Jordi s’havia convertit, durant una dècada, en la bèstia negra dels moviments socials catalans. La seva implicació en interrogatoris i seguiments a activistes polítiques protagonitzava moltes històries de les persones que havien patit la repressió. Fins i tot, el mes de desembre de 2006, el periodista David Fernàndez i l’editorial Virus van publicar un llibre titulat Cròniques del 6, que recollia els episodis on havia participat el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació comandada per Jordi.
A començament de l’any 1998, es va produir una onada de desallotjaments al barri de Sants de Barcelona. Un d’aquests va ser el de l’habitatge batejat com La Totxana, ubicat al carrer Hartzenbusch. La protesta en resposta al desallotjament va finalitzar amb una escena que va quedar gravada a la retina de les manifestants: Jordi i els seus homes van esgrimir les pistoles per generar pànic i corredisses. A partir d’aquell moment, la llista de despropòsits del comandament i el seu grup va créixer sense aturador.
Una pràctica recurrent
L’intent de captació de confidents no ha estat una pràctica aïllada al llarg d’aquest període. En el transcurs de la investigació periodística, la Directa ha recollit el testimoni d’una activista del Vallès Occidental que va ser pressionada per Jordi des de 1998, l’any que va ser detinguda per negar-se a lliurar una càmera de fotos als agents en el marc d’una protesta antifeixista. “Em va fer la vida impossible durant set anys. Em trucava, m’amenaçava, em coaccionava, no em deixava en pau”, explica després de demanar que conservem el seu anonimat. La noia relata que aquest comandament del Cos Nacional de Policia (CNP) la trucava al seu telèfon mòbil un cop al mes i l’anava a buscar a la feina. L’objectiu de les pressions era aconseguir que filtrés informació sobre l’activitat de militants del moviment okupa i l’esquerra independentista. “Em va arribar a oferir un sou de 800 euros al mes, però ho vaig rebutjar, mai no vaig passar informació”, explica visiblement afectada.
L’octubre de 2004, tres joves van ser detinguts a la carretera de la Bordeta acusats d’un atac a la comissaria de policia de Sants. Dos d’ells van passar 61 dies a la presó i, finalment, van ser absolts. Dotze anys més tard, un d’ells explica el seu pas per comissaria: “Es va presentar com a Jordi, em va treure un dossier i em va dir que sabia qui era i quant temps portava fent coses”. El cap del Grup VI va passar un número de telèfon escrit en un tros de paper a un dels nois que es trobava a la cel·la. Un temps després, Jordi el va trucar per proposar-li que col·laborés amb ells. S’hi va negar. Els detinguts van denunciar els agents per coaccions i amenaces i van aconseguir fer-los seure a la banqueta dels acusats durant un judici que es va celebrar l’any 2008. Aquest testimoni explica que, en una topada al passadís del jutjat, van passar pel seu costat i els agents van reblar: “Si os creeis que nos pasará algo, estais equivocados“. Tot i identificar visualment Jordi –que l’Audiència de Barcelona va associar amb el nom d’Ignacio Moreno Ameribia i el número de placa 74977– i els seus subalterns com els presumptes autors dels abusos, tots els agents van quedar absolts. “Jordi va tenir la barra de dir que no estava present durant la nostra declaració a la comissaria”, recorda una de les víctimes que, en el moment dels fets, tenia dinou anys. Qui va ser un dels advocats dels nois afirma que “Jordi participava de les detencions, però mai no figurava als atestats”.
La Directa ha recollit sis testimonis més de l’època: tres detinguts –dos a la vila de Gràcia i un a la comarca de la Segarra–, dos advocats i un periodista. Totes aquestes persones van veure de prop el rostre de l’inspector del Grup VI i han manifestat la seva convicció que l’home fotografiat durant les trobades amb Gimeno, que respon a les inicials T.M., és Jordi.
Identitat ‘errònia’
“Un dels policies empresonat en la trama de corrupció de Castelldefels estava acusat de tortures a Torà”. Aquest va ser el titular que va usar l’Agència Catalana de Notícies (ACN) l’any 2009 per anunciar que José Javier Martín Pujal, inspector del CNP amb número de placa 19095, complia una condemna de cinc anys i mig de presó per suborn passiu. La pena tenia el seu origen en la trama corrupta dels prostíbuls Riviera i Saratoga, arran de la qual una vintena de policies, proxenetes i advocats van ser empresonats per l’Audiència de Barcelona. Posteriorment, van ser excarcerats pel Tribunal Suprem, que els va rebaixar les penes i va substituir la privació de llibertat de la majoria dels condemnats per la inhabilitació professional.
Martín Pujal va ser identificat amb el sobrenom de Jordi durant la fase d’instrucció judicial del cas. Aquest apel·latiu va fer que molts mitjans de comunicació –també la Directa– l’associessin amb qui havia estat un inspector de la Brigada Provincial d’Informació del CNP fins a l’any 2005, tal com s’afirmava a les mateixes diligències. Les últimes dades, però, apunten en direcció contrària. La Targeta d’Identificació Policial (TIP) del Jordi condemnat per la trama dels prostíbuls no coincideix amb la del Jordi del Grup VI. Les fotografies que es van fer durant la vista oral del cas Riviera – Saratoga també revelen fisonomies notablement diferents. En el primer cas, el subjecte respondria al nom de Jose Javier Martín Pujal, en el segon estaríem parlant d’Ignacio Moreno Ameribia (veure les imatges que il·lustren l’article). Ara fa set anys, diverses fonts policials –del CNP i dels Mossos d’Esquadra– van assenyalar erròniament que es tractava de la mateixa persona. Una pregunta queda sobre la taula. Si l’antic cap del Grup VI mai no ha estat a la presó, a què s’ha dedicat aquests últims anys? La seva activitat durant els primers mesos de 2016, ara al descobert, ofereix una possible resposta.
