Set furgonetes d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van irrompre dimarts 10 de març a tres quarts de set del matí al barri d’Hostafrancs de Barcelona. El Departament d’Interior va mobilitzar una cinquantena d’agents per desallotjar un dels habitatges del conegut popularment com a Bloc Triadó, on ara fa més de dotze anys es va constituir una comunitat de veïnes que ha vetllat pel manteniment d’aquesta finca històrica de l’any 1850.
L’immoble comprèn els números 78 i 80 del carrer Rector Triadó –a tocar de l’estació de Sants– i està format per un local comercial, dues llars a la planta baixa i tres més al primer pis, entre les quals hi ha la primera que ha estat desnonada
L’immoble comprèn els números 78 i 80 del carrer Rector Triadó –a tocar de l’estació de Sants– i està format per un local comercial, dues llars a la planta baixa i tres més al primer pis, entre les quals hi ha la primera que ara ha estat desnonada amb data oberta, després que la solidaritat veïnal aturés el primer llançament el passat 18 de febrer. Malgrat no estar catalogada com a patrimoni arquitectònic, es tracta d’una construcció d’alt valor, ja que és un exemple icònic dels habitatges obrers que es van alçar a redós de les fàbriques amb l’esclat industrialitzador dels anys quaranta del segle XIX.
Tot això poc ha importat al seu propietari, Josep Font Fatjó de Xiprers, membre d’una família burgesa provinent del Vallès que durant dècades va deixar la finca en un estat d’abandó absolut. Farcit de deutes i amb ordres d’embargament d’Hisenda a l’esquena, l’hereu de la nissaga familiar i administrador únic de l’empresa Pifadex S.L., la qual ostenta la titularitat del Bloc Triadó, pretén desnonar tots els seus inquilins i enderrocar l’edifici per fer obra nova i lucrar-se substituint el veïnat arrelat al barri per persones amb un poder adquisitiu superior.
Deixar morir la finca per foragitar-ne el veïnat
“Transformació socioeconòmica d’una àrea que es caracteritza per la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona i per l’arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta, cosa que comporta un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.” Aquesta és la definició del concepte gentrificació, que ha passat de ser una paraula desconeguda del diccionari a esdevenir un fenomen ben present a les vides del veïnat de Barcelona.
Actualment, al Bloc Triadó viuen una desena de persones, però només el matrimoni jubilat que habita els baixos del número 80 té la seva situació regularitzada, ja que són la darrera família amb contracte de renda antiga que hi queda
El mot el va encunyar la sociòloga Ruth Glass l’any 1964 per descriure el que passava al districte londinenc d’Islington i des d’aleshores el procés al qual remet s’ha estès com una taca d’oli per les principals ciutats del món. La capital catalana no n’ha quedat exempta i el barri d’Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc, l’està patint amb especial virulència els darrers anys. L’ampliació de l’Hotel Plaza, l’enderroc de les cases del carrer de Béjar o la compra d’un edifici prop de la plaça d’Herenni per part del fons voltor Vauras per fer-hi pisos de luxe en són només tres exemples.
Actualment, al Bloc Triadó viuen una desena de persones, però només el matrimoni jubilat que habita els baixos del número 80 té la seva situació regularitzada. Són la darrera família amb contracte de renda antiga que hi queda, tot i que actualment estan esgotant el temps previst de la que serà la darrera subrogació. L’inquilinat dels altres baixos va acabar marxant i el local comercial resta tancat amb pany i forrellat des que el negoci d’articles d’esport que hi havia va abaixar la persiana per jubilació l’any 2017. Tots aquests anys han hagut de suportar l’estratègia de deixadesa del propietari, qui des de principis dels anys noranta, quan l’Ajuntament el va obligar a arreglar la façana per perill de despreniments a la via pública, no s’ha tornat a fer càrrec del manteniment de l’edifici malgrat els requeriments de les seves habitants.
Josep Font Fatjó de Xiprers esperava pacient a que la vida a l’interior de la finca fos cada vegada més insuportable i les inquilines marxessin pel seu propi peu, esgotades per les goteres i els desperfectes constants. Tanmateix, Fatjó no comptava que un grup de dones activistes okupessin els tres pisos de la primera planta del bloc –que ja romanien buits– el setembre de 2007. Durant els més de dotze anys que han passat des d’aleshores, al voltant d’una vintena de persones actives en el teixit veïnal i associatiu dels barris de Sants han passat per aquests habitatges, que han arreglat i dignificat guanyant-se la simpatia de les famílies que vivien als baixos fins a forjar una harmoniosa comunitat.
Durant els darrers dotze anys, al voltant d’una vintena de persones actives en el teixit veïnal i associatiu dels barris de Sants han passat per aquests habitatges, que han arreglat i dignificat
A partir de febrer de 2019, van començar a arribar denúncies per separat a cadascun dels tres pisos de la primera planta, per la via civil i dirigides als seus “ignorats ocupants”. Paral·lelament, el que fins al moment era l’administrador de finques va deixar de cobrar el lloguer a les inquilines dels dos baixos, que no van tenir més opció que consignar el pagament als jutjats per evitar ser denunciades per impagament i posteriorment desnonades, fruit del tripijoc de l’amo de la finca.
