Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Fugir de la guerra a Síria per a rebre trets a la frontera grega

Els milers de persones que intenten arribar a territori grec després de l'obertura de fronteres d'Erdogan s'han topat amb grups d'ultradreta, legitimats des del govern, la suspensió del dret internacional i el suport de la Unió Europea a una Grècia que blinda la seva frontera a trets

Un grup de dones participa en una marxa de persones refugiades a Mitilene / Berta Camprubí

La Unió Europea dispara de moltes maneres contra les persones refugiades que arriben al seu territori. Dispara amb les seves polítiques econòmiques, socials, d’estrangeria, dispara amb l’activitat de les seves multinacionals, amb els seus tractats de lliure comerç, però des del passat 2 de març, té també permís per a disparar amb munició real.

Després que Turquia obrís fa dos caps de setmana les seves fronteres cap a Europa, l’exèrcit grec va anunciar aquest dilluns l’inici immediat d’un exercici militar en la costa oriental de l’illa de Lesbos, allà on arriben els refugiats. Amb més de 3,5 milions de refugiats al seu país i amb la pressió de centenars de milers més que fugen de la guerra que ell mateix està protagonitzant a la província siriana d’Idlib, el president turc Recep Tayyip Erdogan li anunciava a Europa que “s’ha acabat, les portes ara estaran obertes, haureu de compartir la càrrega”.

Turquia posa fi unilateral al tracte pactat amb la Unió Europea el 2016 segons el qual Turquia, a canvi de 6.000 milions d’euros, havia d’evitar que els refugiats que arriben al seu país creuessin a Grècia

D’aquesta manera, Turquia posa fi unilateral al tracte pactat amb els països membres de la Unió Europea el 2016 segons el qual Turquia, a canvi de 6.000 milions d’euros, havia d’evitar que els refugiats que arriben al seu país des de l’Afganistan, Síria, l’Iran o desenes de països africans creuessin a Grècia. Amb l’obertura de fronteres, es calcula que desenes de milers de persones refugiades s’han dirigit, amb la col·laboració de les administracions turques, cap a la frontera terrestre entre Turquia i Grècia i altres milers estan decidides a creuar els quinze quilòmetres de mar Egea que els separen d’Europa.

Segons Turquia, des de l’obertura de les fronteres haurien abandonat el país otomà 130.000 persones. Vistes les circumstàncies, el govern grec, que al novembre ja va endurir agressivament la llei d’asil, ha anunciat que durant el mes de març no acceptarà més sol·licituds de protecció internacional i que tot migrant irregular, independentment del seu motiu de partida, serà retornat a Turquia sense passar per cap registre.


Primeres víctimes mortals

Les famílies que fugen de la guerra i la misèria dels seus països d’origen són tractades com a invasores que posen en risc la seguretat nacional per part de Grècia i ara poden ser disparades primer a manera d’avís i després contra la seva vida. La primera víctima mortal des de l’obertura de fronteres turca s’hauria donat, segons va denunciar el periodista de la BBC Mughira Al Sharif i altres professionals a través d’un vídeo en Twitter, el dilluns 2 de març a les 9 del matí a la província turca d’Edirne, en la frontera nord del país hel·lènic, quan la Guàrdia de Fronteres grega va disparar contra un jove refugiat provinent d’Alep, Síria, causant la seva mort. El govern grec ha assegurat que es tracta de “propaganda falsa turca”, però la informació ha estat confirmada a través de diverses fonts.

Aquell mateix matí, mentre l’etiqueta #IStandWithGreece, a manera de defensa de la mà dura de Grècia, es feia viral, una pastera va bolcar molt prop de l’aeroport principal de l’illa de Lesbos. Un nen de quatre anys va morir en aquest episodi i un altre va quedar ferit. Aquest dilluns 2 de març, un mínim de disset embarcacions van arribar a les illes de l’Egeu amb aproximadament 736 persones segons Aegean Boat Report (ABR).

