Paula Bonet és una artista molt del segle XXI: pintora, dibuixant i il·lustradora, però també influencer, de vegades escriptora i es defineix com a feminista. El seu èxit arrenca amb el cartell del festival de cinema La Cabina a València i es consolida amb el seu primer llibre, Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END, una obra sobre el dolor i el dol que abordava el tema sense tabús però amb una delicadesa –en lletres, traços i colors– exquisida.
Enguany ha aparegut el seu sisè llibre, Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión, una tornada al desconsol, aquest cop més íntima –la dels seus dos avortaments espontanis– i, pot ser per això, més distant. Ens trobem amb una peça editorial única: un llibre que es parteix en dos. El primer, Roedores, de tapa dura i coberta filada, és una il·lustració a dues cares, desplegable, de molts animals de la família dels rosegadors: la xinxilla, el lèmming o la rata són el resultat d’uns dibuixos que l’autora ideava i pensava regalar a qui havia de ser la seva filla, la seva rateta. El segon exemplar, Cuerpo de embarazada sin embrión, és un recull de textos, diaris íntims, que ens permeten surfejar, no pas bussejar, per la vida Bonet des del seu primer embaràs fins al segon avortament. Uns relats a voltes durs: “M’havia convertit en una mare osa que només volia vetllar per la protecció del ratolí mil·limètric que estava gestant dins del seu úter. I vaig vetllar. I tant que vaig vetllar. L’estat d’alerta era aterridor. Les migdiades llarguíssimes, la dieta estricta, l’aiguarràs ben lluny. Però al ratolí se li va aturar el cor i es va quedar allí dins, quiet, mut. Com si no volgués molestar”. I a voltes textos o pensaments frívols i insubstancials.
Si algun aplaudiment té el llibre, és la valentia de parlar d’avortament en primera persona –de dos avortaments–, i de dir al món que som moltes les que hem tingut pèrdues gestacionals i no per això som menys dones, ni menys apoderades ni menys capaces. Però el resultat final d’aquesta publicació són il·lustracions que han perdut l’encant i la fragilitat de les primeres obres de Bonet i que, al costat d’uns textos sense gaire profunditat, resulten en una obra dèbil, curta i lleugera.
