Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Capital disfressat de ciència

L'autor, professor de la Universitat de Lleida i membre de Som lo que sembrem, posa el focus en la iniciativa 'Ciencia en el Parlamento', que es va presentar ara fa uns mesos al Congrés dels Diputats espanyol i que està impulsada per les institucions públiques i pels grans lobbys i empreses del sector farmacèutic i tecnològic

/ Arxiu

El novembre passat es va presentar al Congrés dels Diputats espanyol  l’autoanomenada “iniciativa ciutadana independent” que porta per nom Ciencia en el Parlamento i que pretén “assessorar” als membres d’aquesta institució en “temes científics”.

Després de la vergonya del suposat assessorament científic proporcionat per l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Català de la Comunicació Científica al Parlament de Catalunya amb motiu de la Iniciativa Legislativa Popular que la plataforma Som lo que Sembrem va presentar l’any 2009, és necessari saber d’on poden venir els cops.

Els organitzadors d’aquesta iniciativa ciutadana independent són el mateix Congrés espanyol (institució política com cap altra), la Fundación Fecyt (fundació del Ministerio de Ciencia, i per tant, tan política com aquest), i la Fundación Cotec para la Inovación. Aquesta fundació està presidida per l’exministra Cristina Garmendia, qui també va ser directiva de diferents empreses de biotecnologia i de la CEOE. La presidència dels patrons de Cotec està ocupada per Ysios Capital, empresa de capital risc que gestiona 191 milions d’euros que inverteix en “les indústries de la salut i la biotecnologia”, i en l’equip directiu de la qual apareix la mateixa Cristina Garmendia. A la Fundación Cotec també hi són des de Caixa Bank, Telefonica, Deloitte, Suez, BBVA, Iberdrola, i Indra… fins a Fiesta Hotels & Resorts. Ciutadans? Independents?

Però per una iniciativa que s’autoanomena independent, torna a ser sorprenent que també tingui entre els seus col·laboradors a tot un seguit de grans empreses, com per exemple les farmacèutiques i les seves fundacions

Entre els col·laboradors de la iniciativa, doncs sí, es poden trobar universitats, centres d’investigació, i associacions de científics. Però per una iniciativa que s’autoanomena independent, torna a ser sorprenent que també tingui entre els seus col·laboradors a tot un seguit de grans empreses, com per exemple les farmacèutiques (GlaxoSmithKline, Takeda, Hefame) i les seves fundacions (Lilly, Pfizer, Roche, Gadea). I és clar, també hi són les biotecnològiques, com Iden Biotechnology, empresa navarresa que inclou dins el seu “comitè d’experts” alguns antics alts directius i treballadors de Monsanto Europa, i que en el consell d’administració barreja representants d’empreses públiques, com Sodena (empresa de capital risc del Govern de Nafarroa), i de  fons de capital risc, com CRB Inverbio.

A Ciencia en el Parlamento també hi són les fundacions de les biotecnològiques. Entre elles, Antama, fundació de les grans empreses de biotecnologia agrícola que “té com a finalitat la promoció de les noves tecnologies aplicades a l’agricultura, el medi ambient, i l’alimentació”. Per a fer-nos una idea del que pot buscar aquesta fundació en el Parlament només cal llegir les darreres notícies que ressalta a la seva web: “Assessors científics de la Comissió Europea alerten del risc de regular les noves tecnologies d’edició genètica baix la directiva dels OMG” i “Un informe conclou que el Brexit és una gran opotyunitat perquè Regne Unit trenqui amb la restrictiva legislació europea sobre millora genètica vegetal”. Assessorament o lobby feroz?

També hi col·laboren molt les associacions patronals: Aces, patronal de la sanitat privada; Ineustar, associació espanyola d’empreses dedicades a la construcció i manteniment d’instruments i instal·lacions científiques; i, és clar, Asebio, l’olla barrejada que inclou, entre d’altres, empreses de biotecnologia i empreses de capital risc, incloent-hi Bayer, Caixa Capital Risc, Grifols, Esteve, Monsanto, Merck, Ysios Capital …

Molt sorprenent és també l’abundància entre aquests col·laboradors de companyies de relacions públiques: Berbes Asociados, “l’empresa líder en consultoria de comunicació a Madrid”, que compta entre els seus clients amb Asebio, AstraZeneca, Biogen, GlaxoSmithKline, Merck, Novartis, i Pfizer; Weber Shandwick, multinacional de les relacions públiques; Edelman Spain, agència internacional de comunicació registrada al pompós Registre de Grups d’Interès de la Unió Europea, és a dir, al grup de lobbys; Cariotipo MH5, consultors de lobby i relacions públiques que “entén la comunicació com una eina estratègica que contribueix a assolir els objectius de les corporacions”. També col·labora Celera (“Acceleradora de persones” (sic)), una mena de caça-talents, on estan ficades la Fundació Banc Sabadell i la Fundació Rafael del Pino, que va ser creada pel fundador de Ferrovial, i que l’any passat va organitzar una xerrada de Manuel Valls a Barcelona, i una altra d’Antonio Garrigues Walker i Susana Griso sobre “nacionalismes i populismes”…

I com no, a Ciencia en el Parlamento hi col·laboren també els fons de capital risc com l’abans esmentat CRB Inverbio, gestora de capital risc en biotecnologia, “ciències de la vida”, i salut, i Axa, multinacional francesa d’assegurances i gestió d’inversions.

Potser només va ser per casualitat, però pocs dies després de la presentació al Congrés de Ciencia en el Parlamento, el govern espanyol anunciava un pla contra les pseudociències i pseudoteràpies. Tot recordant que Mario Bunge, la referència de capçalera en aquest tema, inclou “l’Economia tal com s’explica comunament” com una de les que ell considera com a pseudociències, vaig buscar a fons quines mesures s’utilitzarien per lluitar contra aquesta pseudociència que creu en una mà invisible i que sempre recepta les mateixes pseudoteràpies. I no vaig trobar res, el que és sorprenent perquè aquesta Economia ha produït molta misèria, destrucció, i morts al llarg de la Història. Però és clar, tot i que la Ciència no ho ha demostrat, una gran veritat és que el gos no mossega la mà que li dóna menjar.