades al procés (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) hagin estat traslladats a centre penitenciaris catalans, en concret els de Lledoners, al Bages, pel que respecta als homes, i a la de Figueres, les dones. La marxa, convocada al carrer de Tarragona a la cruïlla amb Diputació i amb un recorregut previst fins a l’antiga presó Model, intentarà ser multitudinària, com altres manifestacions que han tingut lloc a la capital catalana durant els últims deu mesos. En efecte, Barcelona ha batut durant aquest darrer curs un rècord de concentracions massives en tan poc temps difícilment equiparable a cap altre moment de la seva història ni a cap altra ciutat del món: i la causa de la llibertat de les preses i exiliades n’ha estat una de les principals responsables.

El passeig de Gràcia, el carrer de la Marina i l’avinguda del Paral·lel han estat escenari de les manifestacions més massives contra la judicialització de l’independentisme, els mesos d’octubre, novembre i abril, respectivament

Fem-ne un breu inventari. El 15 d’abril, que era un diumenge al migdia, centenars de milers de persones van omplir tota l’avinguda del Paral·lel seguint la crida feta mitjançant el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”. La convocatòria havia estat feta pel que se’n va dir Espai Democràcia i Convivència, on més enllà de les entitats pròpiament sobiranistes també hi havia els grans sindicats majoritaris, associacions veïnals i de la societat civil en general, i en la qual, a part dels partits explícitament independentistes, també hi va donar suport explícit Catalunya en Comú. Abans, l’11 de novembre, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van convocar el que es va anomenar Diada Nacional per la Llibertat, quan feia gairebé un mes dels primers empresonaments, que va aconseguir omplir gairebé de dalt a baix tot el carrer Marina, amb una assistència que la Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar en 750.000 persones; com que la convocatòria es va fer de nit, la imatge de les llanternes dels mòbils de la concurrència fent un fil de llum al mapa de Barcelona, es va erigir en una foto potent i portada a molts diaris internacionals l’endemà. I el 21 d’octubre, quan feia pocs dies de l’empresonament dels Jordis, 450.000 persones (segons la policia de Barcelona) van col·lapsar bona part del passeig de Gràcia, en una crida a manifestar-se també transversal feta des de l’anomenada Taula per la Democràcia (la mateixa plataforma d’entitats i sindicats que va fer la crida a una “aturada de país” el dia 3, coincidint amb la convocatòria de vaga general); hi van participar bona part de dirigents polítiques que serien empresonades poc després.

/ Miguel López Mallach

 

Aquestes tres han estat sens dubte les concentracions més multitudinàries al voltant de la llibertat dels presos i preses. Però n’hi ha hagut d’altres amb menys poder de convocatòria, però igualment força impacte. El 26 de març, dia que es va conèixer la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya, unes 60.000 persones van fer el recorregut des del passeig de Gràcia (on té la seu l’oficina de la UE a Barcelona) fins a la part baixa del carrer de Marina (seu del consolat alemany), per demanar-ne l’alliberament; aquell mateix cap de setmana es van produir protestes importants, a partir de la convocatòria de diversos Comitès de Defensa de la República (CDR) davant de la delegació i les subdelegacions del Govern espanyol a les quatre capitals provincials catalanes, amb càrregues dels Mossos a Barcelona i Lleida. I el 17 d’octubre, en resposta a la detenció dels Jordis, desenes de milers de persones també van omplir de llum el tram central de l’avinguda Diagonal barcelonina.

Un capítol a part el mereix la manifestació que va tenir lloc a Brussel·les el 7 de desembre, en la qual van participar el mateix Puigdemont i les conselleres exiliades Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín i que ha estat qualificada de la més multitudinària que ha tingut lloc mai a la capital belga. I des de l’octubre fins ara, cada dia 16, en record de l’empresonament de Cuixart i Sànchez i per extensió de la resta de preses, tenen lloc concentracions a les places principals de bona part de les poblacions catalanes. I tampoc cal oblidar-ne d’altres de més testimonial però igualment tenaç, com la concentració que tots els divendres té lloc a la plaça de Catalunya de Barcelona des del passat 13 de desembre, al voltant del llaç groc, que tot i haver partit d’una crida anònima a través de les xarxes socials, compta amb suport de l’ANC de la Dreta de l’Eixample; o les famoses avis i àvies de Reus, el grup de persones (no totes d’edat avançada però sí majoritàriament) que el desembre es van començar a manifestar cada dia a la plaça Mercadal del la capital del Baix Camp, i que va vulnerar la prohibició de la Junta Electoral d’utilitzar el llaç groc tot lluïnt bufandes d’aquest color.

