La Coma és un dels barris més humils de les comarques de València. Pertany al municipi de Paterna, a l’Horta de València, encara que es troba separat del poble per l’autovia d’Ademús, que talla la comunicació a peu i obliga al veïnat a haver d’agafar l’autobús o el tramvia fins a l’Empalme i, després, la línia 2 del metro. Amb el Decret 157/1988 de la Generalitat Valenciana, la Coma és declarada Barri d’Acció Preferent (BAP), per tal d’establir un marc d’actuació dirigit a posar fi a la vulnerabilitat del veïnat que hi viu. Trenta anys després de l’aprovació d’aquell Decret, la situació no ha canviat molt. La Coma ha acabat convertint-se en un “gueto”, on les veïnes lluiten cada dia per fer front als desallotjaments i la precarietat.
Aquesta és la realitat de Maravillas i la seua família. Ella, la seua parella i les seues filles, de tres, sis, huit i onze anys, viuen en un dels centenars d’habitatges socials buits que hi ha a la Coma. L’any 2013, va ocupar un pis a la plaça la Yesa, separada per una carretera de la urbanització de luxe Campolivar. Però les van desallotjar en juny de 2017, ja que se’ls va comunicar que havia estat adjudicat a una altra família, i van decidir instal·lar-se en un altre pis del mateix bloc. “Al pis mai va arribar ningú. Han entrat a robar i ara estan les finestres rebentades”, conta.
Maravillas va ser denunciada per usurpació d’immoble. Ara està complint el final de la condemna fora de presó, però controlada a distància amb una polsera telemàtica. Fa poc, ha tornat a rebre una altra notificació de desallotjament, convocat per al pròxim 26 de febrer. Aquesta vegada pot ser molt diferent de l’anterior, perquè sense un sostre on poder viure, podria tornar a la presó. Ella, com unes 25 famílies més, que també van decidir ocupar un pis públic al voltant dels anys 2012 i 2013, viuen amb la por que l’Entitat valenciana d’habitatge i sòl de Generalitat (EVha) les puga desallotjar. “Són filles de la Coma, dones joves que, en complir la majoria d’edat, casar-se i tindre fills, abandonaren la casa dels seus pares, perquè ja no cabien i ocuparen els pisos buits”, matisa Rosario Faet, presidenta de l’associació Crecer en la Coma, creada per aglutinar la lluita de les veïnes.
Després d’ocupar alguns dels pisos del parc públic de la Generalitat, que durant molts anys “no va resoldre les adjudicacions i no va garantir les necessitats bàsiques del veïnat”, tal com recorda Ángel, qui va viure 14 anys al barri; les filles de la Coma els foren rehabilitant, fins que començaren a rebre les cartes de desallotjament, segons asseguren, perquè el govern valencià tenia l’objectiu de reincorporar els immobles a la llista d’adjudicacions d’habitatge social. El barri es caracteritza per ser una zona d’immobles de lloguer social, on només alguns són propietat de les famílies, les quals els van adquirir abans de 2006, perquè el Consell, fins a eixe any, els va oferir l’opció de compravenda.
“Per una política d’habitatge que respecte les persones vulnerables”
Aquest matí, sota el lema “Per una política d’habitatge que respecte les persones vulnerables”, s’han concentrat a la plaça Manises de València, davant del Palau de la Generalitat, per exigir que es facen públiques les llistes d’espera de les sol·licituds d’habitatge social. “Demanem que es publique la llista d’espera, perquè no és normal que mai se’ls hagen ofert un pis a famílies vulnerables i amb molts fills”, explica Faet.
També han reivindicat que les veïnes que van ocupar un pis “en els casos de pobresa, exclusió i estat de necessitat” tinguen opció a demanar un habitatge social, perquè si no, “no podran regularitzar la seua situació ni disposaran mai d’una casa”, afegeix la presidenta de l’associació. Per últim, han demanat que es paralitzen els desallotjaments “mentre no existisca una alternativa habitacional”, així com que en aquells casos en què no s’hagen autoritzat els desallotjaments, s’adjudique un pis a la família, “atenent així a diferents articles de la Llei de la Funció Social de l’Habitatge i la Carta de Drets Socials”; i que s’inicien “urgentment” els procediments d’adjudicació d’habitatge a les famílies que poden acollir-se a la resolució del 4 d’abril de 2017.
