Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un nou cas d'especulació urbanística expulsa 22 famílies d'una finca del barri de Saïdia a València

El procés de gentrificació i turistificació arriba al districte amb un cas d’expulsió de veïnat després de la compra d’un edifici sencer per part del Grupo Vértice i Blue Santorini


Redacció València |
@La_Directa
Fotos de Lluïso Llorens | @_Lluiso_

Les inquilines dels 28 habitatges d’un edifici del carrer Fray Pere Vives van rebre el passat mes de juliol una carta on se’ls explicava que no els renovarien els contractes de lloguer i que haurien de deixar les seues cases en el mes d’abril d’aquest any. Així ho anunciava l’avís de desallotjament d’un immoble on vivien 22 famílies, dotze de les quals ja han abandonat els pisos que habitaven, complint així els desitjos de les empreses. El grup immobiliari Grupo Vértice –en mans del conegut gestor immobiliari andalús Francisco Antonio Sesé Roca, exconseller del València CF– i l’empresa inversora Inversiones Blue Santorini SL han comprat la totalitat de l’edifici amb l’objectiu de rehabilitar-lo i oferir els pisos a un major preu.

El cas té lloc a Saïdia, un districte de rendes baixes on les llogateres paguen entre 200 i 300 euros mensuals pels seus pisos. Moltes d’elles viuen a la finca des de fa molts anys, com és el cas d’un veí –que ha preferit no revelar la seua identitat– però que hi viu des de l’any 1999: “Fa uns mesos la portera em va dir que havia de retirar una carta. El contingut de la mateixa era que havia de deixar el meu pis abans del 6 d’abril del 2018. Des d’aquell moment va començar un assetjament ininterromput per part de l’empresa: o amb obres a totes les hores del dia o amb telefonades a les veïnes que els invitaven a eixir com més aviat millor de les seues cases”, explica l’afectat.

“Fa uns mesos la portera em va dir que havia de retirar una carta. Des d’aquell moment va començar un assetjament ininterromput per part de l’empresa”, explica un dels afectats

L’actitud empresarial respon a una estratègia de pressió cap a les veïnes per aconseguir que abandonen els seus habitatges com més prompte millor. Una altra de les actuacions habituals, segons expliquen les afectades, és no atendre les seues necessitats quan hi ha problemes a les cases, un fet bastant comú tractant-se d’un edifici dels anys cinquanta del segle passat. Les noves empreses propietàries no han atès al veïnat ni tan sols quan es tractava de situacions greus, com en el cas d’una veïna que viu pràcticament sense finestres perquè les antigues s’han trencat, o una altra que va tindre problemes amb el sistema elèctric, molt antic, i del qual l’empresa no es fa càrrec.

Carta amb la qual s’anuncia als veïns que han de deixar el seu pis a l’abril del 2018

 

L’abandonament de l’immoble provoca unes conseqüències sobre les vides de les persones que hi habiten que, o bé es veuen abocades a malviure, o bé acaben per deixar les cases on viuen. En el mateix sentit, veus informals del barri, que tampoc han volgut identificar-se per por, han explicat a la Directa que se’ls ha oferit diners a canvi d’eixir dels pisos: “ofereixen diners si deixem les cases sense oposar resistència”.

 

Denúncia i organització interbarrial

Davant aquesta situació, EntreBarris, la xarxa de col·lectius veïnals contra la turistificació a la ciutat de València, ha emès un comunicat denunciant el cas i fent visible que la compra d’edificis sencers és una realitat cada vegada més freqüent a València. De fet, el de Saïda no és un cas aïllat. També al carrer Sagunt i al carrer Visitació, altres empreses han comprat edificis sencers per reformar-los, una estratègia que ja s’ha seguit altres vegades en barris amb rendes baixes que atrauen els fons d’inversions i les immobiliàries.

Per la seva localització i serveis el barri de Saïdia reuneix les condicions ideals per convertir-se en un nou pol per l’especulació immobiliària a la ciutat

Saïdia rep el seu nom de l’antic palau del príncep almohade de Balansiya Abü Zayd, ubicat dins de l’actual districte. Dividit en cinc barris i amb una població censada d’unes 50.000 persones, va acollir centres socials i cases okupades, alguna de les quals encara es manté. A més, Saïdia és un districte molt interessant per la seua localització, just al nord de Ciutat Vella, amb molts serveis comercials a l’abast, a dos quilòmetres de les facultats de la Universitat de València i molt ben connectat pel transport públic. Així doncs, el barri reuneix les condicions ideals per convertir-se en un nou pol per l’especulació immobiliària a la ciutat.

La plataforma EntreBarris, en el seu comunicat, també ha criticat el govern del tripartit valencià “per promoure un model de ciutat dominat per la indústria del turisme” i “per no actuar de forma més decidida davant aquestes situacions”. En el cas de l’edifici del carrer Fray Pere Vives, les veïnes van tindre l’oportunitat de reunir-se amb la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de València, Maria Oliver, en una reunió promoguda per la cooperativa El Rogle. No obstant això, segons apunten les veïnes, la regidora no els va oferir cap solució a la seua situació ni els va aportar cap informació nova. Tanmateix, la reunió va servir perquè es fera palès que es tractava d’un problema col·lectiu i perquè des de les institucions prengueren consciència de la possibilitat de portar a terme una lluita comuna. Una de les veïnes de la finca ha explicat a la Directa que estan intentant autoorganitzar-se i ara tenen una assemblea mensual. “No sé quant de temps podrem resistir, ni quantes serem, però ho intentarem”, assegura.

