Som en una llibreria a l’Eixample de Barcelona. En un dels taulells de novetats, s’hi apilen alguns llibres de temàtica feminista, un dels nínxols emergents que desperta l’interès del sector editorial. En fullegem un de l’escriptora i diputada al Parlament Jenn Díaz, on exposa el seu testimoni com a supervivent de violència de gènere. Poc abans, uns quants metres enllà, en les prestatgeries d’edició de butxaca, ens ha semblat veure alguns volums humorístics firmats per Pablo Motos, conductor televisiu denunciat profusament per les seves gracietes masclistes. Malgrat que els segells editorials són diferents i que els seus dissenys no tenen res a veure, un i els altres volums han estat fabricats sota el paraigua del mateix conglomerat empresarial, la divisió a l’Estat espanyol de Penguin Random House, grup multinacional que, en la seva comunicació corporativa, es declara líder mundial de l’edició de llibres comercials.
Però continuem avançant entre piles de paper imprès. És una botiga de grans dimensions, un veritable supermercat de llibres. Als expositors, furgant sense gaire rumb fix, obres de pensament polític de José María Aznar i de Jordi Graupera, un assaig antiglobalització de Naomi Klein i un manual d’economia liberal de Xavier Sala i Martin, novel·les de Tahar Ben Jelloun i de Pilar Rahola, de Najat El Hachmi i d’Arturo Pérez-Reverte. De nou, exemples a la babalà. Però totes aquestes publicacions d’autories tan heterogènies, si no antagòniques, han vist la llum gràcies a la constel·lació de marques d’un sol hòlding editor, el grup Planeta –que es vanta de ser el primer productor editorial del món en llengua castellana– i el seu satèl·lit en català, el Grup 62. Per acabar-ho d’arrodonir, l’establiment on ens trobem, que forma part de la cadena La Llar del Llibre, també està sota control del Grup Planeta.
El microcosmos de la llibreria és un bon mirall de la realitat general del negoci editorial a casa nostra. Entre els títols facturats per aquests grans grups editors, també treuen el cap a les lleixes una pila de llibres publicats per un eixam d’editorials deslligades de conglomerats empresarials, amb una estructura de format molt més reduït, i un nivell de producció incomparable amb les majors.
Des del 2017, bona part de l’activitat del Grup Planeta es registra a Madrid, on va traslladar la seu després del referèndum independentista, tot i que manté el centre de decisió a Barcelona
Sovint s’associa, des del tòpic, aquesta etiqueta, “edició independent”, a una certa visió romàntica i quixotesca, de gent lletraferida que s’hi aboquen per amor als llibres al marge del negoci, i que publica poca quantitat, però amb un alt nivell de qualitat. És cert que hi ha de tot: des de projectes militants impulsats per persones amb altres ocupacions –alguns de caràcter unipersonal–, fins a altres que han assolit una constància de producció que han despertat l’interès de moltes lectores.
Maria Bohigas, responsable de Club Editor des de l’any 2005, creu que la dicotomia és en part falsa. “Independent vol dir que tens una estructura que et permet fer allò que vols fer, o que creus que has de fer, sense pensar si pot molestar a algú, o sense dependre de l’autoritat d’un departament financer. I el que passa és que en un segell petit el director financer i l’editorial solen ser la mateixa persona. Però et trobaràs molts segells petits que imposen quadrar els números per damunt de qualsevol altre criteri”, reflexiona. Bohigas ha esdevingut tota una referent d’edició independent. L’any 2005 va recuperar el control d’aquest segell –fundat pel seu avi, l’escriptor Joan Sales– aleshores sota l’òrbita del Grup 62 i gairebé inactiu, i l’ha consolidat com una marca literària de prestigi, amb reconeixements com les reedicions de Victor Català i Mercè Rodoreda, i la descoberta d’autories exitoses, com Eva Baltasar. D’altra banda, segons Laura Huerga, editora de Raig Verd –responsable, per exemple, de traduir Svetlana Aleskiévitx al català– “independent vol dir que publiques llibres en què creus i que les decisions depenen només de tu. Però això no vol dir que siguin només literàries: pots decidir no tirar endavant un projecte perquè econòmicament no ho veus viable, perquè t’obligaria a tancar, i això no vol dir deixar de ser independent”.
