Parla sense aturador de l’estany Llampol i, per la convicció de les seves paraules i les muntanyes de documents acumulats, costa de creure que abans conèixer el projecte de granja que volien fer prop del seu terreny ni tan sols era conscient de la seva existència. “L’únic que sabíem de l’estany venia d’una persona que ens va dir que teníem un tresor botànic, res més”, afirma Carles Mestre, veí de Sant Climent Sescebes i membre de la Plataforma Salvem l’Estany Llampol.
Quan IAEDEN-Salvem l’Empordà va informar Mestre de la presència de l’estany Llampol és quan va començar a investigar i actuar per aturar el projecte, conscient que aquest estany temporari no és només és l’arma principal per evitar la construcció de la granja, sinó també per preservar i donar a conèixer un territori d’alt valor natural i paisatgístic.
L’amenaça a l’estany Llampol
Una granja de 1.984 porcs en el terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, és el projecte que la promotora Bruguera Bonfill va presentar l’any 2018. La poca claredat en aspectes com els accessos a l’explotació, el transport dels purins generats i, sobretot, la proximitat als estanys i llacunes temporaris de l’Albera van fer que ràpidament es presentessin al·legacions per aturar-lo. “L’aparició d’una activitat intensiva com aquesta perjudicarà la qualitat de les aigües de l’Estany Llampol i d’altres estanys, i fins i tot de la riera de Torrelles, per la fuita de purins i o la dispersió de restes de fems a conseqüència de la pluja en el sistema de recs d’escorrentia. Sense oblidar els efectes de la mateixa construcció de la granja i el trànsit de camions que suposarà”. Ambdós aspectes han estat denunciats pels grups ecologistes. A més, tal com indica Dani Boix –biòleg de la Universitat de Girona–, “l’estany forma part d’una xarxa d’estanys, les comunitats dels quals estan connectades i, per tant, quan s’altera un estany, la xarxa es veu afectada en el seu conjunt”. Actualment, el projecte d’explotació es troba aturat, pendent de la presentació d’un nou estudi d’impacte ambiental i paisatgístic.
El Llampol forma part de la trentena d’estanys temporaris mediterranis que trobem a Catalunya, “un conjunt no uniforme, amb una biodiversitat canviant en funció del nivell d’inundació i una vàlua ecològica molt important”, segons Dani Boix
El Llampol forma part de la trentena d’estanys temporaris mediterranis que trobem a Catalunya, “un conjunt no uniforme, amb una biodiversitat canviant en funció del nivell d’inundació i una vàlua ecològica molt important”, segons Boix. Conegut també com l’estany de Serra-Seguer, té unes 3,7 hectàrees i es localitza entre els termes municipals de Sant Climent Sescebes i Capmany, a la comarca de l’Alt Empordà. Els estanys temporaris són un patrimoni protegit per la seva biodiversitat i singularitat, tant en l’àmbit europeu com mundial. “Hi ha molts grups d’organismes que utilitzen aquests ambients com a refugi i com a lloc de reproducció. A més, també hi trobem organismes singulars, que només es troben en estanys temporanis, com la falguera aquàtica Isoetes setacea o el crustaci Tanymastix stagnalis, ambdós presents a l’estany Llampol”, subratlla Dani Boix, qui ha realitzat diversos estudis florístics i faunístics en entorns aquàtics juntament amb altres científics. “La importància dels estanys temporanis s’ha reconegut legalment, protegint-los amb la Directiva Hàbitats de la Unió Europea com ‘hàbitat prioritari’ a conservar”, afegeix. A més a més, “l’estany Llampol està dins l’inventari de zones humides de Catalunya”, explica Marta Ball-llosera, ambientòloga i representant de IAEDEN-Salvem l’Empordà.
Projectes similars en zones no protegides
En els darrers anys, han aparegut altres projectes de granges semblants al que fa perillar l’estany Llampol. Només a la zona de l’Albera, n’hi ha tres més: un a Capmany i dos a Cantallops. Tot i que no són dels mateixos promotors, tenen unes característiques molt similars: tenen menys de 2.000 caps de bestiar i es troben en àrees no vulnerables i, per tant, no protegides.
Les diferències entre la legislació catalana i l’espanyola davant projectes d’aquestes característiques fan que sovint les promotores les utilitzin a favor seu. “Segons la llei espanyola, s’ha de fer una tramitació d’impacte ambiental a qualsevol granja de porcs que afecti indirectament una zona humida, encara que no estigui catalogada o protegida, a diferència de la llei catalana, que només exigeix aquest tràmit si se superen els 2.000 exemplars o si hi té repercussió directa”, explica Carles Mestre, que després de dos anys de lluita s’ha convertit en un expert no només en biologia i geologia, sinó també en legislació.
La Generalitat de Catalunya ha marcat una sèrie de zones vulnerables amb la finalitat de prevenir i reduir la contaminació de les aigües per nitrats. A l’Alt Empordà hi ha 34 municipis considerats zona vulnerable
La Generalitat de Catalunya ha marcat una sèrie de zones vulnerables amb la finalitat de prevenir i reduir la contaminació de les aigües per nitrats. A l’Alt Empordà hi ha 34 municipis considerats zona vulnerable. Aquesta decisió es valora positivament pels agents del territori, encara que també manifesten l’augment d’actuacions en zones no protegides. Segons l’IADEN-Salvem l’Empordà, “estem contents, però hem de tenir en compte els efectes col·laterals, que fa que les granges s’instal·lin fora de la zona vulnerable de la plana agrícola de l’Empordà i en zones ambientalment molt més sensibles, com són les basses de l’Albera, arriscant més el potencial de contaminació a zones que eren lliures de nitrats”.