La presentació d’Entre Barris es va fer a les Torres de Serrans, emblema de la pressió turística a la ciutat | Giuseppe Savino

 

Mentre el compte enrere avança per a les habitants d’aquest edifici de Saïdia, les activistes d’EntreBarris anuncien accions de denúncia junt amb el teixit associatiu del barri. A més, les veïnes s’organitzen per tractar de buscar una solució. “Estic a favor del turisme en general i que la gent del barri guanye diners, però no entenc com es pot fer negoci amb la vida de les persones”, explica l’afectat. I afegeix: “estic convençut què no vull fer negoci amb la meua casa i la meua vida. Si he d’anar-me’n d’ací, ho faré amb el cap ben alt”.

 

El conglomerat de l’exconseller del València CF

Els responsables de les empreses compradores de la finca no volen assumir cap responsabilitat en el truncament d’aquestes vides. En declaracions al diari Levante-EMV, el director general del Grupo Vértice, Francisco Antonio Sesé Roca, ha apuntat que s’atenen al que estableix la llei i que, en el cas dels pisos amb contracte indefinit a qui no poden fer fora –quatre en total–, podran pujar-los el lloguer fins a un 50%, el màxim que permet la legislació. Sesé no ha volgut concretar el preu al qual llogaran a partir d’ara. Això no obstant, Levante-EMV assegura que altres pisos de la mateixa empresa es venen a València per un preu que ronda els 150.000 euros.

El Grupo Vértice, amb un conglomerat de submarques amb la paraula “Vértice”, disposa de seus a grans ciutats com ara València o Barcelona

El Grupo Vértice, amb un conglomerat de submarques amb la paraula “Vértice” –Vértice Arquímedes, Vértice Marva, Vértice La Reina, Vértice Russafa, etc.– que fa difícil esbrinar el potencial econòmic d’aquest grup immobiliari, disposa de seus a grans ciutats com ara València o Barcelona. La diversificació empresarial de Vértice assentada a València respon a les marques Vértice La Reina SL, creada l’any 2015, i Vértice Russafa SL, creada l’any 2017. La primera amb seu social al número 4 de l’avinguda del Professor López Piñero, a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i la segona al número 137 de l’avinguda Peris i Valero, al barri de Russafa.

Des de l’any 2014, Vértice i el seu director general van començar a aparéixer en la premsa local valenciana a causa de la compra, rehabilitació i venda de finques i edificis sencers a diversos barris de la ciutat de València, com ara Patraix. I és que el grup va decidir invertir set milions d’euros per realitzar operacions a València gràcies a les recomanacions de Sesé, que parlava d’una certa “recuperació econòmica” i albirava “un gran potencial de futur”. Des de l’any 2015 també és administrador únic de Latorre Castillo Inmobiliaria SL, una empresa creada l’any 2002 i administrada fins aquell any per Maria Jesús Castillo Tauste.

 

Des de l’any 2014, Vértice i el seu director general van començar a aparéixer en la premsa local valenciana a causa de la compra, rehabilitació i venda de finques i edificis sencers | LLuïso Llorens

 

Sesé també és administrador únic d’altres empreses amb seu a Saragossa, Sevilla o Màlaga que estan dedicades a la intermediació en la venda o lloguer de tota mena de béns immobles. Així mateix, ha diversificat el seu capital fent-se administrador únic d’una empresa dedicada a la venda de llibres i de serveis de comunicació i publicitat, i a altra dedicada a la moda tèxtil, com és la de la dissenyadora de moda Amparo Chordá. En ser exconseller del València CF –per la gran compra d’accions que va fer en el seu moment– compta amb cert suport social per la seua trajectòria com a mecenes i assessor de l’equip. La implicació en l’equip de futbol de la ciutat li ha permès reivindicar, en algunes entrevistes respecte al seu pas per l’equip, la seua faceta “valencianista” pel seu enamorament amb la ciutat i l’equip.

La seu social de l’empresa Inversiones Blue Santorini es troba en la mateixa adreça que l’empresa Vértice Russafa SL, de la qual és administrador únic Sesé

Com a segon actor de l’expulsió del veïnat de la Saïdia es troba el l’empresa Inversiones Blue Santorini SL, que ha donat suport a la petició del Grupo Vértice. Aquesta empresa, dedicada a la intermediació en l’exercici de la compravenda de tota classe de finques, locals comercials i industrials, i la promoció i compravenda i arrendament de sòl, urbà i rústic. La seu social d’aquesta empresa es troba en la mateixa adreça que l’empresa Vértice Russafa SL, de la qual és administrador únic Sesé. Als càrrecs de Blue Santorini no només apareix aquest com a administrador solidari, també figura Daniel Cruz Torres. Cruz Torres, a la vegada, és administrador únic de Vértice Bussines Capital Partners SL, amb seu al mateix lloc que les dues empreses anteriors i dedicada a l’adquisició, urbanització i parcel·lació de terrenys, a la promoció i construcció d’edificis i a la compravenda o arrendament d’aquests.

Com a anteriors administradors solidaris de Blue Santorini SL que van cessar del seu càrrec el passat 19 de febrer també hi són Andrés Garcia López i Manuel Vallés Salavert. El primer, vinculat a més de 37 càrrecs en diverses empreses, participa del negoci immobiliari, les entitats financeres, la compravenda de naus industrials o els serveis forestals (entre altres molts sectors) amb l’administració d’empreses que es troben al País Valencià, Galícia o Madrid. Vallés Salavert centra el seu negoci immobiliari –mitjançant l’assessorament, la promoció i la construcció– a Torrent (Horta Sud) a través de les empreses Cartago Vera Ecologia SL, Ranlupaber SL -on també participa Garcia López- i Moltvall Investments SL.