Aquestes pràctiques associades al mòbing, com ho ha estat oferir diners a les veïnes perquè marxessin i aprofitar així la seva situació de vulnerabilitat per pressionar-les, van possibilitar que les habitants d’un dels baixos cedissin i rubriquessin un pacte amb la propietat, qui va donar pas a un grup d’homes que des d’aquell moment el vigilen amb una actitud intimidatòria cap a la resta de les habitants del bloc. El primer desnonament s’ha executat per ordre del Jutjat de Primera Instància número 7 de Barcelona, que havia autoritzat la data oberta malgrat la presentació d’un recurs. Així és com el poder judicial ha donat la cobertura necessària als Mossos per aparèixer per sorpresa i esquivar l’acció solidària del Grup d’Habitatge de Sants, que dóna suport a la lluita del Bloc Triadó i ja havia aconseguit aturar el primer llançament. Finalment, un grup d’operaris va tapiar el pis per posteriorment instal·lar-hi una porta antiokupes i diverses alarmes.
A hores d’ara resten tres unitats de convivència al bloc: la família amb contracte de renda antiga als baixos i les okupants dels dos pisos restants de la primera planta. Els Mossos van intentar aprofitar el primer desnonament per desallotjar a cops de mall i sense ordre judicial un d’aquest dos pisos, però la pressió del veïnat ho va aconseguir aturar. Així i tot, ja té data de desnonament fixada pel pròxim 23 de març, malgrat que les afectades han presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona per aturar-ho.
L’altre habitatge restant encara no té sentència ferma ni data per ser desnonat, però el futur per les seves habitants no es preveu esperançador. No obstant això, elles afirmen “no marxarem silenciosament”, motiu pel qual han llençat una campanya de denúncia. “Ens organitzem sense por per aturar tots els desnonaments, per assenyalar a extorsionadors, especuladors i altres indesitjables, per evitar que enderroquin les nostres cases i les nostres vides”, asseguren en un comunicat.
L’entramat de Fatjó per eixugar deutes
Vicenç Maria Triadó i Constantsó, personatge que dóna nom al carrer on s’ubica el bloc afectat, era el rector de la parròquia del Sant Àngel Custodi de Barcelona. El mal estat de l’edifici eclesiàstic va impulsar aquest mossèn a recaptar diners per construir-ne un de nou fet que el va ajudar a guanyar moltes simpaties. Durant l’etapa revolucionària de la Guerra Civil, el carrer va ser rebatejat amb el nom d’Ángeles López Amaya, activista considerada la primera intel·lectual feminista de finals de segle XIX que va morir a Barcelona l’any 1926.
La família Fatjó va veure com, en aquell mateix període, la seva finca familiar ubicada a Cerdanyola del Vallès era confiscada pel camperolat i passava a mans d’una família pagesa que en va col·lectivitzar la producció, tal com s’explica al llibre Tal como lo vi. La colectividad de Cerdanyola-Ripollet 1936-1939, escrit per José García Sánchez i editat pel col·lectiu Mai Més! Cultura i memòria antifeixista. Prèviament, els Fatjó s’havien enriquit gràcies al cultiu de vinya, negoci que els va permetre comprar diversos masos i aprofitar-se del seu estatus socioeconòmic per emparentar les seves pubilles amb altres famílies benestants que els feren augmentar el seu patrimoni. Tot i recuperar el mas perdut gràcies al triomf del bàndol nacional, Josep Font Fatjó no ha sabut administrar la fortuna de la seva nissaga i ha acabat ofegat pels deutes.
Segons dades a les quals ha tingut accés la Directa, Fatjó acumula més d’un milió sis-cents vuitanta-cinc mil euros de deute, el que li ha valgut l’embargament de part dels seus béns per part de l’Agència Tributària
Segons dades a les quals ha tingut accés la Directa, Fatjó acumula més d’1.685.000 euros de deute, el que li ha valgut l’embargament de part dels seus béns per part de l’Agència Tributària. Des del seu pis a l’Eixample ha hagut de fer mans i mànigues per no perdre el mateix Bloc Triadó –taxat en poc més d’un milió d’euros– del qual Hisenda va arribar a embargar el 20% de l’immoble ubicat al número 80.
Aquesta situació límit l’ha portat a hipotecar la finca a favor de cinc mercantils diferents, aprofitant-se d’una possibilitat que ofereix la llei, que permet a empreses privades concedir diners en préstec a canvi d’oferir com a garantia de pagament la possessió d’un o diversos immobles. Finalment, són els gestors immobiliaris de l’empresa Doma S.L, els que estan sol·licitant els corresponents permisos d’obres per tirar endavant l’operació especulativa, tot en nom de Crandom Unlimited Partners S.L..
El 18 de desembre de l’any 2012, l’Ateneu Barcelonès acollia la presentació del llibre Can Fatjó dels Xiprers, nou segles de vida pagesa a Cerdanyola, de Miquel Sánchez. Aquell vespre, Josep Font Fatjó de Xiprers arrencava l’acte donant les gràcies a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que presidia la taula: “per tot el que ha fet i fa per aquest nostre país, que és el bressol de la nostra família”. Davant de tota la nissaga familiar, el propietari del Bloc Triadó rendia vassallatge a l’històric líder convergent que ha reconegut posseir diners no regularitzats en comptes a l’estranger, donant bona mostra de quins són els seus referents.