L’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, explica les dificultats dels consistoris davant de projectes com aquest, que no van d’acord amb les polítiques municipals. “Des de l’octubre de 2019, quan vam conèixer el projecte, estem intentant que això no vagi endavant. Hem demanat informes sectorials i estem sent molt rigorosos amb el tema administratiu, corregint alguns aspectes de forma que poden servir per no donar el permís”, ja que s’opta per activitats econòmiques més respectuoses amb l’entorn.
Les fronteres de la conservació
El 2 d’octubre del 2019 es va emetre la resolució del Parlament de Catalunya per protegir l’estany Llampol, que insta el Govern a considerar l’elevat risc de malmetre els valors naturals i paisatgístics que suposaria la instal·lació d’una granja de porcs prop de l’indret, i a actuar en conseqüència per atorgar o denegar les llicències, exigint les avaluacions ambientals corresponents. Per altra banda, considera estudiar la inclusió a l’espai d’interès natural (EIN) Basses de l’Albera de l’estany Llampol i que passi a formar part de la Xarxa Natura 2000. “El següent pas seria integrar aquests espais (llacunes temporals) a l’EIN de l’Albera, i quedarien protegits per sempre. La idea és que la Generalitat ho pugui protegir definitivament, perquè no vingui un altre projecte i s’hagi de tornar a començar”, diu Marc Sala, regidor de Medi Urbà, Natural i Ambient de l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes.
Una resolució del Parlament de Catalunya de l’octubre de 2019 considera estudiar la inclusió a l’espai d’interès natural (EIN) Basses de l’Albera de l’estany Llampol i que passi a formar part de la Xarxa Natura 2000
Tot i això, l’estratègia de la conservació i les formes de protecció han estat qüestionades tant per la comunitat científica com per la població. “Hem de protegir espais, però hem de saber les limitacions que tenen aquestes estratègies de protecció. No serveixen les línies ni les fronteres si amb el canvi climàtic va canviant la distribució de les espècies. Si diem que aquests estanys són interdependents, l’eliminació d’un, afecta tota la xarxa, tant si està protegida com si no”, puntualitza Dani Boix.
Segons Pau Sainz, geògraf responsable de la Xarxa Natura 2000, “no tot el que és un hàbitat o una espècie d’interès comunitari ha d’estar dins la Xarxa”. La proposta actual data de l’any 2006 i cobreix un 31% del territori terrestre de Catalunya, una de les més altes a escala europea. “Puntualment hem anat veient que hi ha cosetes a fora que tenen interès. Estem recopilant llocs d’aquests –com l’estany Llampol– per millorar la xarxa i per fer un expedient de millora. Els estanys mediterranis sovint passen desapercebuts perquè gran part de l’any estan secs, però són hàbitats d’interès comunitari i molt valuosos”, explica Sainz. Malgrat tot, afegeix que “no tot el que té valor en l’àmbit català té valor per la Xarxa Natura 2000, on es valora molt la representativitat”.
La necessitat de noves eines de protecció
Els mecanismes de protecció i conservació actuals no acaben de ser eines útils i eficients per la preservació de l’entorn. “Protegir l’estany Llampol com a Xarxa Natura 2000 ens dona més mecanismes de protecció, però no ens dona més estratègies de conservació per part de l’administració pública”, explica Ball-llosera, que cada vegada que apareix un nou projecte de granja, activa l’engranatge de l’IADEN per fer campanya d’acord amb el procediment administratiu. “En el cas de Capmany, per exemple, quan surti a exposició pública la granja, farem campanya per recollir al·legacions i signatures, demanant l’aturada i l’arxivament del projecte”.
“Protegir l’estany Llampol com a Xarxa Natura 2000 ens dona més mecanismes de protecció, però no ens dona més estratègies de conservació per part de l’administració pública”, explica una membre d’IADEN
El territori segueix sent vulnerable a les lleis macroeconòmiques. Per Jacobo Ruiz, Cap de la Secció de Biodiversitat i responsable de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Girona, “no es considera prioritari augmentar la superfície de Xarxa Natura 2000 i sí, en canvi, garantir la gestió ambiental real, no formal, d’aquests espais. És en això que el Departament vol concentrar els recursos humans i materials disponibles”. En la mateixa línia, Sainz apunta que “estaria molt bé que a la propera llei de biodiversitat i espais naturals s’inclogués una figura local que ajudi els ajuntaments a declarar un espai d’interès local”.
En definitiva, noves formes de protecció que donin suport a les iniciatives populars, als moviments ecologistes i als ajuntaments. “Jo estic defensant un patrimoni del poble, per tant, l’hem de protegir com a patrimoni del poble”, reclama Carles Mestre en nom de la plataforma Salvem l’estany Llampol, mentre segueix donant a conèixer l’estany i espera la resposta definitiva que serveixi per protegir aquest espai natural. Aquesta vegada, per sempre.
