Ja podem qualificar de botí econòmic de gran interès empresarial el filó que generarà la proposta de decret de menjadors. Si res inesperat no fa modificar els plantejaments que fins avui ha esgrimit el Departament d’Ensenyament, la nova legislació convertirà l’espai de migdia dels centres educatius d’infantil i primària de titularitat pública –mal anomenats serveis de menjador– en un gran negoci a repartir entre poques empreses.
Actualment, una quarta part dels menjadors escolars són gestionats per set grans empreses o grans fundacions. Aquestes organitzacions esperen amb delit l’aprovació d’un nou decret de menjadors que, en conseqüència, activarà aviat un bon grapat de noves licitacions per part de consells comarcals, ajuntaments i centres educatius. Es tracta de tot un pastís econòmic que pot arribar a tenir un valor general de més de 400 milions d’euros per curs, si avui portéssim a licitació pública tots els menjadors públics del país. Grans empreses amb capacitat d’optimitzar fins al màxim exponent les despeses amb l’objectiu d’obtenir grans beneficis amb el menjar i l’educació de les nostres filles i fills durant l’espai de migdia a l’escola. Un botí que les petites cooperatives o empreses de proximitat i amb filosofia ecològica potser podran arribar a gratar a canvi d’una dura i preocupant lluita per garantir la seva subsistència en aquest nou mercat en què el Departament d’Ensenyament convertirà els menjadors escolars.
El departament que lidera el conseller Bargalló ja ha fet la tria. Ha posat per davant de l’equitat i la qualitat educativa i alimentària la possibilitat de fer créixer el negoci de grans fundacions o empreses. I aquí és on molta gent fa dies ens preguntem si el govern de la Generalitat ha sucumbit a pressions i/o interessos empresarials. Com pot ser que, amb tant rebuig per part de la comunitat educativa, encara avui Ensenyament no hagi renunciat a aquest despropòsit? Per què no vol dialogar? (Entenent el diàleg sincer com aquell que es realitza en igualtat d’oportunitats en ambdós bàndols i on cap d’ells imposa res a l’altre.)
El nou marc legal sobre la contractació pública ha estat l’excusa més utilitzada per Ensenyament en els darrers mesos, que suposadament els obliga a deixar fora de l’espai de migdia molts projectes d’AFA i AMPA que actualment estan funcionant bé. De veritat que no hi ha cap fórmula jurídica per resoldre aquesta qüestió? O potser ja fa anys que el Departament va decidir deixar fora les famílies i ara sembla tenir l’oportunitat perfecta? A tall d’exemple, en l’actualitat l’Ajuntament de Barcelona està cedint a cooperatives i associacions de la ciutat –via contractació pública– la gestió de certs serveis socials. I és que quan hi ha veritable voluntat política, es poden obrir més vies per resoldre un mateix problema.
Però a banda de l’infortuni que ha creat l’actual proposta de decret de menjador, no puc deixar de constatar i denunciar la renúncia que està fent el sistema educatiu català de gestionar amb valentia les mancances d’aquest terç de jornada que representa l’espai de migdia als centres educatius. Són moltes les hores d’un curs escolar o de tot un itinerari educatiu entre l’educació infantil i el final de la primària –malauradament, la jornada compactada a secundària ha fet desaparèixer el migdia als instituts– desaprofitades des de la missió que ha d’exercir l’administració competent en matèria pedagògica.
L’espai del migdia ha de ser molt més que emplenar panxes i esdevenir un espai educatiu més de l’escola pública excel·lent
Com ja és una realitat en bona part dels països europeus, l’espai del migdia és considerat un temps educatiu amb totes les obligacions i responsabilitats per part de l’administració educativa, que li exigeix aquest estatus pedagògic i jurídic. Aquesta és una de les diverses debilitats del nostre sistema que el govern hauria d’afrontar urgentment si volgués apostar decididament per millorar la qualitat i l’equitat educativa arreu. Un terç de jornada escolar que hauria d’estar emmarcat en l’accés universal a l’educació pública i totalment integrat al projecte educatiu de cada centre. Un espai realment inclusiu on els alumnes amb necessitats educatives especials també tinguin dret al personal pedagògic de suport que actualment tenen en l’espai lectiu. Un espai de migdia on els alumnes nouvinguts i que no tenen DNI o NIE no en quedin fora perquè no compleixen els requisits per accedir a unes beques que són completament insuficients. Un espai universal i gratuït on qualsevol alumne tingui un lloc.
Passen moltes coses durant el migdia i en podrien passar moltes més en un espai que fos regulat com a temps preceptiu i sota el control públic. Les potencialitats pedagògiques del migdia són immenses. Imagineu el migdia portat per educadores i educadors contractats per l’administració pública, amb unes condicions laborals justes i una formació d’acord amb la importància de la tasca educativa a desenvolupar, amb eines i recursos adequats. Un temps on es podria donar una empenta pedagògica de gran impacte des d’una estratègia de millora de competències de caire social relacionades amb temàtiques com la coeducació, el respecte a la diversitat, a la prevenció de les violències de gènere o la prevenció de l’assetjament escolar, etc. Un temps amb potencialitats, també, en l’àmbit de l’educació per a la salut, on la promoció d’hàbits saludables segur que en pocs anys tindria una incidència directa en malalties infantils –com l’obesitat o la diabetis precoç– o en l’adultesa –com la prevenció de complicacions cardiovasculars, entre d’altres.
I és que l’escola és molt més que conceptes acadèmics. L’escola ha de ser un espai d’igualtat d’oportunitats on tothom pugui arribar a esdevenir allò que vulgui. Tot un motor de creació de cohesió social que estem desaprofitant cada vegada que veiem el sistema educatiu com una obligació governamental i no com un propiciador de prosperitat per la nostra societat. En definitiva, l’espai del migdia, i demano que deixem de parlar d’ell com a servei de menjador, ha de ser molt més que emplenar panxes i esdevenir un espai educatiu més de l’escola pública excel·lent, arrelada al seu territori, a la seva comarca, ciutat, poble o barri.
Insisteixo, un espai de migdia que no ha estat mai afrontat amb determinació per l’administració i que, potser ara que molts estem plantejant la necessitat urgent de debatre i consensuar un nou marc educatiu i legal, seria un bon moment perquè Ensenyament aturés la seva proposta de decret de menjadors per liderar una reflexió de fons amb la participació activa i vinculant de tota la comunitat educativa.