 

Dels restaurants al Cavall Bernat

Arran de terra, sovint fora de focus, també s’ha anat teixint una xarxa antirepressiva popular arreu del territori, que ha fet possible centenars d’actes arreu, amb les formes més diverses. Des de pobles i barris, amb l’objectiu de denunciar els empresonaments i recaptar diners per a la caixa de solidaritat, s’han organitzat els anomenats sopars grocs, àpats solidaris on predominen les menges amb aquesta tonalitat, una iniciativa que va iniciar la xef Ada Parellada el 9 de gener de 2018 al seu restaurant de Barcelona i li va costar força crítiques i desqualificacions des de sectors unionistes, així com crides al boicot en webs especialitzades a recomanar locals d’oci. Arran d’aquests fets, molts altres restaurants, però també entitats de tota mena, han decidit replicar els sopars i dinars grocs arreu del territori.

A més d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), presentada el 21 de novembre a partir de l’impuls de les famílies de les preses i exiliades polítiques catalanes, va aconseguir que més de 3.500 persones fessin una cadena humana entre Collbató i el cim del Cavall Bernat, a la muntanya de Montserrat, per portar-hi les fotografies de les persones enjudiciades. A més de les dues entitats sobiranistes, la proposta va comptar amb el suport de suport de Crida per la Llibertat, Bombers per la República, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge.

A més d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), presentada el 21 de novembre a partir de l’impuls de les famílies de les preses i exiliades polítiques catalanes, s’ha incorporat a la preparació i l’impuls de nombrosos actes reivindicatius

La Crida per la Llibertat és la versió renascuda de la Crida a la Solidaritat, la plataforma en defensa de la llengua i la cultura catalana i el dret a l’autodeterminació fundada per activistes com Àngel Colom, l’ara empresonat Jordi Sànchez o l’actual diputat de la CUP Carles Riera el 1981. El 18 de març, en un acte a l’Ateneu Barcelonès, es presentava la nova Crida per la Llibertat, que es proposta reclamar la llibertat de les preses i “aturar la repressió de l’Estat espanyol amb accions de lluita no violenta”; entre les seves iniciatives, ha posat en marxa la campanya Catalunya en Groc, que pretén explicar la persecució al moviment independentista al turisme que visita el país.

/ Miguel López Mallach

 

També s’han enfilat per la llibertat de les encausades diverses colles castelleres, que els darrers mesos han aixecat pilars als municipis natals de les preses i exiliades polítiques. Algunes diades castelleres emblemàtiques, com la del dia de Sant Joan a Valls, han esdevingut clams massius per l’alliberament de les empresonades, amb els retrats de les conselleres, els Jordis i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell penjats a les balconades de la plaça del Blat. Una mica abans, el 17 de juny, diverses colles castelleres locals van aixecar simultàniament pilars per la llibertat als municipis de naixement de les persones preses per ordre del jutge Lamela o que són a l’exili. Se’n van fer, en concret, a Amer (Carles Puigdemont), Torroella de Montgrí (Dolors Bassa), Sant Vicenç dels Horts (Oriol Junqueras), Caldes de Montbui (Raül Romeva), Terrassa (Josep Rull i Lluís Puig), Parets del Vallès (Jordi Turull), Santa Perpetua de Mogoda (Jordi Cuixart), Vic (Marta Rovira), Sallent (Anna Gabriel) i a Xerta (Carme Forcadell). A Barcelona, d’on són naturals Jordi Sànchez, Clara Ponsatí, Joaquim Forn i Toni Comín, l’exhibició va tenir lloc a la plaça de Catalunya. El dia abans, una expedició de la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va traslladar fins a les presons d’Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real als accessos de les quals també van aixecar pilars per demanar l’excarceració de Forcadell, Bassa, Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Cuixart i Sànchez. En aquest darrer centre penitenciari dues integrants de la colla van ser identificades per la Guàrdia Civil.

