La comunitat de Nahuatzen es troba ubicada en territori del poble originari purépecha, a l’estat mexicà de Michoacán. Al llarg dels darrers anys, ha estat una zona fortament colpejada pel crim organitzat, fet que ha comportat violència, segrestos, desaparicions i destrucció dels boscos. L’any 2015, enfront d’aquesta situació, membres de la comunitat de Nahuatzen van impulsar l’organització i creació del seu propi govern, cansats del que consideraven un greu abandonament institucional. L’òrgan va ser anomenat Consell Indígena Ciutadà de Nahuatzen i esva proposar la defensa dels drets humans, socials, econòmics, culturals i ambientals de la comunitat, sota el principi de l’autonomia.
L’any 2017, el Consell fou reconegut com a govern comunitari pel Tribunal Electoral de Michoacán i el Govern Federal, un estatus que va comportar l’admissió de la representació legítima d’una part de la comunitat i va generar la possibilitat d’administrar una part proporcional dels recursos federals. “Això significava que l’Ajuntament deixava de rebre una part del pressupost que tenia fins aquell moment, fet que, evidentment, no els va agradar gens”, explica el portaveu del Consell Indígena Ciutadà Efrain Avilés, en declaracions a la Directa.
Un tribunal va condemnar els dos líders purépecha a set anys de presó per sabotatge i els va absoldre de robatori. Les organitzacions indígenes i de drets humans denuncien nombroses irregularitats, com la utilització de peritatges fraudulents i testimonis falsos
Des de llavors i a mesura que passava el temps, el conflicte entre les dues parts va anar en augment. A principis de novembre de l’any 2018, el Consell va denunciar un seguit d’atacs violents contra alguns dels seus membres, perpetrats per individus de seguretat de l’Ajuntament. Dies després, dos membres del Consell, José Antonio Arreola Jiménez i José Luis Jiménez Meza, juntament amb un altre membre de la comunitat, José Gerardo Talavera, van ser detinguts sota acusacions formulades per l’Ajuntament. Des del primer moment els implicats van denunciar que estaven sent víctimes d’un muntatge i havien patit tortures durant la seva detenció.
Les acusacions que pesaven sobre els detinguts eren robatori i sabotatge. Si bé Talavera va decidir continuar la defensa del procés de forma particular, Arreola i Jiménez van assumir, com a regidors i referents de la comunitat, una defensa política i col·lectiva del seu cas. Tanmateix, a principis de l’any 2019, un tribunal de l’Estat de Michoacán va condemnar els dos líders purépecha a set anys de presó pel delicte de sabotatge i els va absoldre de robatori. Les organitzacions indígenes i de drets humans que han acompanyat el procés denuncien nombroses irregularitats, entre les que assenyalen la utilització de peritatges fraudulents i testimonis falsos.
Des de fa unes setmanes els dos presos indígenes esperen la darrera decisió de la Suprema Cort de Justícia de la Nació de Mèxic, davant la qual van presentar un recurs. Després del pronunciament de la Cort, quedaran esgotades totes les instàncies judicials on recórrer. L’organització mexicana Serapaz, que acompanya els processos de comunitats en conflicte a fi de trobar una sortida política, pacifica i dialogada, impulsa la campanya #NahuatzenLibre per exigir la immediata llibertat dels dos representants del Consell Indígena Ciutadà. La decisió de la Cort està prevista les pròximes setmanes.
Serapaz i el Consell denuncien que darrere de la criminalització dels dos regidors hi ha la voluntat d’acabar amb la defensa de les formes d’autonomia i govern tradicional de les comunitats indígenes
Serapaz i el Consell denuncien que darrere la criminalització dels dos regidors hi ha la voluntat d’acabar amb la defensa de les formes d’autonomia i govern tradicional de les comunitats indígenes. “El delicte de sabotatge és sota el que s’empara recurrentment el poder per perseguir als lluitadors socials”, explica Efrain Avilés mentre repassa altres exemples en els quals, enfront d’un conflicte social, s’han aplicat el mateix tipus d’acusacions. “Estem davant d’un intent de convertir el càstig contra els nostres companys en un exemple i advertència del que els pot passar a altres comunitats que vulguin emprendre el camí de l’autodeterminació”, conclou el portaveu.
La lluita dels pobles indígenes pel reconeixement de les seves formes d’autogovern té un llarg recorregut a Mèxic. A finals de l’any passat, l’Aliança per la Lliure Determinació i l’Autonomia, que agrupa pobles i comunitats indígenes d’arreu del país, va exigir al govern mexicà el compliment de la reforma electoral promesa, que els reconegui com a subjectes de dret públic, amb capacitat d’autonomia. La demanda va comptar amb el suport de la relatora de la Comissió Interamericana de Drets Humans Antònia Urrejola, que va insistir en el reconeixement constitucional de l’autodeterminació dels pobles indígenes com a mesura per frenar l’erosió dels seus territoris.