Un panorama polaritzat
Malgrat aquesta bipolaritat entre peixos grossos i petits que hem vist a la llibreria, el de l’edició continua sent un sector puixant als Països Catalans, en part, per la potència històrica de Barcelona, un centre neuràlgic global del sector en català, però també en llengua castellana. L’any 2022, el més recent en què el Ministeri de Cultura espanyol ha ofert dades al respecte, es van publicar gairebé 30.000 novetats editorials amb ISBN propi a Catalunya, el País Valencià i les Illes, més d’un terç de les que van veure la llum a l’Estat espanyol. I gairebé un miler d’empreses editores van registrar activitat (a tot l’Estat n’hi va haver poc més de 3.100). Només Madrid se situava lleugerament per davant en producció de llibres (30.211), però per sota en quantitat d’empreses. Cal tenir en compte que, des de la tardor de 2017, bona part de l’activitat del Grup Planeta es registra a la capital espanyola, on va domiciliar la seva seu corporativa en reacció al referèndum independentista, tal com ja havia anunciat tres anys abans qui n’era aleshores president, José Manuel Lara Bosch. El seu centre de decisió efectiu continua, però, a Barcelona.
L’any 2022, el més recent en què el Ministeri de Cultura espanyol ha ofert dades al respecte, es van publicar gairebé 30.000 novetats editorials amb ISBN propi a Catalunya, el País Valencià i les Illes, més d’un terç de les que van veure la llum a l’Estat espanyol
De mitjana, les companyies editores radicades als Països Catalans publiquen –sempre segons les dades de 2022– 25 llibres cadascuna. Però aquí és on més es noten els desequilibris. El Grup Planeta proclama, des de la seva comunicació corporativa, que treu al voltant de 4.000 novetats cada any, repartides en una setantena de segells (alguns dels quals tenen personalitat jurídica pròpia). Penguin Random House no facilita aquesta dada, però el 2022 va publicar referències noves de 963 autories i té un fons de catàleg acumulat de prop de 20.000 títols, repartit entre 61 marques editores. Si ens fixem en la llengua catalana, segons diverses fonts del sector els dos conglomerats concentren gairebé el 50 % de la producció. L’any 2015, quan Planeta va prendre el control editorial del Grup 62, es deia que només aquest grup facturava la meitat dels llibres impresos en català. Aleshores és quan va començar a sonar amb força la paraula que ha marcat la pulsió del sector durant la darrera dècada: concentració.
Gegants de l’edició
Edicions 62 neix l’any que li dona nom, el 1962, fundada per Max Cahner i Eulàlia Duran. Dos assajos inicials que deixen marca –Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, i Els altres catalans de Francesc Candel– la configuren com un símbol de la represa de l’edició en català en ple franquisme, compromesa amb els nous batecs socials i polítics. A inicis de la dècada següent, va donar la primera embranzida a la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, de la qual aviat, però, es desvincula. A finals de segle, ja convertida en Grup 62 –després d’absorbir Empúries i Selecta– pateix una crisi que s’acaba saldant amb l’entrada de La Caixa, principal creditora, a l’accionariat. L’any 2005, l’entitat d’estalvis es ven part del seu paquet i hi entren Planeta i el Grup Enciclopèdia, que hi incorporen els respectius segells literaris en català Proa, Pòrtic, Columna, Destino o la infantil La Galera, entre d’altres. El 2008 constitueix una distribuïdora pròpia, Àgora. Però Planeta anirà acaparant progressivament les accions i l’any 2015, en adquirir el paquet de La Caixa i passar a ser ja soci majoritari, s’endú la seu del Grup 62 al seu quarter general a la Diagonal de Barcelona. En aquest moment, el filòsof Josep Ramoneda n’assumeix la presidència, substituint l’històric editor de la casa, Josep Maria Castellet. L’any 2021, el grup de la família Lara, va comunicar que havia obtingut el control total de les accions de 62.
Si el Grup 62 té els seus orígens en la resistència cultural antifranquista, els de la seva matriu actual cal situar-los en l’afinitat al règim. José Manuel Lara Hernández va fundar l’editorial Planeta el 1948, a Barcelona, on havia arribat nou anys abans, procedent del poble sevillà on va néixer, desfilant amb els galons de capità de la Legió junt amb l’exèrcit guanyador de la Guerra Civil. El 1952 va crear el famós Premi Planeta, durant molts anys el millor dotat econòmicament de les lletres en castellà. A partir dels anys setanta inicia una política expansiva d’incorporació de nous segells, de creació pròpia o mitjançant adquisicions, amb noms de tant pedigrí en el sector com Seix Barral, Tusquets, Espasa, Ariel o Península. A banda, té divisions a Portugal, el Brasil i a vuit països americans de parla castellana. A partir dels anys noranta, estén els seus tentacles a altres àmbits de la comunicació, amb l’edició de revistes, la producció audiovisual i el grup de ràdio i televisió Atresmedia, on té una participació majoritària juntament amb el seu soci italià De Agostini. La cirereta, si tornem a l’àmbit llibresc, és la cadena Casa del Libro, que va adquirir el 1992 amb una sola tenda i avui compta amb 47 superfícies de venda a la península Ibèrica (quinze als Països Catalans).