Durant la concentració, a la qual també han assistitat membres del col·lectiu Iai@flautes, Crecer en la Coma ha aconseguit reunir-se amb el director general d’Habitatge, Rafael Briet; i la directora de l’EVha, Laura Soto, per tal d’arribar a un acord. “Hem acordat que es va a crear un protocol d’actuació, dissenyat conjuntament entre veïns i Generalitat, per tal d’estudiar els procediments que s’han de seguir en els diferentes casos”, ha indicat Faet. A través d’eixe protocol, es pretén regularitzar la situació de les famílies que sí que poden acollir-se a la resolució de 2017 i, en el cas d’aquelles que no ho poden fer, “s’estudiarà la seua situació de vulnerabilitat per oferir-li una alternativa”. Així mateix, segons Faet, la Generalitat els ha promés paralitzar tots les processos de desallotjament. Tot i això, no s’ha especificat que tota a la gent que ara està ocupant un pis se li vaja a adjudicar un immoble.
La resolució de 2017 només contempla les ocupacions anteriors a 2015
Davant dels problemes d’ocupació il·legal en un parc públic abandonat, el govern del Botànic -PSPV i Compromís- va emetre en abril de 2017 una resolució per regularitzar la situació de totes aquelles famílies que havien ocupat abans de l’any 2015. “Atès que molts dels ocupants compleixen amb les condicions per a ser adjudicataris d’habitatges de promoció pública, i a més en alguns casos es troben en situació de vulnerabilitat social, es considera prioritari regularitzar la seua situació”, indica la resolució. Tot i això, les famílies s’han trobat amb moltes dificultats a l’hora de presentar la documentació necessària per a complir els requisits.
Per a acollir-se a la resolució, les famílies han de demostrar que l’ocupació es va produir abans de l’any 2015, per exemple, amb factures de llum o de gas, o contractes amb companyies telefòniques, però algunes no poden fer-ho, ja que “s’enganxen al subministre d’aigua i llum del barri”
Per a acollir-se a la resolució, les famílies han de demostrar que l’ocupació es va produir abans de l’any 2015, per exemple, amb factures de llum o de gas, o contractes amb companyies telefòniques, però algunes no poden fer-ho, ja que “s’enganxen al subministre d’aigua i llum del barri, fet que encara agreuja més el seu cas”, relata Faet. Unes altres veïnes s’han vist afectades, perquè la carta de desallotjament les havia arribat abans de la publicació de la resolució i, en aquests casos, ha resultat més difícil fer front al procés.
“Amb el procediment de regularització aprovat, encara continuen insistint a desallotjar a la gent. No ho entenem i no ens donen cap explicació. Només s’està criminalitzant la pobresa, dient que les ocupes són il·legals i, per tant, s’han d’anar”, remarca la presidenta. Per la seua part, el Govern ha explicat en diverses ocasions que s’està seguint el procediment habitual, ja que no es desnonen famílies, sinó que es desallotgen els pisos que han sigut ocupats il·legalment. Així mateix, recomana a les veïnes que es dirigisquen a l’oficina d’Habitatge de la Generalitat InfoHabitatge, creada per assignar un pis temporal a les sol·licitants.
Petits avanços per a problemes estructurals
Per ara, l’Ajuntament de Paterna ha creat una taula de negociació amb l’Entitat valenciana d’habitatge i sòl, en què ha quedat patent “la necessitat de fer una llista de les persones que estan ocupant per tal que l’EVha no sol·licite l’acte de desallotjament”, recorda la presidenta de Crecer en la Coma. A més a més, al llarg de la legislatura, s’han assignat 146 pisos, una mesura que s’emmarca dins d’un pla d’inversió, amb el qual s’espera reparar un centenar d’habitatges més mitjançant quasi dos milions d’euros.