L’endemà, dimarts 3 de març, van ser al voltant de 15 les embarcacions que van creuar l’Egeu amb 552 migrants. De manera que, des que la guàrdia costanera turca ha deixat de perseguir als refugiats que creuen la mar Egea passant a col·laborar amb la seva missió, més de 1.300 persones, una tercera part, nens i nenes, haurien arribat a les costes gregues on estan fins avui dormint a la intempèrie mancant el procediment de registre habitual que la supressió del dret a asil suposa. “Ja no és un tema legal sinó un tema polític: aquí estan violant qualsevol classe de procediment i dret internacional”, denúncia l’advocada grega Elli Kriona des de l’illa.

La Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra són paper mullat en aquests moments al país hel·lènic. Els trets amb gasos lacrimògens i bales de goma de l’exèrcit grec dissimulen entre fum i soroll els trets de munició real. La tercera persona a la qual bales gregues han arrabassat la vida ha estat, segons denunciava el dijous 5 de març, el periodista Piotr Zalewski, corresponsal de l’Economista a Turquia, un home que al costat d’un grup nombrós de persones intentava travessar la frontera turco-grega en el pas Pazarkule-Kastanies.

Són tants els milers de persones —majoritàriament provinents de l’Afganistan i hostes de Turquia des de fa mesos o a vegades anys— que ara es decideixen a travessar la frontera, que les quotes dels smugglers o traficants de persones han baixat, tant en la ruta per terra com la que creua l’Egeu.

Els presidents de la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu han viatjat a la zona per a donar total suport a Mitsoatakis i oferir 700 milions d’euros i 100 efectius addicionals als 530 que ja té FRONTEX a Grècia

La situació s’ha complicat notablement en el cas d’aquesta última ruta. Les patrulles costaneres que ara fan la vida impossible a les embarcacions que s’aproximen a Europa, amb trets, desestabilitzant els anomenats dinguis, accelerant la velocitat prop d’ells, o fins a, a cops de pal, ja no són les turques sinó les gregues. “Els guardacostes grecgs van disparar a migrants. Alarm Phone ha estat alertada de dos vaixells amb 25 persones cadascun prop de Kastellorizo. El primer grup va tornar a Turquia i els guardacostes grecs van disparar a l’altre vaixell deixant dos homes ferits”, reportava el 3 de març el grup de suport a les persones que creuen el Mediterrani Alarm Phone.

Davant aquest gir brutal per part del govern de Kiriakos Mitsotakis, els presidents de la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu han viatjat a la zona fronterera de Grècia amb Turquia per a donar total suport a Mitsoatakis i oferir 700 milions d’euros i 100 efectius addicionals als 530 que ja té FRONTEX a Grècia. “Agraeixo a Grècia que sigui el nostre escut”, va assegurar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.


Els atacs xenòfobs i la fugida de les ONG

Des de la nit del dilluns 24 de febrer, Lesbos viu una onada d’excepcionalitat. Aquell dia, centenars de persones de tot color polític, social i geogràfic, van bloquejar conjuntament la sortida del port, ja que estaven alertades que s’acostava a l’illa un vaixell carregat d’efectius antidisturbis provinent d’Atenes per a reprimir les protestes que s’havien organitzat en contra de la construcció d’un nou camp tancat per a refugiats.

Grups d’extrema dreta, locals conservadors, simpatitzants de Syriza, del partit comunista, anarquistes, voluntaris d’ONG, activistes internacionals i refugiats, per una nit van respirar junts el gas lacrimogen de la policia que va aconseguir que 300 efectius policials més i maquinària de construcció desembarquessin a l’illa. A partir d’aquí, l’illa es va declarar en vaga general secundada per les organitzacions sindicals i el govern local. Va ser durant les dues jornades de bloquejos, manifestacions i barricades en tota l’illa que es van multiplicar i van aguditzar els atacs xenòfobs contra persones refugiades i voluntaris estrangers d’ONG que ja s’havien donat durant els últims mesos.

