“Des del Casal comuniquem que ahir vàrem signar oficialment un contracte de lloguer amb la propietat. La Llavor definitivament no es tanca! Feu-vos sòcies del Casal”. D’aquesta manera, el 22 de desembre l’assemblea gestora anunciava al perfil de Twitter del Casal La Llavor l’acord signat amb Comercial Ibérica S. L., empresa immobiliària vinculada a la família Rosal Bertrand propietària de l’antic Centre d’Estudis Llobregat, que consisteix en el pagament d’un lloguer de 500 euros mensuals. “Després d’aturar gràcies a la mobilització veïnal el desallotjament programat el 3 de juny, vàrem obrir un procés de negociacions amb els propietaris, una immobiliària vinculada a la família Bertrand. Les negociacions finalment, i no sense entrebancs, han culminat amb èxit”, s’explicava amb més detall al comunicat emès a les xarxes socials.
Amb aquest acord queda descartat el desallotjament i l’enderrocament de l’edifici, okupat des de l’any 2014, i es garanteix la continuïtat de l’antic Casal Okupat i Autogestionat (CSOA), ara en forma de nova associació constituïda recentment per poder fer front al pagament del lloguer i continuar desenvolupant el projecte de dinamització social i cultural de manera completament autogestionada “sense el sotmetiment a la por constant de treballar sota amenaça”. “El destí de l’edifici si ens feien fora era anar a terra i només deixar un solar del qual no se’n faria ús i que esperaria temps millors per especular, com ja va passar per exemple amb el desenvolupament urbanístic de l’ARE Prat Nord i l’enderrocament del KOP Alta Tensió”, s’especificava a l’esmentat comunicat.
Per fer viable econòmicament el Casal, el mínim que s’han marcat són cent sòcies i de moment, quan fa un parell de mesos des de l’inici de la campanya, ja han superat el llindar de les 45
La nova associació, des de principis d’any demana suport econòmic en forma de quotes mensuals voluntàries de cinc o deu euros –tres euros per a les persones sense feina–, “inferiors a les que es demanen habitualment a qualsevol ateneu o casal”, afegeixen Sílvia i Marta, dues de la desena de persones i col·lectius que de manera regular participen de les assemblees de La Llavor. Per fer viable econòmicament el Casal, el mínim que s’han marcat són cent sòcies i de moment, quan fa un parell de mesos des de l’inici de la campanya, ja han superat el llindar de les 45. Les veïnes més actives a La Llavor fan una crida en aquest sentit: “A les assemblees que vam fer a l’estiu i on vam decidir fer aquest pas per mantenir l’espai i el projecte hi havia més gent compromesa inicialment”.
Després de nombroses assemblees celebrades a l’estiu, un cop van superar un primer intent de desallotjament al mes de juny, l’assemblea gestora de La Llavor va iniciar negociacions amb l’ajuntament i la propietat, tot i que segons fonts municipals finalment l’acord va arribar sense cap mediació consistorial, que els oferia l’opció d’esdevenir una entitat legal per poder optar a rebre alguna mena de subvenció. “Hem optat al lloguer social per tenir un projecte de futur, per poder prosseguir el nostre camí de construir infraestructura popular amb una certa estabilitat i una continuïtat garantida que no teníem abans, per poder organitzar activitats amb tranquil·litat. Començar de nou en un altre espai, com també es plantejava, requeria una força i una implicació que ara mateix no tenim”. Marta i Sílvia argumenten la decisió presa uns mesos enrere, per evitar un segon –i probablement definitiu– llançament judicial que hauria posat fi a La Llavor després de set anys de foment de la cultura popular alternativa al Prat. “Tenim clar que aquesta escletxa de llum temporal que se’ns ha obert amb un lloguer social és gràcies a la lluita acumulada d’aquests anys, a les vostres mostres de suport i al fruit d’organitzar-nos i no resignar-nos amb els braços plegats”. D’aquesta manera expressava de manera pública el seu agraïment l’assemblea gestora de La Llavor.
Una nova etapa d’esperança i incertesa alhora
“Tot i que en essència funcionem igual que abans i que encara és massa aviat per fer una valoració en profunditat sobre l’etapa de l’associació, ja veiem que ens està obrint portes a gent diferent, que potser abans no s’havia plantejat formar part del Casal perquè rebutjaven l’okupació o tenien altres prejudicis”, valoren positivament les dues. Recentment, des de principis d’any, han tornat a obrir el rocòdrom, ja tenen oberta la kafeta i han fet unes quantes sessions de cinema infantil.
A més de reactivar-se al Casal, amb assemblees i activitats dels diferents col·lectius locals habituals, també es plantegen fer més coses de portes enfora, “a les places o als parcs, per fer-nos visibles al Prat”. Malgrat tot, reconeixen la incertesa de saber si se’n sortiran amb l’objectiu d’obtenir un nombre de sòcies que facin viable el projecte a llarg termini i des de l’autogestió. “Ara hem d’aconseguir uns diners cada mes per pagar el lloguer i no només poden sortir de les quotes de sòcies sinó també de l’organització d’activitats. Potser serà més difícil que l’anterior etapa, però ho veiem viable”, conclouen.
“El que era fins a l’any 2014 un espai abandonat adquirit per una immobiliària sense cap altre fi que el del lucre i l’especulació, ara ha recobrat la vida de la mà de nombrosos col·lectius, entitats i persones”, argumenten Sílvia i Marta
Espai actiu com a centre social des del 15 de març de 2014, quan un grup de veïnes del Prat de Llobregat va okupar l’antiga seu del Centre d’Estudis del Llobregat (CELL) per “allotjar-hi un projecte de Casal autogestionat obert al poble i al seu teixit associatiu, a les causes socials, a expressions culturals i a la pràctica de l’esport”, l’edifici és propietat de Comercial Ibérica Exclusivas Deportivas S.L., empresa dedicada a la compravenda de béns immobles vinculada a la família Rosal Bertrand, propietària de la finca de La Ricarda situada prop de l’estany homònim, al delta del Llobregat. “El que era fins a l’any 2014 un espai abandonat adquirit per una immobiliària sense cap altre fi que el del lucre i l’especulació, ara ha recobrat la vida de la mà de nombrosos col·lectius, entitats i persones del Prat i altres municipis del Baix Llobregat”, argumenten les veïnes que han fet ús del centre social durant gairebé vuit anys i que ara pretenen continuar endavant en forma d’entitat amb lloguer social.