Per situar la gènesi del grup Penguin Random House cal viatjar fins a la ciutat alemanya de Gütersloh el 1835, quan es funda l’editorial Bertelsmann, que avui controla aquest imperi mundial de la producció de llibres amb seu central a Nova York. Dues grans operacions en les últimes dècades l’han situat en aquesta posició: la compra de l’editora estatunidenca Random House el 1998, i la fusió amb Penguin (que pertanyia al grup britànic Pearson) el 2013. Un any abans, també havia pres el control total del líder italià del sector, el grup Mondadori. També controla el grup de comunicació RTL i la companyia discogràfica BMG. L’any 2022, un jutjat de Washington va aturar la fusió amb un altre gegant editorial, Simon & Schuster, en considerar que vulneraria les lleis de lliure competència.
Al mercat en castellà hi fiquen la poteta el 1977 amb l’adquisició de Plaza & Janés per part de Bertelsmann, i el 1989, quan Mondadori compra la mexicana Grijalbo. El 2013, es va reestructurar amb el nom de Penguin Random House Grupo Editorial i d’aleshores ençà no ha parat d’adquirir editorials més petites, amb noms molt coneguts com Lumen, Molino, Taurus o Ediciones B (que explotava tot el catàleg de còmics de la històrica Bruguera). L’edició en català no ha estat una branca prioritària per al grup fins a temps ben recents, amb l’absorció de La Campana (el 2019) i La Magrana (2021).
L’any 2012, després d’encarregar una investigació independent, Bertelsmann va demanar perdó públicament per haver-se enriquit imprimint llibres per a les SS, i que el relat segons el qual havia estat perseguida pel nazisme que sempre havia proclamat l’antic factòtum del grup, Reinhard Mohn, era fals en bona part
Malgrat les seves gestacions tan distants, Planeta i Penguin Random House tenen una característica comuna. Tot i ser grups multinacionals amb ramificacions a mig món i en sectors diversos, continuen sent en essència empreses familiars, refractàries a l’entrada del capital inversor. En el cas alemany, és en poder del llinatge Mohn, des de poc abans de la Segona Guerra Mundial. L’any 2012, després d’encarregar una investigació independent, Bertelsmann va demanar perdó públicament per haver-se enriquit imprimint llibres per a les SS, i que el relat segons el qual havia estat perseguida pel nazisme que sempre havia proclamat l’antic factòtum del grup, Reinhard Mohn, era fals en bona part. En el cas del grup barceloní –avui presidit per un executiu de la casa de tota la vida, José Creuheras– les famílies de tres dels quatre fills del fundador es reparteixen a parts iguals el pastís accionarial. Però la situació podria canviar, perquè una de les branques, la descendència de José Manuel Lara Bosch (que va morir l’any 2015) ha encarregat fa poc a la consultora Morgan Stanley que li dissenyi una operació de venda de la seva part del grup.
Nova florida d’independents
La darrera dècada en el panorama editorial ha estat marcada per aquest doble procés: la conformació de conglomerats amb un nivell de facturació in crescendo, però alhora, també ha viscut una fornada de noves iniciatives de petit format, un fenomen que Mercè Pérez, directora editorial de Sembra Llibres, explica en bona part per “la crisi del 2008, que va deixar molta gent del sector sense feina i decideix aventurar-se a crear el seu propi segell”. Aquest projecte cooperatiu de València forma part d’aquesta fornada amb noms com Periscopi, Adés i Ara, Males Herbes, L’Altra Editorial o la mateixa Raig Verd.
