Khatia viu amb la seua parella al bloc de pisos número 67 del carrer Vicent Brull, al barri del Cabanyal de València. Abraham i Francesca, junt amb el seu fill menor d’edat, també viuen al mateix edifici, que compta amb sis cases habitades per veïnes del barri i és propietat del banc BBVA des de l’any 2015. Ambdues famílies van rebre una ordre de desnonament, que van aconseguir paralitzar gràcies al suport rebut per la plataforma Espai Veïnal del Cabanyal. Dues victòries que enforteixen la resta de veïnes del bloc, que malgrat no haver rebut encara cap notificació, s’enfronten a la mateixa amenaça arran la situació judicial que caracteritza al bloc del carrer Brull.
A Khatia l’han acusat d’impagament de lloguer. Des de l’any 2015, quan el BBVA va embargar l’edifici sencer al seu antic propietari, és cert que Khatia, com la resta de les seues veïnes, no han pagat el lloguer reglamentari, però la raó és que l’entitat “no els ha facilitat en cap moment un compte bancari on pogueren ingressar la quantitat econòmica establerta”, explica Guillem Ribera, membre de la plataforma Espai Veïnal del Cabanyal. En concret, de les sis llogateres, una es troba amb contracte de renda antiga, per tant, no podria ser expulsada de manera immediata; quatre mantenen un contracte amb règim comú, fet que suposa una expulsió imminent; i un està ocupant un dels habitatges.
Al principi, el BBVA va comunicar al veïnat que havia d’abandonar els seus pisos, ja que com a nou propietari de la finca no volia continuar oferint-los un lloguer. Aquesta decisió es va aconseguir frenar després que les veïnes es presentaren a judici i es dictara una sentència que prohibia al banc desallotjar i, per tant, l’obligava a obrir un nou compte bancari on les inquilines pogueren pagar la renda.
A partir d’aquest moment, les arrendatàries van rebre diferents notificacions “contradictòries i intencionadament confuses”, segons denuncien des del col·lectiu, en què el BBVA els indicava a abonar l’import del lloguer en un nou compte. No obstant això, malgrat aquest primer avís, més tard l’entitat bancària va tornar a ficar-se en contacte amb el veïnat del bloc per comunicar-los que no calia que pagaren res. “El que ha fet és dir que no ingressaren cap renda per a després poder desnonar-los. Feta la llei, feta la trampa”, denuncia Ribera.
Al llarg dels anys 2017 i 2018, les persones que habiten l’edifici han passat o passen per procediments judicials que busquen fer efectiu el desallotjament de tot l’edifici. Segons critica la Plataforma, es tracta d’un intent més del banc BBVA “per expulsar el veïnat, poder seguir fent negoci al barri i pujar al procés especulatiu”.
La lluita judicial continua
Per Ribera, es tracta d’un problema “estructural” que es podria haver resolt si les llogateres “hagueren conegut els seus drets”, ja que haurien pogut denunciar, al·legant que l’arrendatari, en aquest cas el BBVA, no els volia cobrar la renda. Aleshores, el jutjat haguera obert un compte judicial perquè el veïnat poguera ingressar la quantia corresponent. Tanmateix, davant de la situació actual, Espai Veïnal del Cabanyal vol continuar la seua lluita judicial, encara que reconeixen que és “difícil de resoldre”.
Per via judicial, es pot demanar que les inquilines satisfacen en un sol pagament les rendes que no han ingressat. “Una decisió complicada, perquè la gent que viu al bloc de pisos és gent treballadora que es troba en una situació de precarietat”, senyala el membre del col·lectiu. A més a més, encara que dipositaren els lloguers endarrerits, un altre dels problemes al qual s’enfronten és el termini mínim de lloguer fixat per l’anterior Llei d’Arrendaments Urbans, la qual estableix que els contractes han de ser de cinc anys com a mínim, un temps que expira enguany i, per tant, el banc podria expulsar-los de la finca, perquè no té cap obligació de renovar el contracte. Tot i això, durant les legislatures del passat govern, Mariano Rajoy va rebaixar aquest termini fins als tres anys, per tant, “el temps mínim podria haver passat ja”, detalla Ribera.
L’objectiu és emprendre una mobilització continua amb Espai Veïnal i les arrendatàries del bloc “per pressionar al BBVA i lluitar perquè es facen uns nous contractes a uns preus assequibles a les condicions i ingressos del veïnat”
Per ara, segons ha confirmat la Plataforma, després d’haver paralitzat dos intents de desnonament fins a nova data, l’objectiu és emprendre una mobilització continua amb Espai Veïnal i les arrendatàries del bloc “per pressionar al BBVA i lluitar perquè es facen uns nous contractes a uns preus assequibles a les condicions i ingressos del veïnat”, postil·la Ribera.
L’amenaça del fons d’inversió Grupo Vértice
Aquest cas se suma a la resta d’amenaces d’expulsió al barri del Cabanyal. Espai Veïnal va anunciar el passat mes d’abril un nou cas d’expulsió després que l’empresa Barcelona Ocean View SL, que forma part del fons d’inversió Grupo Vértice, comprara en maig de 2017 el bloc de pisos número 88 del carrer Vicent Brull. Sense haver informat en cap moment a les habitants de la finca, uns mesos després de la compra, “les veïnes van rebre la visita d’un dels empleats del grup i es van assabentar de la notícia”, tal com va denunciar la Plataforma en un comunicat. El fons d’inversió està en mans de l’empresari Antonio Francisco Sesé Roca, qui també va ser conseller del Valencia Club de Fútbol durant un any i des de l’any 2014 es dedica a la compra, rehabilitació i venda de finques a diversos barris de la ciutat de València.
El bloc número 88 compta amb un baix comercial i nou pisos, encara que només quatre estan habitats. De les quatre llogateres, dues es troben amb contracte de renda antiga, una altra manté un contracte amb règim comú, i l’última té un contracte de renda antiga subrogat per sa mare i amb pròrrogues de renovació anuals. Així doncs, aquestes dues últimes “són les que es troben en perill imminent d’expulsió”, detalla Espai Veïnal. Segons la Plataforma, la plantilla de la mercantil ha estat utilitzant mètodes de pressió per informar a les veïnes que pretén expulsar-les com, per exemple, telefonades contínues. Una pressió que es va estendre també a un dels edificis del carrer Fray Pere Vives, al barri de Saïdia; així com a l’expulsió consumada del veïnat de l’edifici número 31 del carrer Buenos Aires, al barri de Russafa.
Des d’Espai Veïnal, així com d’altres plataformes, com EntreBarris, denuncien una vegada més que bancs, fons d’inversió i immobiliàries “estiguen fent negoci amb una necessitat bàsica com és l’habitatge i a costa del veïnat del barri i de la ciutat”. “No anem a marxar de les cases i lluitarem per aconseguir lloguers en condicions assumibles per a totes les persones que habiten l’edifici”, conclou el col·lectiu del Cabanyal.
