Per garantir la seva continuïtat, el patriarcat tendeix a imposar una imatge monocolor de la realitat en què s’invisibilitzen les identitats i experiències enteses com a “dissidents”. Aquesta realitat en escala de grisos es transmet com a normativa des del naixement. L’assignació d’un sexe binari i la consegüent criança d’acord amb uns rols de gènere concrets comporten que tot un seguit de conductes, sentiments i aspectes físics s’etiquetin com a femenins o masculins.
Per transformar-ho, diversos col·lectius treballen al món educatiu desmuntant totxo a totxo el mur patriarcal de l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. Parlem de Cúrcuma, Candela, Conexus, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, Creación Positiva i Fil a l’agulla; comparteixen una mirada LGBTI interseccional i apoderadora que vol combatre les discriminacions. Fan treball amb menors i amb adults, perquè l’altre gran pal de paller és la formació a professionals de diversos àmbits que treballin directament amb joves o bé que posin en marxa i apliquin polítiques de garantia dels drets LGBTI recollits en la Llei 11/2014.
A Fil a l’agulla fa anys que van posar en marxa el projecte “Escoles Coeducadores” en diferents centres escolars; per exemple a Cardedeu. Acompanyen les escoles perquè incorporin la mirada feminista a la tasca educativa i a les estructures, treballant amb professorat, famílies i alumnat. Aquests projectes són la porta d’entrada per treballar la convivència i prevenir la discriminació, l’assetjament escolar o la LGBTI-fòbia, posant el focus en el gènere des d’una mirada interseccional.
“Hem descobert que no hi ha receptes màgiques a les escoles: igual que les persones, cada centre necessita fer el seu propi procés i camí”, explica Sara Carro, sòcia de la cooperativa. Durant la primera fase d’intervenció es proposa a l’escola formar-se i sensibilitzar-se. Obrir la mirada i “ser conscient de com transmetem inconscientment idees racistes i masclistes que afavoreixen l’exclusió i les desigualtats de poder. Després, entrem en acció”, descriu Carro. Des de les experiències individuals o de grup ajuden a fer que la canalla aprengui a reconèixer discriminacions i a combatre-les. També ofereixen bibliografia i recursos sobre prevenció de la LGBTI-fòbia i d’acompanyament a les identitats de gènere no normatives. Per exemple, Carro és coautora de Cua de Sirena, un conte escrit amb Alba Barbé i l’il·lustrador Jordi Turu on aborden la diversitat LGBTI en infants.
Candela, cooperativa d’acció comunitària i feminista, fa tallers, assessorament, formacions i acompanyament per a infants, joves i adults. Un dels seus projectes estrella és “La Lore”, que promou l’educació sexual apoderadora entre adolescents. Ara passarà a tenir un espai físic en integrar-se al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona, amb una especial atenció a l’acompanyament individual a joves LGBTI. Fa un any que aquest centre va iniciar un treball de revisió. El primer canvi va ser al nom: la lletra a de les sigles feia referència a l’anticoncepció, però van adonar-se que aquest plantejament deixava al marge les relacions no heterosexuals.
“Amb la col·laboració i l’acompanyament de Candela, vam veure que les nostres motxilles de prejudicis i de desconeixements pesaven molt. La incorporació de persones LGBTI a l’equip també va contribuir a prendre consciència. Volem deixar enrere la motxilla de l’heteronormativitat. És molt fàcil posar la bandera arc iris a la façana i dir que ets un espai LGBTI-friendly, però per ampliar els imaginaris i desmuntar estereotips cal fer tot un treball de formació profunda que requereix implicació emocional i voluntat”, comparteixen des del CJAS. Un dels projectes on se senten satisfetes per haver integrat la perspectiva interseccional transversal per explicar la sexualitat és en el ja famós programa audiovisual Oh my goig, adreçat a adolescents.
Candela explica que l’educació sexual per a joves acostum a consistir en una formadora que visita les aules puntualment, on s’aborda la prevenció anticonceptiva i algunes infeccions de transmissió sexuals –no totes– i s’aprèn a posar únicament preservatius masculins. Sara Barrientos, de l’entitat, explica que per elles “és una oportunitat perduda: l’educació sexual no ha d’estar centrada en el perill o el risc, sinó en el plaer, l’autoestima, la comunicació, la llibertat d’expressió… Per això ‘La Lore’ se centra molt en les pràctiques: com lliguem, què ens agrada, què hi ha més enllà del coit heterosexual. Tot plegat trencant amb els models cisheteronormatius”, comparteix.