Alhora, però, altres iniciatives amb més trajectòria, nascudes durant els anys d’eclosió editorial en català posterior al franquisme, s’han incorporat a corporacions més grans, després d’anys de batalla en solitari. Quan Isabel Martí –fundadora de La Campana, el 1984, juntament amb l’escriptor Josep Maria Espinàs– va anunciar la venda del segell a Penguin Random House el 2019, explicava que era una decisió necessària per garantir la continuïtat de la marca. Aleshores, era un moment de certa bonança després d’èxits com la saga Victus d’Albert Sánchez Piñol, però amb molts anys de patiments i de dir “demà tanquem”; i també ho va vincular a la proximitat del final de la seva vida laboral i a la dificultat per trobar un relleu que volgués continuar amb l’empresa pel seu compte. El mateix motiu, l’edat, és el que argüeix el fundador de l’Editorial Bromera, Josep Gregori, que va vendre a Planeta el 60 % de les accions fa un parell d’anys. Amb un fons de catàleg de més de 4.000 volums, Bromera, nascut a València el 1985, és un dels grups musculosos de l’edició en català amb una notable implantació en l’àmbit del llibre escolar al País Valencià. Gregori s’ha jubilat enguany.
Caps amb molts barrets
En general, entre les editores independents la mirada és comprensiva amb les que decideixen integrar-se. Laura Huerga ho veu com un pas de vegades inevitable, perquè dur un projecte editorial “desgasta molt, és molt dur. Intentes que tothom que treballa amb tu ho faci amb bones condicions, però has de treballar moltes hores. Comences de nou a cada llibre. I, al capdavall, un gran grup es manté encara que la gent que és al capdavant vagi canviant, mentre que un petit hi serà només mentre hi siguis tu”. Bohigas lamenta que “hagi desaparegut l’edició de mida mitjana, projectes prou potents per tirar endavant d’altres que impliquin una presa de risc seriosa –com, per exemple, una col·lecció–, però alhora sense la prudència i el conservadorisme en la presa de decisions dels grans grups”.
L’estratègia habitual quan els gegants del negoci editorial absorbeixen el petit no és dissoldre’l sinó mantenir-lo com a marca pròpia i que la integració no es visibilitzi en les futures publicacions. Pérez ho atribueix al fet que “la marca d’independència ven, s’intenta mantenir el públic que tenia l’editorial com a referent, i potser tampoc interessa que el públic sàpiga que, comprant un determinat llibre, està contribuint a finançar un grup que treu altres llibres que no compraria mai”. Laura Huerga ho té clar: “No entenc l’edició sense mantenir una línia i una coherència”.
Les petites editorials es reivindiquen com a pioneres en aspectes que després ha adoptat tot el sector, com la visibilització de la tasca de les traductores
Justament, des dels petits segells es reivindica sovint la seva capacitat d’obrir línies de treball que acaba adoptant tot el negoci editorial. “Vam començar, per exemple, a reivindicar i dignificar les traduccions, i a posar el nom dels traductors a les portades. I ara ja ho fa tothom –apunta, en aquest sentit, Huerga–. I en l’oferta temàtica passa el mateix: pots estar més atenta als debats que s’estan coent. Avui tothom fa llibres de feminisme o de la crisi climàtica, però tu ja has d’anar més enllà mirant cap a on va, per exemple, el feminisme. Marques unes línies i, després, els grans, se n’aprofiten”. Mercè Pérez apunta un altre valor afegit: la diversitat territorial. Molts segells independents tenen la seu fora de l’epicentre barceloní: “Si totes les editorials estiguessin a Madrid o a Barcelona, difícilment s’interessarien per autores del País Valencià, o de les Illes o d’altes realitats. I també és important que es reculli la varietat lingüística i territorial”.
La descoberta d’autories noves també és un dels rèdits que habitualment s’apunta a l’edició de petit format. “Nosaltres som els tofonaires que trobem els autors que en molts casos, encara que no en tots, després passaran a un grup més gran”, apunta Bohigas. “Quan ja tens un nom, tens més aplom i potser ja no necessites tant acompanyament de l’editor, ve un gran i et fa una oferta econòmica que no pots rebutjar. Com passa en tots els àmbits”, rebla. A banda del cop de talonari, una via habitual per fer aquest trànsit solen ser els premis literaris. I en aquest sentit, el Grup Planeta manté una posició clarament dominant. Els certàmens més ben dotats en llengua catalana tenen acords de publicació en els seus segells, entre els quals els principals que s’entreguen la Nit Literària de Santa Llúcia, convocats per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana, que es llancen a Proa: el Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes. A Destino es publica el Premi Josep Pla, i a Columna el Prudenci Bertrana i el Ramon Llull, una mena de versió del premi Planeta per a obres en català creat per José Manuel Lara el 1981.