Un sol·licitant d’asil sirià i voluntari de l’ONG basca Zaporeak qui prefereix guardar l’anonimat per motius de seguretat, explica que quan tornaven amb cotxe de repartir menjar en el camp de refugiats de Moria, “ens van envoltar per tots costats, jo vaig sortir per a ajudar a treure el cotxe i de sobte estava enmig dels feixistes, em van pegar a les cames i al cap, va ser com una tortura, quan intentava aixecar-me em tornaven a pegar a les cames”. “L’illa és un desastre”, assegura des de Mitilini, la capital de Lesbos. Des d’aquest dilluns, la majoria d’ONG van parar la seva activitat i a partir del cap de setmana, amb l’anunci d’obertura de fronteres per part de Turquia, moltes van optar per convidar i fins i tot obligar els seus voluntaris registrats a sortir de l’illa.

La majoria d’ONG van parar la seva activitat i a partir del cap de setmana, amb l’anunci d’obertura de fronteres per part de Turquia, moltes van optar per convidar i fins i tot obligar els seus voluntaris registrats a sortir de l’illa

“A mi ja m’havien dit que no em podia implicar en les manifestacions de dones refugiades que van ocórrer fa un mes i en les quals vaig participar”, explica Julia Artiga, voluntària d’una ONG suïssa activa en Lesbos des de 2015. Després de participar en algunes de les mobilitzacions gairebé espontànies que es van donar durant l’última setmana de febrer, Artiga, com la resta de voluntaris i treballadors d’aquesta ONG, va rebre un missatge que deia “per motius de seguretat has d’abandonar l’illa”, explica la catalana de 23 anys.

Ella hauria preferit quedar-se per a continuar fent costat al col·lectiu de refugiats però “em van trucar i em van dir que havia de treure les meves coses de la casa de l’ONG i que havia d’anar al port, que ja m’havien comprat el bitllet de ferri i que no tenia elecció”. El ferri al qual es va pujar anava “ple de persones cooperants, hi havia uns 80 migrants i el triple de persones d’ONG”, relata.

La criminalització i persecució de les ONG per part dels mitjans de comunicació i la població locals i les mesures internes d’aquestes per a evitar una politització més aguda de les seves activitats, ha fet que en pocs dies l’illa es buidi dels joves rossos que abundaven fa uns mesos. Els grups d’extrema dreta a l’illa semblen haver proliferat i organitzat. Tenen els seus propis punts de control a l’illa i, segons denúncia el refugiat sirià, “sabem que tenen un grup de WhatsApp, treuen fotos d’estrangers, fotos dels cotxes de la gent d’ONG i el comparteixen en el grup”.

El diumenge 1 de març, mentre s’acostava a l’illa un dingui carregat de famílies refugiades, aquests grups xenòfobs van boicotejar la seva arribada amb crits i van colpejar al periodista Michael Trammer qui estava cobrint l’episodi. Després de llançar el seu camera a la mar i amenaçar-lo, el fotògraf va haver de sortir de l’illa l’endemà.

El primer ministre grec agraïa aquest dimarts a través d’un tuit “a les forces armades, a les forces de seguretat i als residents que han ajudat” a deixar “sota control” la situació en les zones de frontera. La sensació a l’illa és que l’odi dels grups d’extrema dreta està sent un perfecte aliat de les polítiques repressives —i ara sanguinàries— del govern grec secundades fèrriament per Europa. Unes polítiques que no són tan noves ni tan excepcionals, perquè la mort en el Mediterraneo és una tragèdia ja normalitzada entre la societat europea. Les tres morts, dos homes i un nen, de persones refugiades provocades per les bales europees aquesta setmana se sumen a les més de 15.000 que acumula aquesta frontera des de 2014.

 

Article publicat originalment a ‘El Salto

Articles relacionats