Alerta, a més, que l’educació sexual no es permet que entri a l’escola primària per por a la reacció de les famílies, per temor a la sexualització prematura dels infants, etc. “Però si no ho fem activament, l’educació sexual la trobaran a partir de veure pornografia a soles. Amb tots els missatges perjudicials que reben d’un model normatiu de sexualitat, cos o desitjos, hem de començar molt abans, perquè així podem desmuntar aquest imaginari”, defensa Barrientos.
Un dels projectes estrella és “La Lore”, que promou l’educació sexual apoderadora entre adolescents. Ara passarà a tenir un espai físic en integrar-se al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats
Alhora, cal atendre i visibilitzar les violències LGBTI-fòbiques que sovint viuen les adolescents en referència a la seva sexualitat. Maria Mena, de Conexus, explica que “hi ha situacions de violències molt subtils que el professorat sovint no identifica, sigui per manca de formació o d’interès. Sovint, els centres educatius veuen el bullying com un fracàs, i això dificulta una intervenció adequada”, argumenta. Per ella, és cabdal trencar situacions de camaraderia i l’ocultació o silencis d’aquestes violències.
“Davant d’això, no es pot ser neutre: sovint, qui té la clau per aturar una situació de discriminació és l’entorn i la persona o persones agressores. La corresponsabilitat és fonamental per aturar la LGBTI-fòbia”, defensa Mena, des de l’experiència de Conexus treballant amb alumnat. “La invisibilitat LGBTI té un fort impacte en l’autoestima de les menors i en dificulta l’autoacceptació de la sexualitat o identitat de gènere pròpies. Per això, entenem que incorporar la perspectiva de la diversitat ens ajuda a educar persones respectuoses amb totes les formes de ser, sentir i estimar”, explica. Consegüentment, aquesta tasca fa prevenció de les violències derivades de la intolerància o la incomprensió, dins i fora dels centres educatius.
Manca d’una perspectiva intersecció
Anna Bigordà, membre de Cúrcuma, comparteix que precisament un dels reptes que es troben en les seves formacions a professorat és desmuntar un pensament de “caixes tancades” pel que fa a les orientacions sexuals i les identitats de gènere. “Hem passat de les caixes de l’heteronormativitat a les caixes LGBTI, quan en realitat l’objectiu és que no hi hagi cap etiqueta tancada per definir les persones. Podem fluir al llarg de la vida, tenir diverses experiències d’identitats de gènere, d’orientacions sexuals i de desitjos”. En canvi, s’hauria fet un pas endavant d’un model estrictament binari a una paleta de colors més àmplia, però malgrat tot igualment restrictiva.
Per impulsar aquest canvi de paradigma transformador fan servir diverses eines. Entre elles, destaca el seu projecte de teatre fòrums amb estudiants de secundària. A partir d’escenes teatrals on es posen en marxa mecanismes patriarcals, sexistes i LGBTI-fòbics, generen un espai de debat i reflexió amb l’alumnat. “Pugen a l’escenari i, des de la seva experiència, transformen l’escena per desmuntar aquestes violències. Algunes ho fan des de la vivència pròpia o pròxima (amistats, familiars…). És un moment de visibilització i d’apoderament des de la pràctica. Ho agraeixen, perquè ens diuen que a vegades la teoria no els resulta suficient”, explica Bigordà.
L’entitat Creación Positiva fa formacions als consistoris municipals per a professionals que treballen amb infància o joventut i per a equips d’atenció a les violències masclistes en el context de relacions no heteronormatives, reconeixent “les circumstàncies vitals i polítiques que podem trobar en les diferents experiències dels col·lectius que conformen les sigles LGBTI”, detalla Montse Pineda, membre de l’entitat. Alhora, fan acompanyament directe, per exemple, a joves diagnosticats amb VIH. Actualment tenen un grup de joves d’orígens diversos que, en molts casos, han viscut en pell pròpia l’homofòbia i la serofòbia.
Pineda denuncia que a l’educació “manca voluntat per fer real el dret d’infants a ser educats en la garantia dels drets sexuals i reproductius (DSiR) i cal perspectiva feminista interseccional en clau LGTBI que trenqui amb els essencialismes”. Maria Mena, de Conexus, alerta d’altres mancances; per exemple, el desconeixement envers el protocol contra assetjament LGBTI-fòbic de la Generalitat de Catalunya.
Pineda remarca que aquest dèficit prové de les direccions dels centres i, per tant, de les directrius del Departament d’Ensenyament. “Ens preocupa que aquestes formacions a professionals, en l’àmbit educatiu o d’atenció municipal, no estiguin reglades ni tinguin mecanismes d’avaluació”, assenyala. Per això fan incidència en com cal aplicar la transversalitat de la perspectiva interseccional a totes les polítiques, més enllà dels àmbits específics d’actuació relacionats amb els col·lectius LGBTI.
Article publicat al suplement ‘Diverses’, que s’encarta amb l’edició 457 de la ‘Directa’