 

De les places castelleres als camps de futbol

La música i el món de l’espectacle també ha jugat un paper protagonista en molts dels actes de solidaritat amb preses i exiliades. L’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona va reunir una quarantena d’artistes el 2 de desembre passat, el que es va anomenar Concert per la Llibertat dels Presos Polítics, que va aplegar unes 50.000 persones (segons Òmnium Cultural i ANC, entitats organitzadores); la recaptació es va destinar íntegrament a la caixa de solidaritat per fer front a multes i fiances. A més petita escala, també s’han organitzat desenes de concerts i festes populars, particularment a les localitats de naixement de les persones encausades o que han marxat a l’exili: l’1 de juny a Sant Cugat del Vallès, organitzat per la plataforma #FreeRomeva: el 22 d’abril al parc de la Ribera de Santa Perpètua de Mogoda, coincidint amb l’aniversari de Jordi Cuixart, que n’és fill; el 4 i 5 de maig, les jornades La Resposta, a Sallent, que van incloure actuacions i debats, per engruixir la caixa de resistència de suport a l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, a l’exili a Suïssa des del mes de febrer; el 14 de maig a Xerta, en suport a Carme Forcadell; i el 26 de maig a la plaça de la Catedral de Vic, en homenatge a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també desplaçada a Ginebra des del març passat.

En la majoria de localitats on són nascudes les persones empresonades i exiliades han tingut lloc actes solidaris, en alguns casos festes populars amb actuacions musicals i amb la finalitat de recollir fons per a fer front a fiances judicials i despeses de l’exili

Sense un to tan festiu, també s’han multiplicat els actes centrats en alguna de les empresonades. En suport d’Oriol Junqueras s’han convocat diverses concentracions a Sant Vicenç dels Horts, com la del 4 de gener, just abans que el jutge Llarena li denegués un recurs que demanava ser alliberat per poder participar en la sessió inaugural de la legislatura al Parlament; a la vila del Baix Llobregat on resideix també es va celebrar un partit de futbol amb participació d’alguns dirigents polítics el 20 de maig. I l’11 d’abril, a l’auditori de la Facultat de Lletres de la UAB (centre en el qual el president d’ERC és professor associat), va tenir també lloc un acte acadèmic de suport, que va anar precedit de certa polèmica després que la facultat d’Economia i Empresa (en la qual havia impartit classes d’Història Junqueras) denegués permís per fer-lo a les seves instal·lacions.

Dolors Bassa, per la seva banda, ha estat objecte de dos actes d’homenatge a Girona: el 7 de novembre, durant el seu primer empresonament, en un acte organitzat per la UGT, sindicat del qual ha estat dirigent, i durant la diada de l’1 de Maig, impulsat per ERC i el Grup de Dones de Girona. A Terrassa, a finals de juny, l’inici de la Festa Major va servir per estrenar dos capgrossos que representen els consellers Josep Rull i Lluís Puig, vestits de groc, que en són fills, i per fer-los un homenatge amb familiars seus a la balconada del consistori. No és l’única festat popular on el crit per la llibertat de les empresonades ha marcat el programa d’actes: el mateix va passar durant la inauguració de la passada Patum, a Berga. A Parets del Vallès, el 3 de desembre, es va organitzar una caminada popular pel terme municipal per demanar la llibertat de Jordi Turull. Igualment, al voltant de les poblacions natals s’han organitzat grups de suport l’activitat dels quals ha anat més enllà de l’organització d’un acte reivindicatiu, com ara Free Anna Gabriel, l’esmentada Free RomevaFree Oriol Now (en referència a Junqueras).

 

Nova manifestació i ocupació simbòlica de la Model

La manifestació d’aquesta tarda ha durat una hora i pocs minuts, un lapse relativament ràpid, degut a la poca distància del recorregut previst. Ha comptat amb l’assitència de dirigents polítiques de la majoria de partits que defensen el dret a decidir de Catalunya, entre altres el president de la Generalitat Quim Torra i el del Parlament, Roger Torrent. En un escenari instal·lat davant de l’antiga presó de Barcelona, Elisenda Paluzié (ANC) i Meritxell Lluis (companya de Josep Rull, en nom de l’ACDC) han ofert breus parlaments. Laura Turull, filla de l’exconseller de Presidència, ha llegit una carta firmada per les nou dirigents independentistes empresonades a LLedoners i Figueres. Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, 110.000 persones s’han sumat a la convocatòria.

En paral·lel, poc abans de l’inici de la manifestació, una acció sorpresa preparada des de diversos CDR ha permès que algunes desenes d’activistes penetressin a les galeries de l’antic recinte penitenciari de la Model, que a aquella hora es trobava obert al públic. Hi han instal·lat pancartes i cintes amb llaços grocs a la façana principal i als patis interiors. En acabar la manifestació, centenars de persones s’han sumat a aquesta ocupació simbòlica, que s’ha difós per les xarxes socials amb l’etiqueta #LaNostraBastilla (en refeerència a la presó fortalesa que va ser presa per la massa revolucionada al París de 1789); de fet, els col·lectius impulsors expliquen que volen reivindicar l’antic presidi barceloní com un “símbol republicà”. La intenció de les concentrades és passar la nit al recinte.