Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cas 'Egin': informació entre barrots

El rotatiu basc ‘Egin’  va ser un dels primers mitjans de comunicació que va haver de liquidar la seva activitat per ordre judicial. El seu cas estava incorporat a la causa 19/98, un macrosumari contra tot tipus d’organitzacions vinculades amb l’esquerra independentista basca –acusades de col·laborar amb l’organització armada– instruït pel jutge de l’AN, Baltasar Garzón, i que va comportar-ne el tancament (juntament amb l’emissora radiofònica Egin Irratia) el 15 de juliol de l’any 1998

 

Maties Lorente | @mtslorente

“La motivació nuclear per al tancament d’Egin es troba en l’oberta dissidència que el nostre periòdic expressava cada dia amb certa alegria, creient que estàvem en una democràcia”. Ho explica Jabier Salutregui, qui fou director del diari basc d’esquerres abans de complir set anys i mig de presó arran que l’Audiència Nacional (AN) espanyola tanqués la capçalera per la seva suposada col·laboració amb ETA. Salutregui va sortir de la presó l’octubre de 2015, però l’experiència l’ha fet reafirmar en les seves conviccions.

Egin és un dels primers mitjans que va liquidar la seva activitat per ordre judicial. El seu cas estava incorporat a la causa 19/98, un macrosumari contra tot tipus d’organitzacions vinculades amb l’esquerra independentista basca –acusades de col·laborar amb l’organització armada– instruït pel jutge de l’AN, Baltasar Garzón, l’any 1998.

El juliol d’aquell any, una operació policial amb més de 300 efectius –dirigida per Garzón i avalada pel govern de José María Aznar– registrava les seus del diari en diferents ciutats basques i n’inutilitzava la rotativa. “A l’Audiència Nacional, pel cas 18/98 vam ser jutjades unes 52 persones, i 47 vam ser condemnades. D’Egin n’érem deu: el director, vuit consellers i jo, sotsdirectora”, explica Teresa Toda a la Directa. Va ser sentenciada a sis anys de presó després d’una rebaixa aplicada pel Tribunal Suprem espanyol. Va complir la pena i va recuperar la llibertat el novembre de 2013.

“Ens van condemnar només per fer feina periodística, amb ‘proves’ totalment contaminades per la política i els interessos policials. Hi havia interessos d’Estat per fer una guerra bruta judicial contra l’espai polític de l’esquerra abertzale, en uns anys carregats de violències diverses a Euskal Herria”, explica la que fou subdirectora.

En aquests casos es van veure afectats periodistes com Martxelo Otamendi, qui va denunciar tortures

En la mateixa línia s’expressa Jabier Salutregi: “Els quioscs d’Euskal Herria, quan Egin n’ocupava les prestatgeries, eren un crit diari de llibertat nacional [basca]. I això, per a un govern autoritari i amb una clara tendència a allunyar-se del sistema democràtic cada vegada que algú li porta la contrària, és perillós”. Un dels punts forts per condemnar-lo va ser una reunió que Salutregi havia mantingut amb membres de la direcció d’ETA i que hauria servit per nomenar-lo director del periòdic. “Durant el judici vaig demostrar que aquesta ‘reunió’ es va tractar, en realitat, d’una cita per a l’elaboració d’una llarga entrevista que posteriorment es va publicar en el periòdic. No van poder demostrar el contrari”.

‘Ardi Beltza’, ‘Kale Gorria’ i ‘Egunkaria’

Egin seria el primer mitjà tancat al País Basc per una ordre judicial, però el seguirien més. Les revistes d’investigació Ardi Beltza i Kale Gorria, el diari Egunkaria, les pàgines web d’informació antirepressiva Apurtu i Ateak Ireki… En aquests processos es van veure afectats periodistes com Martxelo Otamendi –qui va denunciar haver patit tortures durant la detenció i a qui el tribunal de drets humans d’Estrasburg va donar la raó condemnant l’Estat espanyol– o Pepe Rei –que ja havia estat detingut l’any 1994 quan treballava a Egin i que va tornar a ser arrestat els anys 1999 i 2001 com a suposat “col·laborador de l’aparell d’investigació d’ETA”.

Tant Salutregi com Toda es consideren persones que han estat empresonades per motivacions polítiques. La sotsdirectora pensa que és “una presa política, sense cap mena de dubte”. L’exdirector d’Egin ho expressa així: “No vaig robar, no vaig matar, no vaig col·laborar, no vaig justificar, no vaig donar suport. La meva actuació va ser expressar una opinió diferent, contrària al poder, justificada, racional i professionalment argumentada. I vaig ser detingut, jutjat i empresonat durant set anys i mig pel delicte d’informar, d’opinar, d’expressar i de defensar idees i conviccions”.

El Tribunal Suprem va deixar sense efectes la clausura d”Egin’, però l’empresa editora ja havia fet fallida

Onze anys després del tancament d’Egin, l’any 2009, el Tribunal Suprem espanyol va fer pública la seva sentència després de resoldre el recurs presentat davant la condemna de l’AN en el procés 18/98. En el text, s’assenyalava que deixava sense efecte la declaració d’il·licitud d’activitats i la dissolució de les empreses editores d’Egin. El mitjà, però, no es podria tornar a obrir: les actuacions judicials l’havien portat a fer fallida econòmica.

Tot i això, Salutregi i Toda ho tenen clar: no canviarien cap de les accions que els van conduir a la presó. Toda no prendria “decisions diferents” de les que va prendre: “Egin era la materialització quotidiana d’un dret bàsic: la llibertat d’expressió i opinió. N’hi afegiria un altre: el dret de la gent a tenir informació completa de què passa a casa seva i al món”. “No tinc cap dubte que tornaria a fer el que vaig fer. No he fet ni vaig fer cap maldat, només he viscut amb i per les meves conviccions”, conclou Salutregui.