També s’han iniciat els tràmits perquè el barri de la Coma estiga recepcionat per la localitat a la qual pertany, Paterna, i no per la Generalitat. D’aquesta manera, la gestió deixarà de ser autonòmica i el municipi assumirà les tasques de manteniment i neteja. “És veritat que hi ha hagut avanços, però encara hi ha unes 70 cases tapiades i els desallotjaments continuen”, adverteix Faet. La Directa s’ha ficat en contacte amb l’Ajuntament de Paterna i la Generalitat, a través del correu electrònic i per telèfon, per tal de conéixer en quin punt es troben aquests tràmits i les negociacions, però encara no ha obtingut resposta.
Unes 5.500 persones vivint en un “gueto” sense els serveis bàsics
El problema de l’habitatge no és l’únic que colpeja les famílies del barri. La Coma es va dissenyar per fer front a l’emigració rural durant les dècades dels 50 i els 60, així com per a reallotjar les famílies que es van quedar sense casa després de la riuada del riu Túria en l’any 1957. Els objectius inicials disten molt de la realitat, ja que al final els immobles es van destinar a famílies en risc d’exclusió social, una falta de previsió que, segons Ángel, va comportar que “no es planificara la cobertura de les necessitats bàsiques”. “Durant molt de temps, a la Coma no vivia ningú, fins que l’Administració es va donar compte que era necessari donar ús a l’habitatge públic que hi havia”, afegeix Ángel, qui es defineix com un dels primers “pobladors” del barri.
Segons dades de l’associació, a la Coma viuen unes 5.500 persones. Totes s’han de desplaçar fins a Burjassot, el poble del costat, per a poder comprar qualsevol cosa que necessiten, perquè al barri no hi ha cap tenda. L’únic supermercat que hi havia es va tancar en juny de 2017. Fa anys, els col·lectius del barri van proposar oferir a les famílies que vivien als baixos un pis superior en la mateixa finca, amb l’objectiu de convertir la part de baix dels blocs en comerços, “però no va triomfar”. “Dóna la sensació que als polítics no els interessa el barri. Es plantegen idees, es crea il·lusió, però la realitat és que encara no hem vist res”, critica Ángel.
Luz és veïna del barri. Té 64 anys i va arribar a la Coma fa tres anys. Per a ella, tot i que sap que s’han aconseguit algunes de les reivindicacions gràcies a la lluita del veïnat, resulta “imperdonable” que encara no tinguen una farmàcia, tendes, zones enjardinades o un servei d’urgències. “Només hi ha un ambulatori, que el tanquen a les tres. Si et fiques malalta a la nit, has de buscar algú amb cotxe perquè et porte fins a Paterna. Estem organitzades, hem participat en la gravació d’un documental sobre el barri, fem de tot, però no ens escolten”, lamenta. Segons dades de la Conselleria de Sanitat, el consultori mèdic de la Coma té la ràtio més elevada de pacients per metgessa de tot el País Valencià. En concret, a l’informe es detalla que els dos facultatius han d’atendre a 2.238 veïnes cadascú, mentre que el màxim està establert en 1.700 pacients per professional.
L’ambulatori es va crear molt temps després a l’arribada de les primeres famílies -al principi, dues plantes baixes funcionaven com a ambulatori provisional-, igual que el col·legi. En l’actualitat, la Coma compta amb dues escoles i un institut i també s’ha aconseguit millorar la comunicació amb la construcció de les línies del tramvia, tot i que, el veïnat de la Coma tarda mitja hora fins a arribar a Paterna i la majoria de les famílies no tenen capacitat econòmica per a agafar cada dia aquest mitjà de transport. “La gent es planteja per a què és aquest barri. Demana la seua normalització, que siga un barri com qualsevol altre”, conclou Àngel. Per a ell, la solució passa per escoltar les reivindicacions de la gent de la Coma i dels col·lectius de base del barri, que “són els que es parteixen el dia a dia amb la gent”.
