“La resistència contra l’ocupació dels nostres territoris i cossos és el que ens fa estar unides. Si aconseguim construir sobre això connectant-nos amb les diferents maneres en què opera la violència a cada territori, podrem tenir una base comú sota la qual lluitar i ser més fortes. La Marxa l’hem de construir mitjançant processos de conscienciació política des de les nostres pròpies vivències per a defensar la vida”. Així s’expressava Graça Samo, feminista moçambiquesa i coordinadora del Secretariat Internacional de la Marxa Mundial de Dones a l’onzena Trobada Internacional, que ha tingut lloc del 22 al 28 d’octubre a Bilbao i on s’han donat cita més de 130 dones de 40 països de tot el món, entre representants, delegades i organitzacions feministes.
Durant cinc dies les participants han debatut sobre els quatre eixos d’acció que té la Marxa: les violències transistèmiques, la sostenibilitat de la vida, cossos i sexualitats i el treball en xarxa i gestió de la diversitat. A més a més, han planificat la cinquena acció internacional que es durà a terme el 2020 a cada territori de manera local coorganitzada. La darrera acció de la Marxa, el 2015, va consistir en una caravana que va creuar Europa d’est a oest començant per Kurdistan i acabant a Portugal.
Alguns dels temes que han tractat les diferents sessions han estat reflexionar sobre el context global i les perspectives reals de les accions feministes al món, la defensa dels béns comuns i la lluita contra les Transnacionals, l’autonomia corporal i territorial, la resistència al militarisme entre d’altres.
Les participants han treballat per regions amb l’objectiu de valorar i identificar els punts forts i dèbils del recorregut de la Marxa Mundial i la necessitat de millorar la coordinació i com fomentar la participació de les generacions més joves
Les participants han treballat per regions amb l’objectiu de valorar i identificar els punts forts i dèbils del recorregut de la Marxa Mundial i la necessitat de millorar la coordinació i com fomentar la participació de les generacions més joves. També s’ha parlat de la necessitat de fomentar aliances amb altres moviments anticapitalistes com la Via Campesina o Amigas de la Tierra.
Carme Murias, una de les vint dones que ha assistit representant a la delegació catalana, va expressar que “l’internacionalisme a la Marxa Mundial de les Dones és una cosa que estava present des de la fundació l’any 2000. Enteníem que estàvem a un sistema global i que les respostes havien de ser globals perquè si volem construir un feminisme anticapitalista, antiracista, anticolonial i antipatriarcal, necessitem unes solidaritats fortes a escala internacional”.
La Marxa Mundial va començar al Quebec el 1995 amb una marxa sota el títol “Pa i roses”, pels drets i contra la violència contra les dones a la qual es van unir 15.000 persones durant deu dies. Aquesta marxa va tenir molt impacte en l’àmbit internacional i va propiciar la necessitat d’autoorganitzar-se. Per això es van crear diferents delegacions de dones a tot el món.
El 8 de març del 2000 va tenir lloc la primera acció internacional amb una caravana que va sortir de Ginebra per finalitzar a Nova York. Les dues reivindicacions principals de la Marxa van ser la lluita contra les violències i la pobresa contra les dones i la denúncia de la feminització de la pobresa.