Fusionar-se en vertical
Des de fa uns mesos, el sector de l’edició a Catalunya viu regirat, quan la cooperativa Abacus va anunciar un acord de negociació exclusiva per a l’adquisició dels segells literaris del Grup Enciclopèdia, una operació que s’ha de gestar en pocs mesos –si arriba a bon port– i en la qual també hi entrarien els interessos en el sector de l’exconseller delegat de Mediapro, Jaume Roures (que controla les editorials Navona i Arcàdia des de fa un parell d’anys, de la mà de l’editor Ernest Folch). Abacus –cooperativa de recursos educatius impulsada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat el 1968– va ficar el peu en l’àmbit editorial l’any 2021, en fusionar-se amb un altre conglomerat cooperatiu: SOM (l’antiga Cultura 03) dedicada a l’edició de revistes, de premsa local i de continguts audiovisuals, i de llibres (amb els segells Ara Llibres i Amsterdam, entre d’altres). Per la seva banda, Enciclopèdia –fundada com a grup empresarial el 1980, sota els auspicis de la fundació del mateix nom–, a banda de la producció de diccionaris i obres de consulta, va intentar, després de la seva sortida del Grup 62, refer el seu catàleg d’edició literària, amb la posada en marxa de segells com Univers o l’adquisició de Viena.
Però l’enganxada de dits del Grup Enciclopèdia en el negoci de la distribució ha tingut unes conseqüències determinants. L’arribada dels llibres als punts de venda està adquirint un pes decisiu en aquesta indústria, atesa la sobresaturació de novetats (que fa que les llibreries no tinguin prou espai per guardar-ho tot als seus magatzems) i alhora també per la competència de la venda directa en línia imposada pel model Amazon. Penguin Random House compta amb la seva distribuïdora a Catalunya i Planeta treballa amb Logista, a Madrid. Enciclopèdia va apostar fort per aquesta pota del negoci fa un parell d’anys associant Àgora, que encara controlava, amb Les Punxes, per crear Entredós, pensada com un vehicle justament perquè les petites marques independents catalanes no haguessin de recórrer a serveis de distribució d’altres llocs de la península Ibèrica. Però la implantació del nou projecte va naufragar i va deixar el subministrament a les llibreries majoritàriament paralitzat durant uns mesos. Bona part de les editorials clientes, entre les quals encara hi havia les del Grup 62, van abandonar-la. Àgora i Les Punxes han partit peres, però des d’Abacus s’afirma que la distribuïdora no entraria en l’operació de creació del nou grup editorial.
L’acord de negociació exclusiva per a l’adquisició dels segells literaris del Grup Enciclopèdia, per part d’Abacus i el grup editor conformat al voltant de Jaume Roures i Esnest Folch, ha reobert el debat sobre la possiblitat d’un grup mitjà, però també desperta inquietud entre les llibreries independents
L’aglutinament d’aquest nou conglomerat ha tornat a obrir el debat de la viabilitat d’un grup de proporcions mitjanes, que trenqui la bipolaritat. El director general d’Abacus, Oriol Soler, defensava aquesta fórmula en una entrada recent al seu blog: “Els projectes personals, la llibertat d’estar sol, els que se situen voluntàriament en àmbits molt especialitzats, formen part de l’essència de les indústries culturals i són fonamentals pel futur –assenyalava–. Però sense la combinació de projectes personals i projectes amb musculatura econòmica i empresarial, una cultura com la nostra no pot garantir la seva pervivència en el marc de la globalitat”.
Altres agents del sector, però, més aviat creuen que no es pot parlar d’un grup mitjà sinó d’un grup gran, perquè una de les seves peces fonamentals serà la xarxa de 47 botigues amb què compta a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Fe Fernández, responsable de la llibreria L’Espolsada, de les Franqueses del Vallès (el Vallès Oriental), ho veu clarament com “una reproducció del model Planeta i Random House”. Només els hi faltarà la distribuïdora. És un model que ens porta a la uniformització. No és només el què vens sinó com ho vens, com ho presentes. A Catalunya hi ha una xarxa de llibreries independents molt potent i moltes fem una tasca de difusió cultural que potser haurien de fer les administracions. I potser sí, totes venem els mateixos llibres, però no els venem de la mateixa manera: tu fas la teva tria, a l’aparador, als taulells o a l’hora de recomanar. I no hi ha dues botigues amb la mateixa tria. I això ens fa rics i ens aporta biodiversitat”.
