“Estic desesperada i ja no puc més, em fa por eixir al carrer, que vinguen a casa i trobar-me la porta tancada. Qui em diu que quan vaja a fer la compra amb els xiquets no em trobe aquesta situació?”. Qui parla és Maria Victòria Pedrajas, una veïna que lluita per renovar el seu contracte de lloguer social al barri de la Fontsanta de València. Segons explica a la Directa, el seu contracte de tres anys, signat amb el Banc Sabadell, va expirar, però té dret a poder quedar-se un any més: “Hi ha una clàusula on s’especifica que en cas que se m’acabaren els tres anys, pagant els rebuts correctament, tinc un any més de lloguer”.
El 14 d’abril, desenes de famílies dels barris de la Fontsanta i la Torre protestaren davant les portes d’una seu del Banc Sabadell per exigir la renovació dels lloguers socials i evitar així els desnonaments. La PAH València i la xarxa EntreBarris denuncien que el fons voltor Coliseum Promontoria, propietat del Banc Sabadell i el fons d’inversió Cerberus, vol acabar amb els contractes de lloguer social i desnonar desenes de famílies per a, després, apujar els preus dels lloguers i poder especular.
“Em va arribar una carta de la nit al dia on em comunicaven que el Banc Sabadell havia venut el meu habitatge a Coliseum Promontoria, i després, una altra dient-me que havia d’abandonar l’habitatge i entregar les claus”, recorda Pedrajas
“Em va arribar una carta de la nit al dia on em comunicaven que el Banc Sabadell havia venut el meu habitatge a Coliseum Promontoria, i després, una altra dient-me que havia d’abandonar l’habitatge i entregar les claus”, recorda Pedrajas. En aquesta primera missiva remesa per Solvia, l’entitat immobiliària encarregada de gestionar els contractes de Sabadell, a banda de comunicar que la propietat canviava de mans, també informava que Cerberus havia decidit no renovar el contracte de lloguer. “El que estem denunciant és que Solvia, una entitat que pertany principalment al Banc Sabadell, va vendre una sèrie de pisos a un fons voltor”, afirma Vicente Danvila, membre d’EntreBarris. I remata: “La maniobra del Banc Sabadell és vendre pisos entre dues entitats que propietat seua, i amb eixa excusa, el que està fent és expulsar les persones que vivien llogades amb un lloguer social”.
Danvila assenyala que el dimecres 14 d’abril van presentar una carta pel registre d’entrada del banc “informant del que estava passant”. Segons relata, en un principi, es negaren a rebre’ls, i no van deixar accedir-hi ningú, ni tan sols a una persona com a representant de les famílies. “Una hora després de fer pressió, aconseguirem que entrés una persona, lliurant la carta al registre d’entrada”, detalla l’activista. I continua: “Sabem que no són casos puntuals, sinó un problema que està afectant moltes famílies en València. Hi ha barris que tenen desenes de casos, com passa a la Torre o la Fontsanta, però també és un problema en l’àmbit estatal”.
Per la seua part, el portaveu de la PAH València, José Luis González, subratlla: “Són moltíssimes famílies les que han rebut aquesta comunicació, i davant aquesta situació, nosaltres hem anat al Sabadell per reclamar que es replantegen la postura, perquè si no, les famílies estan abocades a un desnonament, ja que no existeix o hi ha molt poca vivenda social”.
Els barris s’organitzen pel dret a l’habitatge
Des d’EntreBarris, asseguren que tenen constància d’almenys cinc casos en el barri la Torre. “Pensem que hi ha moltes més persones que estan afectades, però de moment no coneixem més casos”. I afegeix: “Nosaltres presentarem la sol·licitud de renovació de lloguers socials de les persones que estan afectades”. Per organitzar i mobilitzar totes les famílies afectades, han desenvolupat una campanya informativa, que consisteix a deixar pamflets en les bústies del veïnat perquè estiga informat, ja que sospiten que molts blocs estan en la mateixa situació. “A mesura que la situació es vaja coneixent, més casos eixiran a la llum. Potser, ara pensen que és una situació aïllada i individual, però realment és un problema greu”, postil·la Danvila.
Yolanda Díez, de 45 anys, és una altra veïna afectada, del barri de la Torre. Amb dos fills a càrrec seu, tant ella com la seua parella es troben en l’atur, sobrevivint en la precarietat i fent malabarismes per cobrir les seues necessitats bàsiques. “Jo vaig entrar d’okupa en el pis, on estic des de fa dos anys; després vaig poder pactar amb el banc i em van fer un contracte de dos anys. Mai he deixat de pagar”, explica. “Després —continua— em van renovar el contracte a tres anys, i se m’acaba al juliol. Per això, en gener, em van enviar una carta dient-me que no me’l renovarien”.
En el seu cas particular, reconeix que li han sol·licitat que presente de nou tota la documentació necessària per a renovar el lloguer. Per això, espera que li’l renoven. Tanmateix, per a ella, això no és suficient, ja que moltes veïnes es veuen abocades a abandonar el seu habitatge i marxar del barri. “Ningú diu res. Nosaltres continuem pagant i ells recollint els diners”, rebla amb rotunditat. Amb tot, està segura que no els serà tan senzill fer-los marxar: “Estem lluitant pels nostres drets”, afirma Díez, qui, junt amb altres veïnes, s’han organitzat des del sindicat de barri Construint Malilla, que forma part de la xarxa EntreBarris.
Algunes de les famílies ja tenen processos judicials oberts i, segons afirma Danvila, estan sent “extorsionades” amb les demandes de desnonament
Des de la PAH València, remarquen que, fins ara, han estat acompanyant una quinzena de famílies de la capital del Túria i rodalia que es troben en aquesta mateixa situació, destacant el barri de la Fontsanta com a un dels focus principals. González explica que continuaran acompanyant les famílies i informant-les de les possibilitats que tenen: “A partir del 9 de maig, amb la fi de l’estat d’alarma, es permet demanar sis mesos més de lloguer”. En aquest punt, es presenten diversos escenaris. D’una banda, tal com expliquen, algunes famílies que encara no han demanat la pròrroga poden demanar-la per sis mesos més. D’altra banda, estan les famílies que ja l’havien demanat i ja ha vençut; i altres que el seu contracte venç després del 9 de maig i, per tant, no es pot aplicar cap ajornament. “Tota aquesta gent podria quedar-se sense habitatge el dia que finalitze el seu contracte”, postil·la González, a qui les mesures aprovades li semblen insuficients. “Vam demanar des de fa molt de temps la prohibició de qualsevol tipus de desnonament fins que no hi haguera una nova llei d’habitatge. La pròrroga és una xicoteta alegria, que s’ha aconseguit per la pressió social, però no és un guany grandíssim”, rebla.
Algunes de les famílies ja tenen processos judicials oberts i, segons afirma Danvila, estan sent “extorsionades” amb les demandes de desnonament. “És una manera que aquestes persones no lluiten per mantenir-se en les seues cases”, denuncia. I continua: “Moltes famílies no han entrat en cap procés judicial, però és possible que en un any o dos estiguen en eixa situació”. Les activistes també denuncien la incertesa en què viuen les famílies afectades, que tenen molt poc de marge per organitzar-se o buscar una alternativa habitacional. “No volem mesures substitutòries del dret a l’habitatge, el que volem és el dret a l’habitatge. I això s’aconsegueix amb una llei que s’està tramitant, però sense cap classe de negociació amb la PAH i altres entitats”, critica el portaveu de la PAH, qui insisteix en el fet que el problema estructural es troba en el sistema bancari i inversor, els grans tenidors que volen especular amb l’habitatge.
